Cultura i Espectacles

Matadepera demana el seu lloc en el mapa del jazz

Matadepera acollirà els propers 8 i 9 de juny la segona edició del Festival de Jazz, que organitza la Fredi’s Jazz Band. En parlem amb el seu director, Enric Alegre, i joves músics Quim Anlada, Saül Andreu i Diego Escolà

A l’esquerra, Diego Escolà, Quim Anglada i Saúl Andreu / MIQUEL BADIA

Potser de vegades depenent del potent jazz terrassenc, Matadepera demana el seu pas en el mapa del jazz. Si l’any passat encetaven el seu propi Festival de Jazz (nervis, tot estava per fer), enguany el consoliden amb la segona edició (créixer, polir serrells de l’any passat).

“No només repetim, sinó que passem d’un dia a programar durant dia i mig”, explica la regidora Núria Garcia. “I en jornada electoral”, afegeix, en referència a les eleccions al Parlament Europeu del 9 de juny.
Serà aquell cap de setmana: 8 i 9. I tota la programació tindrà lloc a l’exterior. “Aquest és un dels trets d’identitat: fem tot envoltat del poble”, assegura al seu torn Enric Alegre, director de la Fredi’s Jazz Band.

De fet, tot arrencarà dissabte (19.15 hores) amb un recorregut pels carrers del centre amb la “New Orleans Dixie Jazz Band”, hi haurà una actuació conjunta d’un combo d’adults de l’Escola Municipal “Frederic Mompou” de Matadepera, juntament amb la Coral del Casal de la Gent Gran i la Coral d’Adults de l’Escola; el concert “Roy Hargrove Tribute”; i finalment una Jam Session Golfa (aquesta darrera a l’Hotel).

La canalla, present

Diumenge també s’enceta amb la New Orleans. A continuació hi haurà una de les peculiaritats del festival: la canalla pren el protagonisme amb la “Petits Dixie Fredi’s Jazz Band” (12.15 hores), seguit, del concert dels “Gumbo Jazz Band” (13.15 hores).

Enric Alegre i Núria Garcia / MIQUEL ABADIA

A la tarda arriba el moment reflexiu en veu alta. A les 16.30 hores, hi haurà un debat sobre “L’actitud del músic amb la música. “Parlarem sobre si és conscient el músic de què fa, quan toca un instrument”, explica Enric Alegre. “Què li passa pel cap? Està pensant o no? Enraona? Bé, un debat clàssic”, afegeix.

Prenen part el periodista Pere Pons, el trompetista de la “Locomotora Negra” Ricard Gili i el mateix Enric Alegre (saxofonista i director de la Fredi’s Jazz Band), tot moderat per la coordinadora del Club de Jazz d’Amics de les Arts, Susanna Carmona.

A les 17.45 hores torna la música en viu amb el concert “All Stars Legends & New Young Talens”, el concert del nou grup “The Abstract Project” (19.30 hores) i el concert de cloenda del festival, de la mateixa Fredi’s, a partir de les 20.30 hores. “A més, interpretarem alguns temes del segon disc que hem treballat”, avança Alegre (el qual serà presentat a la Nova Jazz Cava en els mesos vinents).

Ser músic amb 20 anys

Una programació en la qual destaca la presència de joves músics, doncs és el tret característic de la Fredi’s. No debades, la banda va néixer l’any 2016 de l’escola municipal de música.

I què opinen els músics joves del panorama musical actual? Quim Anglada, al saxo, enceta la reflexió: “Jo no m’hi dedico del tot, perquè també estudio biotecnologia a la UAB. Però és que molts cops no s’inverteix el que toca, en la cultura de la gent jove. De vegades, vas a un concert i et paguen 50, 60 o 70 euros… En fi, d’això no es pot viure”. I ho contraposa a les ajudes econòmiques que reben els “concerts i festivals massificats”, per part de l’Administració. “Ens han de facilitar la vida als nois de 20 anys”. Saül Andreu hi està d’acord: “Caldria que invertissin més en la nostra música, encara que no sigui comercial”.

Tots dos, juntament amb Diego Escolà, son membre de la Fredi’s i habituals de les jam sessions de la Nova Jazz Cava. “La concentració musical del món jazzístic, per nosaltres està a Barcelona. Però evidentment també a Terrassa, gràcies a la Cava. I ara amb el festival de Matadepera, es descentralitza encara més”, sosté Anglada, qui precisament ahir vespre liderava una jam session a l’escenari terrassenc.

També l’ESMUC (la principal escola musical catalana) és un dels escenaris dels joves jazzistes. “Allà fem moltes sessions. I clar, la música fa moltes connexions. Ara, tot el meu grup d’amics som músics”, explica Andreu.

Certament, l’amistat al jazz és un indispensable. Anglada sosté que la música “et va ajuntant”. “Nosaltres tres som col·legues ara, abans no”. I Diego Escolà, sobre la seva colla de sempre, conclou: “Soc l’inic que toco un instrument. I em van fent preguntes, jo els incorporo una mica…”. De sempre o no, es fa present.

To Top