Alguna gent s’hi atura, a mirar les fotos”, diuen al mostrador de la carnisseria. No són les masses -ve insinuar aquesta carnissera-, però sí que s’hi paren algunes clientes.
Estem al bell mig del Mercat de la Independència i fins a tres parades buides han trobat un nou ús: participar del festival Àlbum. És una vida efímera (les exposicions van ser inaugurades el passat dissabte i es trauran l’1 de juny). Però sense dubte, salta a la vista que aporten una nota visual entre la clientela.
“De la dona se n’aprofita tot” és potser la més visible, per la grandària de les fotos (i és que essent l’interior del mercat un espai focs, calia certa il·luminació). La mostra de Clàudia Mesa Vilchez, s’ubica on fins fa no gaire es trobada la fruiteria La cistella de la Sònia.
L’autora sosté: “De nosaltres, les dones, en pots comprar només un trosset molt petit, com uns òvuls o, millor encara, una cosa més elaborada: una criatura! La gestació subrogada és genial, esculls un nen (o nena) blanc i rosset (o rosseta), fas un viatget i pum!: criatureta a les mans”. I jugant amb elf et de ser “a plaça”, afegeix: “Ara aprofitem que som en un mercat, un mercat de debò, dels que venen pomes, peres i porcs, que, com de la dona, se n’aprofita tot. I quant val el mig quilo?, de porc, vull dir”.
Mercat de la Independència / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Al seu costat està “Ser. Instantània en moviment”, en el que també havia estat fins fa poc la parada de xarcuteria i degustació gurmet La terrassa de Cal Trapet. És obra de Marta Garcia Cardellach, qui explica: “Al circ s’esdevenen coses extraordinàries de manera habitual, com el fet de moure’s per l’aire o caminar cap per avall”. I afegeix: “Quan un cos arriba a la gravetat zero, en el punt de suspensió del recorregut, és on s’esdevé l’equilibri. Un instant de transcendència”.
Projecte Virals
La tercera parada, i més peculiar per la seva configuració, és la mostra col·lectiva de nois i nois d’entre 15 i 19 anys (en el marc del projecte Virals) a l’antiga cafeteria La Trama.
La incertesa, la por del futur, la solitud o la pressió social són alguns dels eixos temàtics que articulen “Diàlegs en acció: generació Àlbum”. És un treball que han fet en els darrers mesos. De fet, els paradistes del mercat i la clientela habitual han vist en les darrers setmanes als grups de nois i nois, debatent dins del mercat sobre com enfocar la mostra. Lluny de paternalismes i mirades adultocèntriques.
Convent de Sant Francesc / ERIC SERRANO
Mercat del Triomf
Pugem ara al barri de Sant Pere, on Àlbum ha estat una petita revolució entre les paradistes. “Clar, perquè ens han fet fotos i després les han penjat per les parades”, explica una xarcutera amb certa gràcia. Efectivament, qui faci compra al Triomf veurà retrats dels botiguers, impresos i penjats a cada parada. A més, els matins de dissabtes s’organitza un taller especial.
Museu MNACTEC
Seguim el recorregut del festival al MNACTEC. Concretament, al soterrani. Allà es troben els budells de l’antic Vapor Aymerich, Amat i Jover, on es troben les calderes, la sortida de fums cap a la xemeneia, la màquina de vapor… I també les carboneres. Es aquí on el barceloní Jorge Conde situa la seva vídeo-instal·lació: “Ruïnes que (no) veus”.
Els protagonistes son una fàbrica, un escorxador, una central elèctrica, unes drassanes, un gasòmetre. O sigui: espais arquitectònics que en un altre temps foren industrials. I que han estat rescatats de l’oblit, ubicant-hi nous equipaments culturals.
Ara bé: la recuperació del patrimoni industrial també pot creuar la línia vermella d’activar la gentrificació. Una exposició auto-reflexiva, doncs, que a més és un 2×1: alhora pots conèixer els budells d’un antic vapor.
Sala Muncunill / LLUÍS CLOTET
Convent de Sant Francesc
Un altre espai a visitar és el convent de Sant Francesc, que també aporta l’extra de la visita a un espai poc conegut per la ciutadania. No deixeu de contemplar els 26 murals ceràmics realitzats entre 1671 i 1673.
Ara bé, l’exposició “oficial” és de Neus Solà i s’anomena “Gènere. Hegemonia i dissidència”, en la qual se submergeix en la infància fugaç de les nenes gitanes nordcatalanes de Le Cité de Perpinyà.
Unes pedres a la taula de Manuel Azaña
La ruta del festival Àlbum pot seguir a la Casa Alegre de Sagrera, on es troba una altra de les accions performàtiques del festival. En comptes d’una exposició “convencional”, Agustín Laguna ha emprat el saló noble per dissenyar-hi una instal·lació. Concretament, ha situat plats per tots els comensals, a la llarga taula de fusta massissa que el president de la II República Manuel Azaña va emprar en el seu darrer Consell de Ministres, l’any 1939. Dels plats, però, es poden menjar pedres: Una proposta d’Agustí Laguna anomenada gràficament “T’ho has de menjar tot”, sobre aquesta època d’hiperconnexió.
