Amb els nacionals a les portes d’entrar a Terrassa, Maria Llonch Vinyals va córrer cap al portal de Sant Roc. Era mestra del grup escolar Torrella (l’edifici modernista enderrocat a finals dels seixanta). I de la façana de l’escola va despenjar la bandera catalana que hi lluïa fins llavors. En part per evitar la repressió dels guanyadors, en part per salvaguardar els símbols populars.
I aquella vella bandera retirada l’any 1939? Doncs es troba a tan sols una dotzena d’illes de cases, al mateix barri de Ca n’Aurell. Conservada i documentada, en ple 2024. De fet, només és una de les centenars de peces històriques que s’arxiven al Centre d’Estudis Històrics Josep Padilla. Es pot visitar els dies laborables, en horari de 16 a 19 hores, a la seu del carrer de Ramon Llull. Actualment, acull tant visites escolars com consultes d’historiadors, estudiosos, universitaris…
Un material a consultar que resulta inabastable en una estona curta. Històries que s’entrellacen, com la de Maria Llonch, qui escrivia cartes al seu company. Ell no era un altre que Eduard Ballvé, destacat al front d’Aragó en la Columna Miquel Pedrola formada pel POUM. Poc abans, Ballvé havia estat regidor d’Economia de l’Ajuntament de Terrassa.
Monedes d’època i altres materials / NEBRIDI ARÓZTEGUI
L’arxiu guarda les cartes que s’intercanviaven, fruit de la donació feta per l’arqueòleg i sindicalista terrassenc Ermengol Gassiot. No debades, Ballvé era el seu avi.
De fet, l’arxiu està compost majoritàriament per donacions particulars. Els orígens de l’arxiu es remunten a l’any 2001, quan diversos militants llibertaris i del sindicat CGT comencen a posar en comú les col·leccions que havien anat acumulant pel seu compte. Els principals fons són Núria Andújar, Josep Maria Pi i Jordi Fernàndez.
Acompanyats d’aquests dos darrers, així com de Mireia Pi, recorrem el centre d’estudis per descobrir-ne els budells. “Volem recuperar la memòria oral col·lectiva”, diu Josep Maria. I la seva filla Mireia afegeix: “I especialment difondre l’ideal llibertari, perque l’anarquisme té passat, però també present i futur”.
Revistes llibertàries
Alguns dels documents més antics que tenen son algunes revistes satíriques catalanes, com ara exemplars de “L’esquella de Torratxa” de 1894. O del “Cucut”, de “La campana de Gràcia”… De fet, la crítica a la guerra d’Àfrica serà un dels motius de debat del moment.
Façana de l’arxiu, al carrer Ramon Llull / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Ja en els anys vint, es recull la “Revista blanca” i la “Natura”, centrades en el nudisme, el vegetarianisme, la connexió amb la natura… Sorprèn (o potser no), que alguns debats socials siguin avui els mateixos que fa un segle. I és que els inicis de segle XX són terriblement fèrtils en pensament crític: en el cas català, especialment vinculat a l’anarquisme (dominant al moviment obrer). La nova pedagogia de l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, l’idioma esperanto com a llengua de fraternitat, l’espiritisme popular (enfront del catolicisme), el muntanyisme (associat als estudis científics de la natura), la sexualitat…
És la guerra!
Una altra de les peculiaritats de l’arxiu és el material bèl·lic -tot ell inutilitzat i sense munició- que conserven. Com ara un fusell màuser emprat pels republicans, així com un canó extra (de fabricació soviètica). També tenen un morter, així com dues granades (una italiana i una altra soviètica). Així mateix, llueixen una màscara antigàs de l’aviació republicana, així com una taifa metàl·lica italiana.
Josep Maria Pi i Mireia Pi, consultant documents / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Altres materials arxivats són paquets de tabac de l’època, monedes, un petit teler sabadellenc (del vapor Gabarró), un pin de les Olimpíades Populars de 1936…
D’aquella època, també hi ha diner terrassenc. “Cada ciutat i fins i tot poble imprimia els seus diners”, diu Pi, tot mostrant bitllets de quinze cèntims de pesseta, per exemple.
I tota mena de fullets i mata-segells de les col·lectivitzacions de fàbriques a la Terrassa de la guerra civil. De fet, en la seva gestió van coincidir l’avi d’Ermengol Gassiot amb l’avi de Josep Maria Pi, qui fou Bartomeu Pi. I qui va coincidir en el temps amb Josep Padilla, l’anarcosindicalista terrassenc (1909-1980) al qual el centre d’estudis ret homenatge batejant-se amb el seu nom.
A Terrassa, de fet, es va arribar a declarar el comunisme llibertari en la presa de l’Ajuntament, de 1932. Quan érem ciutat llibertària.
Revistes sobre sexualitat dels anys 20 / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Altres materials
Banderes: Una històrica bandera anarcosindicalista, amb les sigles MLE, que presidia les trobades dels guerrillers.
El més petit: Una de les peces originals amb les quals es va obsequiar cadascú dels Brigadistes Internacionals, d’El més petit de tots”.
Llibres de text: Amb il·lustracions del gran dibuixant Bardano.
Cartes: Del capellà franquista de l’argentí Perón, adreçat a Carrero Blanco i Martín Villa, entre d’altres.
Històrica bandera que feien servir els guerrillers anarquistes / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Cartelleria: Mostren diversos cartells de Castelao impresos en l’època, així com d’altres il·lustradors del moment.
Anuari: Anuari de l’any 1933, del mític Ragón. Es podria dir que són els precursors de l’actual “Anuari Terrassa” de l’Arxiu Tobella.
Biblioteca: El Centre d’Estudis compta amb una ampla llibreria, amb temàtiques com els camps de concentració, l’exili, el combat dels maquis, les col·lectivitzacions de fàbriques, les marxes de la llibertat…
