“La veritat és que entre els quatre, sumem més de 300 anys”, riu Adrià Font. Efectivament, els quatre jazzman que actuen aquest divendres a la Nova Jazz Cava són veterans, tots elles nascuts (malgrat que per poc) a la primera meitat del segle XX.
Es tracta de dos terrassencs reconeguts com a Josep Maria Farràs (1942) i Adrià Font (1945). Al grup cal afegir l’argentí Horacio Fumero (Santa Fe, 1949). I amb veterana distància, als seus 93 anys, Pere Ferré (Cornellà, 1931).
Junts formen part del concert batejat com Les Quatre F, d’aquest divendres a la Nova Jazz Cava (22 hores). La idea de tornar a aplegar-se va sorgir el dia del Pícnic Jazz, mentre Adrià Font conversava amb Horacio Fumero (qui precisament assistia al concert de la seva filla, Lucía Fumero, al parc de Vallparadís). “El Pere encara toca. Ostres, hauríem de fer alguna cosa, oi?”, en va dir un. “Comentem-li al Valentí”, va respondre l’altre, en relació a Valentí Grau, codirector artístic del Festival de Jazz i un dels “alma mater” del club, també de la quinta (1943).
Dificultats físiques?
Potser la presència de Pere Ferré és la gran peculiaritat del concert, donat que ja és nonagenari. “Ferré està en plenes condicions i va actuant de tant en tant”, diu Adrià Font. “Tot i que evidentment no tothom té la resposta física”, afegeix. “Hi ha dificultats físiques, per exemple amb els instruments de vent, com la trompeta: si el llavi se t’endureix, es fa difícil fer-la sonar”, posa com a exemple.
Al contrari, es podria pensar que a més veterania, millor tècnica. “Està clar que som gats vells, ens les veiem a venir”, diu Font. “Però avui dia hi ha gent jove amb una tècnica increïble, amb molts bons estudis”, assegura, alhora que apunta que en la seva joventut encara no s’havien creat les granes escoles que hi ha avui dia a Catalunya.
“També és cert que no tot és tècnica; has d’arribar al públic, i per així els has d’emocionar”.
Jam session del dijous
Tanmateix, les generacions conviuen a la Nova Jazz Cava. “Les jam session del dijous projecten uns nous valors, ja que hi ha va gent molt jove: de fet, això demostra que el jazz té la continuïtat assegurada a Terrassa”, enraona, per rematar: “Això no s’acaba, segur”.
Una altra cosa és que l’afició jove tingui altres referents. “És lògic, segueixen els seus clans, els seus amics músics…”.
Mentre que el públic del festival és més gran, potser una mica més conservador. Un festival, per cert, del que Adrià Font destacaria –entre d’altres– concerts com el d’Enric Trufazz i el de Lakecia Benjamin. “Val a dir que tota la programació va ser molt bona”, cola en el darrer moment.
Sopar al Mesón de los Arcos
Ara és ell el que pujarà a l’escenari. Amb vells amics. “Nosaltres quatre vam començar a tocar junts als anys setanta i vuitanta, quan Pere es va incorporar a l’ambient jazzístic de Terrassa”, recorda Font. Van tocar tant a la “vella” Jazz Cava, com a la “nova”. “El que fèiem habitualment era anar a sopar al Mesón de los Arcos… I després, passada la mitjanit, anàvem a la cava i tocàvem una estona”.
Font avança el repertori: “Farem be-pop, amb temes coneguts dels anys setanta i vuitanta. Així que arribats a aquest punt, només queda demanar-se: on soparan aquests quatre gats vells, una nit de divendres d’un 2024? Perquè només la salut els jubilarà.
