Deia Tom Waits a una entrevista a “El País” que ell no mirava mai pel retrovisor de la seva carrera musical. Tanmateix, la màxima del cantant i guitarrista de Califòrnia, potser més aviat una “boutade”, no té gaires aficionats en el món de la cultura. Perquè mirar pel retrovisor sentimental ens fa saber d’on venim.
Així ho pensen al Casal de Sant Pere, ara que el seu Premi Ciutat de Terrassa ha arribat a les 50 edicions. De fet, coincidint amb la gala de lliurament dels premis –el passat 20 d’abril– van estrenar una petita exposició sobre la història dels guardons.
Es poden veure, per exemple, alguns dels cartells anunciadors del certamen. La primera edició data de 1966. Però en la primera dècada llarga, la freqüència del concurs va ser irregular, amb edicions els anys 1967, 1970, 1972 i 1977. Com a peculiaritat, els cartells estan escrits en castellà. Aquest decalatge d’anys explica per què el 50è aniversari no va ser l’any 2016.
Amb tot, ha esdevingut el concurs degà del teatre amateur de Catalunya.
És a partir de 1980 quan el certamen ja se celebrarà anualment, sense interrupcions. I evidentment, quan passen a estar escrit en llengua catalana. També es percep l’evolució del disseny gràfic, si bé les màscares teatrals es mantindran al llarg dels anys com un element icònic decoratiu del pòster.
Antic aunciants
També es mostren cartells publicitaris dels patrocinadors del concurs, que aportaven l’ajuda econòmica per cobrir les despeses dels espectacles. Com ara Callís (amb el seu Don Pollo), els electrodomèstics M. Ferrer (distribuïdor oficial de Philips), la botiga Muebles Norte, el comerç de decoració de terrissa El Doll… Evidentment, alguns dels patrocinadors ja no existeixen, avui en dia.
De Laia Marull a Pere Arquillué
A banda de cartelleria, també es mostren fotografies antigues d’alguns dels actors i actrius que hi han passat per l’escenari de la sala Crespi. Poca broma: 50 edicions han donat per un poc més de 500 obres representades. I en conseqüència, milers d’actors.
D’actrius que han saltat a la fama després de participar en el Premi Ciutat de Terrassa cal destacar una joveníssima Laia Marull que just començava a fer “Estació d’enllaç” (i que va guanyar el premi a la millor actriu, l’any 1998), així com Maria Rosa Serra (que interpretava la mare a “La Granja”) i Rosa Gàmiz, ben coneguda per “Oh! Europa” de Dagoll Dagom.
També hi ha passat l’imponent Pere Arquillué i Albert Ribalta (del grup “T de Teatre”). Cal afegir la pedrera local, com Xavier Bertran (popular pel seu personatge a “Lo Cartanyà”, de Tv3), Jaume Bernet (el Jeremies d’“Els Pastorets” del Social) i Maria Miralda (que va actuar amb l’Albert Pérez).
Amb l’elenc del Social també han participat noms com Rosa Aguado, Lluís Baron, Ernest Castanyer i l’actual regidor de Cultura Popular Joan Salvador. També hi han estat Rosa Cadafalch i Rosa Boladeras (actual regidora de Cultura).
Sopant al casino del comerç
Entre la documentació de l’exposició també hi ha els fulletons del sopar de la cerimònia de lliurament de premis (amb el menú del vespre inclòs), que durant anys tenia lloc al Casino del Comerç. Teresa Casals, expresidenta del Casal de Sant Pere, recorda sobre les gales dels anys seixanta i setanta: “Es feien ‘por todo lo alto’, a la sala de dalt del Casino, amb uns menús exquisits. La gent anava vestida de gala com si anessin al Liceu. El jurat es reunia darrere de l’escenari i no havia fet prèviament un veredicte; és a dir, el veredicte es feia allà mateix, mentre ens servien el sopar”.
Teresa Casals afegeix: “Hi havia una persona que ens deia ‘ep!, està a punt de sortir l’aperitiu i hem de dir el millor muntatge, el millor no sé què…’. I encara no el teníem, així que era una cosa que ens posava uns nervis que no t’ho pots imaginar”. A banda del Casino del Comerç, la vetllada també es va fer a Can Font (a Castellar del Vallès), als salons del Milton Convencion, al restaurant Borrull, que s’ubicava dins de l’Hostal del Fum (i que concretament va acollir el primer sopar, de l’any 1966)…
El Triangle guaya al 2024
El Premi Ciutat de Terrassa d’enguany ha recaigut en la companyia barcelonina El Triangle, que va portar a escena “La Colometa (Somnis d’envelat)”. El Premi Llorer d’Egara ha anat a parar a El Centru, per “La Reina de la bellesa de Leenane”. I, en tercer lloc, el Premi Jaume Crespi se’n va a l’Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer, per “Els Miserables”. Així mateix, el premi especial del Jurat per al grup amb la millor dicció és per El Centru. El premi del jurat juvenil és també per El Centru. Mentre que el premi per votació popular va per l’Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer per, “Els Miserables”.