No és que sigui incompatible, amb els seus 24 anys. Però sorprèn que una persona jove s’estigui alçant com l’altaveu que demana aturar aquest temps hiperaccelerat en què vivim (i encara més hi viu el jovent).
“Estem en una societat fugaç, en la qual tot va massa ràpid. Potser hem de parar de revolucions”, llança Hudson, per autoesmenar-se immediatament, amb una rialla: “No vull dir aturar la revolució, sinó baixar la intensitat. Guanyar temps per reflexionar. Per fer contemplació, sense més ni més”.
Hudson enraonava així a preguntes de Marina Salvador, periodista de Diari de Terrassa, en el marc del segon cicle Baumann Connections. L’artista es referia, en part, a les xarxes socials, les apps de flirteig, l’esfera dels mitjans de comunicació… “Hi ha una voràgine de consum, sempre, tothora… Vivim tan accelerats que no parem atenció. I ens treu la dopamina”, aprofundeix.
Samantha Hudson, al Teatre Principal / ALBERTO TALLÓN
A més, va indicar que estem sobreestimulats d’inputs. “I clar, tens poc temps, estàs cansat, però t’has de posicionar ràpid… I així perdem els matisos, la capacitat d’errar…”. Al seu parer, cal “parar”.
Malgrat això, no fa una esmena a la totalitat de les eines digitals, que són una eina pel col·lectiu LGTBIQ+. “Si tu ets el ‘mariquita’ del teu poble, amb les xarxes trobaràs una xarxa de suport. Perquè connectaràs amb gent que et farà sentir que no estàs sola”.
Un darrer apunt sobre sexualitat: ahir entrava al Teatre Principal amb crosses per un esquinç fent “twerking”. “M’he adonat que estar ‘disca’ et pot fer sentir desplaçada del capital eròtic i sexual”, va afegir l’artista en la seva intervenció.
