[Joel Codina]
Erik Truffaz
Divendres, 22 de març del 2024
22 hores Nova Jazz Cava
Erik Truffaz – trompeta, David Koch – guitarra, Alexis Anérilles – piano i fender rhodes, Marcello Giuliani – contrabaix, Julien Charlet- bateria
Fa vint anys, Erik Truffaz aterrava a la Nova Jazz Cava en el que era el seu debut a la ciutat i al festival. Per aquelles dates li vaig llençar la pregunta de què esperava o que li agradaria fer a la ciutat. La resposta va ser prendre una orxata. La veritat és que d’orxateries bones ja en tenim, però no els negaré que vaig quedar bastant descol·locat. Tot i això, els haig de reconèixer que em vaig enamorar del trompetista suís. El concert fet a Terrassa aquella nit i bàsicament tot allò que ha fet en els darrers vint anys, com també el seu concert a la sala La Nau de Barcelona abans de la pandèmia, formen part de la meva vida, no tinguin cap mena de dubte.
Truffaz portava a terme a Terrassa la seva única actuació en tot l’Estat en la nova gira que el fa voltar per França, Txèquia, Turquia i Suïssa. Els seus darrers projectes editats durant l’any 2023 “Rollin” i “Clap” donaven forma al nom i a la declaració d’intencions musicals que desplegaria la passada nit, així que, sota la proposta de “Rollin & Clap”, el trompetista suís nacionalitzat francès va fer d’aquests dos treballs el seu esquema musical de la nit, sobretot en el primer set.
Erik Truffaz va actuar a la Nova Jazz Cava en format quintet / lluís clotet
En el segon set el repertori es va obrir a treballs més antics, fent acte de presència les populars “The Dawn”, “Doni Doni”, “Houlgate” i “Tic Toc”. Aquestes dues darreres les va interpretar com a bisos de la nit i final de festa. Truffaz ha estat etiquetat com el Miles Davis blanc i no els negaré que el seu timbre i la varietat de propostes creatives que gestiona en són ben representatius i amb un aire molt semblant a moltes de les facetes que coneixem del Príncep de les tenebres. “Requiem pour un con”, personalment es va erigir en la peça definitòria per a tots aquells que necessiten qualificar i etiquetar la musicalitat desplegada per Truffaz.Aquí, en moments i amb la sordina en la seva trompeta el músic franco-suís va transportar-nos al so d’aquell Miles que flirtejava sense embuts amb l’electro i el rock.
El quintet va desplegar un directe completíssim, ric en varietat, sobri en el seu segell i d’una alta musicalitat per part de cadascun dels membres que donen suport a Truffaz en aquest projecte. L’aposta és sempre segura, no falla, cregui’m: el seu nom i la seva música és d’una alta qualitat. El concert de Truffaz segurament no va sorprendre tant com aquell de fa vint anys, però sí que va reafirmar que no cal esperar vint anys més per poder tornar a gaudir d’ell en un festival a casa nostra.
Dels diferents músics que l’acompanyaven Marcello Giulliani al contrabaix és d’aquells habituals en els seus projectes que destil·len creativitat i seguretat al mateix temps. El trompetista va marxar amb la certesa d’haver realitzat un concert impecable des de tots els sentits i els punts de vista. La prova? Un final de concert amb tot el públic a peu dret, ballant i cantant. Saben quants anys feia que no es veia un final així? Mestissatge, fusió i cor. Sense cap mena de dubte, l’essència de la vida.
