Cultura i Espectacles

Trenta anys de moda, en un clic

El Museu Tèxtil inaugura aquest diumenge (12 hores) l’exposició “L’ull de l’agulla”. En parlem amb el seu autor, el fotògraf Manuel Outumuro, la comissària Imma Cortés i la directora Sílvia Carbonell

La sala del Museu Tèxtil on es mostra l'exposició / NEBRIDI ARÓZTEGUI

No arribava. El fotògraf no arribava i tothom esperava dins del set de fotografia. També Manuel Outumuro, llavors director artístic de “La Vanguardia-Dona”. Així que Outumuro va fer una mirada de reüll, a la seva càmera. Un cop la idea va passar pel seu cap, va ser difícil treure-se-la. Es va dir que tot estava preparat i que ara no es podia suspendre la sessió. Així que va prendre la seva càmera i va començar el “shooting”.

Trenta anys després, davant de les 42 fotografies seves que s’exposen al Museu Tèxtil, hauria de recordar la peripècia que li va encaminar cap a la fotografia de moda.

L’exposició s’ha batejat com “L’ull de l’agulla. Trenta anys fotografiant moda creada a Catalunya” i s’inaugura aquest diumenge a les 12 hores. Són 42 fotografies que són testimoni de la història de la indumentària dels darrers trenta anys (1993-2023), dins de l’immens arxiu fotogràfic del reconegut fotògraf Manuel Outumuro, gestionat actualment per la Fundación Photographic Social Vision.

/ MANUEL OUTUMURO

Però aquesta retrospectiva no significa que Manuel Outumuro (Ourense, 1949) estigui a les portes de plegar. “No aturo, no! Continuo fent sessions fotogràfiques”, diu resolt. De fet, a l’exposició s’inclou la seva fotografia de portada pel “Magazine” del mes de febrer de “La Vanguardia”. “També estic exposant a Benidorm, ara mateix. I al setembre obren una gran mostra a la meva Galícia natal”, diu.

“Un gran esteta”

Descartada la jubilació (almenys en el plànol artístic), fem un recorregut per la mostra al Museu Tèxtil acompanyats de la comissària Imma Cortés. “Outumuro és un gran esteta, que estima la composició clàssica i que entén els normes de composició de forma clara”, diu. A més, destaca del fotògraf galaic-català que el seu coneixement de la Història de l’Art. “Sempre té al cap referències històriques o artístiques que vol replicar”, enraona Cortés.

De fet, sosté que arriba molt i molt preparat al set de fotografia. “Sap molt bé què vol fer i va molt preparat. I justament per aquesta seguretat, es pot permetre improvisar: té les eines per canviar l’enfocament de la sessió davant imprevistos, com que faci mal temps, que la model arribi amb mala cara, que li quedi petit un vestit…”.

/ MANUEL OUTUMURO

Les fotografies podien ser de dos tipus d’encàrrecs. Per una banda, el de catàleg de les mateixes marques de roba, en les quals la imatge ha d’estar perfecta i segura. Per l’altra, l’editorial. “O sigui, fotografia per a revistes, on es fa una feina més inspiradora, en la qual es treballa amb més llibertat i en la que Outumuro s’esplaia amb la narració”, explica la comissaria. Outumuro ha col·laborat a “Elle”, “Marie Claire”, “Telva”, “Woman”, “Fotogramas”, “Harper’s Bazaar” i, especialment, en el suplement dominical d’“El País”.

De Balenciaga a Massimo Dutti

Els dos tipus de fotos es mostren a “L’ull de l’agulla”, la qual arrenca amb mitja dotzena de fotografies de dimensions menors, com a forma de salutació inicial. Els vestits que porten les models són de dissenyadors que han estat pioners, com ara Cristobal Balenciaga i Manuel Pertegaz. Prossegueix amb imatges de les grans firmes de moda catalanes, com ara Armand Bassi i Massimo Dutti.

“Com a fotògraf de moda del segle XX, ha entrat en el segle XXI de ple, amb un pas d’analògic a digital impecable”, sosté la directora del Museu Tèxtil, Sílvia Carbonell. “Converteix la moda en un art, perquè capta la model, l’aptitud… Li sap treure tot el profit possible a l’escena”, afegeix.

/ MANUEL OUTUMURO

De fet, Outumuro és el darrer premi Lucie Awards (un equivalent als premis Oscar de la fotografia, que es lliuren a Nova York), que va obtenir en la categoria “Achievement in Fashion Photograpy”.

Ara es mostra a un Museu Tèxtil, que no es limita a mirar al passat. “Tenim 100.000 peces de patrimoni, però també volem mirar al present. No només volem ser un museu amb recorregut històric, sinó també tenir una mirada contemporània, tot introduint altres disciplines artístiques com la fotografia”, conclou Sílvia Carbonell.

Trenta anys de moda, en un clic
To Top