Lakecia Benjamin, saxofonista i estrella internacional del jazz amb tres nominacions als premis Grammy de 2023, actua aquest dijous (22 hores) al Festival Jazz Terrassa.
Vas patir un greu accident de cotxe, l’any 2021. L’home que et va ajudar, va marxar de manera anònima un cop va arribar l’ambulància. Has arribat a saber qui va ser? És present en alguna de les cançons del teu dics “Phoenix”? Mai vaig arribar a conèixer oficialment a l’home que em va salvar la vida i em va ajudar. Però penso en ell sovint i dono gràcies a Déu per haver estat aquí per a ajudar-me.
Et vas trencar, entre altres coses, la mandíbula. Va pensar que la teva carrera musical havia acabat? Al principi no, però sabia que era una possibilitat. Immediatament després de l’accident em vaig centrar en donar gràcies per estar viva. La resta de preocupacions les hi vaig deixar a Déu.
Vostè també va perdre diversos membres de la seva família en la pandèmia de Covid-19. Encara que tothom la va patir, no sé si atrevir-nos a dir que tu la vas sofrir amb més víctimes mortals que la mitjana. Aquest “Renaixement” significa que se sent optimista davant la vida? Sempre em sento optimista davant les oportunitats i possibilitats de la vida. Mentre estiguis sa i viu. Tens una oportunitat. I no hi ha res més especial i bell que saber que existeix la possibilitat que una cosa gran succeeixi si continues intentant-ho .
En una entrevisdta amb The Guardian, dèies: “Vaig haver de fer coses dramàtiques per a cridar l’atenció”. Creus que aquesta falta d’atenció es va deure simplement al fet que estaves començant la seva carrera… O és que la indústria infravalora les veus joves, negres i no convencionals? Crec que qualsevol jove artista que vingui ha de trobar una manera de destacar i el seu lloc en el món. Això va més enllà de la raça i el gènere. Cada artista ha de trobar la seva veu i el seu camí.
Ara has aconseguit, entre molts altres distincions, tres nominacions als Grammy. Com convius amb la fama ara? Continuo intentant ser genial. Segueix intentant fer millor música millor art. Per mantenir. Aprendre i créixer i trobar maneres d’innovar i créixer dins de la marca que estic creant. Això és el millor de les arts creatives que pots convertir en el que vulguis i inventar-te com és això.
Fusiones hip hop, funk, soul i disco… Amb el jazz! Aquest desig de fusionar-se es nodreix de la teva pròpia tradició familiar, al barri de Washington Keights de Manhattan? No. Washington Hgts és un barri llatí predominantment dominicà i puerto-riqueny. Aquesta és la primera música que he tocat i après durant anys merengue i salsa. El meu desig de jugar a múltiples gèneres prové de que tots formen part de la meva pròpia cultura. No es consideren gèneres per als afroamericans. Es consideren totes les nostres arrels i cultures.
Vas dedicar un àlbum a la música de John Coltrane. És el músic que més t’ha influït? O Duke Ellingotn, BB King? El vaig dedicar a Alice i John Coltrane i el seu art i la seva música m’ha influït més de tots els músics. La seva dedicació a l’excel·lència en la seva música i l’excel·lència en ser éssers humans destacats és el que aspiro a ser.
Vas actuar al ball presidencial d’Obama. Mirant enrere en els 8 anys des que vas deixar la Casa Blanca, el seu llegat ha envellit bé amb el temps? Crec que molta gent a tot el món mira al president Obama i el respecta com a antic president i com l’home que és.
