Un estrany fenomen social va fer trontollar les xarxes socials, divendres passat. El “timeline” es va despertar amb piulades feministes a X i fotos similars a Instagram i Facebook. Era 8 de març. A mesura que es va saber que havia mort Akira Toriyama, les fotos de Son Goku amb missatges sentimentals van anar intercalant-se al “timeline” global.
I és que la mort del creador de “Bola de Drac” i “Doctor Slump” va ser un tret a la memòria sentimental de diverses generacions de catalans: els que van créixer veient l’emissió d’aquestes dues sèries a televisió, a partir del 1990.
“Ha tingut tanta influència i en tantes persones… Ha marcat la vida”, reconeix Albert Mestres, propietari de la llibreria Nikochan, que precisament és el nom d’un personatge de la sèrie “Doctor Slump”.
“Jo mateix, em dedico a aquest ofici gràcies a Toriyama i, de fet, ell va obrir la porta a l’anime a Catalunya”, afegeix.
Proposta a xarxes
Tant és així que dilluns va decidir fer un post a Instagram proposant que la ciutat dediqués el nom d’un carrer a la figura del dibuixant japonès. Una idea que va connectar ràpidament amb el públic i que fins i tot va arribar a l’alcalde Jordi Ballart.
Dit i fet, Ballart els va respondre -via xarxes socials- que no descartava la idea i els animava a registrar-la oficialment: “Per contestar la proposta, els suggereixo que ens facin arribar una instància argumentant la proposta perquè es pugui valorar des del servei de nomenclàtor”.
I anunciava que ja havia traslladat també la proposta a la regidora de Cultura, Rosa Boladeras. A més, qualificava la idea de “bonica proposta” i es reconeixia part de la generació de terrassencs afectats sentimentalment: “Vam créixer amb sèries mítiques com ‘Bola de Drac’”, reconeixia.
En paral·lel, el grup de difusió de la cultura nipona La Frikassa preparava des del cap de setmana una petició similar. “Vam parlar amb Nikochan i vam decidir fer sinergia”, explica Gala Porté, una de les membres més actives de l’entitat.
Botiga d’skate del camí Fondo / ALBERTO TALLÓN
Tant és així que dimarts vespre van presentar oficialment una proposta de resolució al proper Ple municipal, sol·licitant anomenar un carrer terrassenc amb el seu nom. “També voldríem que vagi acompanyat d’una mostra d’art urbà, que reflecteixi l’estreta relació entre la seva obra i la societat catalana”, afegeix Gala Porté.
Tota manera, La Frikassa oferirà una roda de premsa el proper dilluns per ampliar detalls de la moció, que va de la mà amb la llibreria Nikochan.
Albert Mestres també enraonen a favor del canvi de nomenclàtor: “Si Madrid té dedicat un carrer a AC/DC, nosaltres podríem fer-ho també per Toriyama”.
La notícia de la mort de Toriyama també ha impactat en les altres botigues de còmic i manga de Terrassa, com ara L’Andròmina (al carrer de Sant Llorenç) i Kame Kame (al carrer de Topete). En aquest darrer cas, el nom de la llibreria també està condicionat per Toriyama, en aquest cas fent referència al “kame hame ha”, l’arma sobrenatural que empra Son Goku i d’altres personatges a “Bola de Drac”.
També ha estat molt comentada a xarxes socials, i des de tots els estrats socials: el mateix exregidor d’Urbanisme, Carles Caballero, penjava missatges sentimentals als seus comptes personals.
O l’historiador Marc Ferrer, qui compartia uns adhesius realitzats l’any 1992, emprant personatges de “Bola de Drac”, pel seu grup de joves del Casal Independentista de Terrassa.
I com no, en la memòria sentimental també és molt sonora. Com no recordar la sintonia d’entrada, de la qual el grup terrassenc Préssecs va fer una versió tot barrejant-la amb el ritme d’una sardana (abans que The Tyets).
Amb carrer “ad hoc” o sense, Son Goku és present a la ciutat.
Gala Porté i Ariadna Closa / ALBERTO TALLÓN
“Ens va acostar al català a joves de famílies castellanoparlants”
Al rastre en la memòria sentimental dels terrassencs (introduint el manga i l’anime a Catalunya), també cal afegir la gran aportació de Toriyama: la normalització del català. “Ha fet moltíssim per la llengua. És que ha acostat el català als joves de famílies castellanoparlants, com és el meu cas”, explica Gala Porté. “Van fer que gent que no tenia contacte amb el català més enllà de l’escola, perquè veníem de famílies de parla castellana, tinguéssim un altre referent en català”, afegeix.
I si bé “Bola de Drac” va ser la pionera, “el seu boom va fer que augmentés l’interès en doblar totes les sèries que arribaven al català”, remata.
Una influència que arriba fins l’actualitat, doncs SX3 (canal juvenil de TV3)està assolint actualment molt bones audiències amb l’emissió d’anime en català com “One Piece” i “Naruto” (i fa uns mesos, amb “Guardians de la nit”). “A més , tenia un català molt cuidat”, diu Gala Porté.
El llibreter Albert Mestres ho corrobora, des de la seva botiga del carrer Cervantes oberta l’any 2016. “Tots els clients dels còmics de ‘Bola de Drac’ i ‘Doctor Slump’ els volen en català, tot i que ells sigui parlants en castellà”, explica. “Perquè han vist la sèrie en català i tenen al cap les veus, així que si el llegissin en castellà se’ls faria estrany”, enraona.
De fet, els còmics de “Bola de Drac” són uns dels Top-5 de Nikochan. “Sempre he de tenir estoc, mai no s’atura”, assenyala el propietari de la botiga.
Exposició actual a la Biblioteca 5 / ALBERTO TALLÓN
