El programa s’inicia al març, mes en què es commemora el Dia Internacional de les Dones, i s’estén fins al juny amb sessions mensuals de projeccions i col·loqui. Al setembre es reprendran les projeccions mensuals fins al novembre, amb la cloenda del cicle de 2024 en el marc del 25N, Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra les Dones.
El proper dimarts, 19 de març, tindrà lloc la sessió inaugural de la 19a edició del cicle Cinefòrum per la Igualtat. Serà a les 18.30 hores (com totes les sessions posteriors). La projecció per aquest primer dia serà Cinco lobitos, dirigida per Alauda Ruiz de Azúa, que comptarà amb un col·loqui posterior a càrrec de la periodista i sociòloga Esther Vivas i Esteve. L’aportació per entrada serà de 2 €
Les pel·lícules aborden les desigualtats i les discriminacions, tot explicant-les des de la diversitat i la interseccionalitat inherent a les persones. Alguns exemples són Te estoy amando locamente, d’Alejandro Marín, un film sobre el moviment LGTBIQ+ a l’Espanya dels anys setanta; El método Williams, de Reinaldo Marcus Green; i l’espanyola En los márgenes, de Juan Diego Botto. Podeu consultar els horaris aquí.
Entre els títols de gènere documental destaca Aamelat. Jornaleres de la guerra, dirigit per Eva Parey i estrenat aquest 2024, que tracta sobre les conseqüències de la guerra de Síria des de la mirada de dones refugiades que treballen com a jornaleres a la Vall de la Behaa. La sessió, que tindrà lloc el pròxim 16 d’abril, comptarà amb la dinamització del col·loqui de la directora Eva Parey.
Amb Cabeza y corazón, d’Ainhoa Andraka i Zuri Goikoetxea, ens aproximarem a la realitat de les dones amb discapacitat a l’àmbit de l’esport, a través de la mirada de les integrants de la selecció femenina de bàsquet en cadira de rodes. El cicle clourà el 19 de novembre amb la projecció del drama sobre el consentiment i la violència sexual El acusado, dirigit per Yvan Attal.
El disseny gràfic que il·lustra el Cinefòrum per la Igualtat 2024 és una reinterpretació feminista, i en femení, de la icònica imatge del film Viatge a la Lluna (1902) de George Méliès, que vol posar de manifest que les dones també hi eren presents i sempre ho han estat en el món del cinema.
