1. Humor
Promoure els monòlegs i “stand-ups” fets per dones
Catalunya viu una gran eclosió de l’humor, des de joves monologuistes (i en molts de casos dones), com ara Ana Polo, Maria Rovira, la sabadellenca Charlie Pee… A Terrassa cal impulsar aquests espectacles.
2. Teatre
Estendre protocols per evitar agressions com el #MeToo a la cultura
El món del teatre i el cinema ha viscut diferents casos de revelacions d’agressions sexuals en l’àmbit internacional. I dels quals una ciutat de 225.000 habitants com Terrassa no n’és aliena. Totes les entitats culturals han de confeccionar i implementar els seus protocols d’actuació davant agressions sexuals.
3. Escultura
Que l’escultura “Eva Maria” torni al carrer
L’escultura “Maria Eva” fa anys que està en un magatzem de la Casa Alegre de Sagrera, després que a mitjan anys noranta l’Ajuntament l’hagués de “rescatar” i retirar-la de la plaça Didó, pel vandalisme sexista que patia. Per grassa i vella. Potser és hora que tornin a instal·lar-la a l’espai públic de Terrassa.
4. Música urbana
Tallers de rap feminista per empoderar les nenes a les escoles
Augmentar les sessions de rap o hip-hop a les aules, que culminaran amb l’enregistrament d’una peça musical creada i interpretada pels i les participants. L’objectiu és empoderar les adolescents des de joves (i des de la cultura).
Escultura “Eva Maria”
5. Patrimoni
Recuperar un safareig per reivindicar el feminisme en època industrial
L’estructura del safareig ha estat històricament el punt de trobada informal de dones (a l’hora de rentar la roba), que servia com a via de comunicació i en la qual es feien suport mutu. Les polítiques de patrimoni han de contextualitzar aquesta figura, tot i l’escassedat de safaretjos que queden.
6. Performance
Reivindicar la figura de l’artista multidisciplinària Eulàlia Grau
L’artista Eulàlia Grau (Terrassa, 1946) va rebre ell 2023 el Premi Honorífics a la Trajectòria dels Premis GAC 2023, en una gala al MACBA, però no va tenir gaire repercussió a Terrassa. Grau és una dona amb una extensa carrera, però poc reconeixement social a la seva Terrassa natal.
7. Art urbà
Murals feministes a passos subterranis que fan por
Dins les accions per eliminar els punts foscos per la tornada de les dones a vasa seva, destaca la instal·lació de més llum i de miralls. Tanmateix, des de l’“street art” es reivindica pintar grafits a totes les parets (tant de dins com de les rampes d’accés), amb missatges i motius de decoració feministes.
Un safareig, antic punt de trobada feminista
8. Memòria
Desgreuge a les “bruixes” de Terrassa assassinades el segle XVII
La “cacera de bruixes” a Terrassa va deixar dinou dones condemnades i algunes executades per bruixeria, entre els anys 1615-1619. Tot i que hi ha hagut algunes iniciatives, necessitem narracions (teatre, cinema…) que ens expliquin el que van viure, per donar-ho a conèixer.
9. Teatre
Estendre el servei de canguratge a altres espectacles en viu
Extensió del servei municipal de canguratge de criatures, durant les funcions teatrals de la temporada de Terrassa Arts Escèniques, a altres programacions. I és que les cures de criatures són una de les principals barreres per l’accés de les dones a espectacles culturals en viu. La regidoria de Cultura ha estrenat aquesta temporada aquest servei, si bé encara és força desconegut pel públic potencial.
10. Música
Més caps de cartell que siguin dones als concerts de la Festa Major del 2024
Estiu rere estiu, els principals concerts de Festa Major (i als que es paguen caixets més elevats) acostumen a ser protagonitzats per artistes masculins. Cal introduir més artistes dones entre els caps de cartell, malgrat que sigui un sector que estigui “masculinitzat” de sèrie.
La monologuista feminista Ana Polo
11. Museus
Augmentar les obres de dones artistes a les col·leccions permanents
El crit de guerra va ser “On són les dones?”. Una esmena a la poca visibilitat de pintures d’artistes femenines als museus en l’àmbit internacional. Seguint aquest estel, els museus de Terrassa han de ressituar algunes obres i posar-ne de noves per reconèixer la seva contribució.
12. Biblioteques
Rebatejar les biblioteques de districte amb noms de dones destacades de la cultura
En l’actualitat, les biblioteques municipals de Terrassa no reben el nom específic d’una persona. Una possibilitat seria batejar-les amb el nom de destacades dones terrassenques, potser relacionades amb el món de la cultura (i més concretament de les lletres) donat el caràcter cultural de l’equipament que rebria el seu nom.
