No per esperat, deixa de ser d’emocionar arribat el moment: l’afició local es llença a les places cada cop que s’estrena el Festival de Jazz.
No se sap si la gent s’ho ha apuntat a l’agenda, o senzillament un impuls innat li recorda que és l’hora. Però a les 12 hores, la Plaça Vella és plena. Encara més: els espectadors de més edat fa estona que s’han assegut, per garantir-se una cadira amb la que poder aguantar tota l’actuació. Mentre que dempeus i a les terrasses dels bars s’agolpa el públic més joves, molts d’ells cervesa en mà.
I és que és dissabte migdia i Terrassa té “flow”. Irene Reig i The Bop Collective presenten el seu disc “Decisió i Coratge”, en un concert més liderat per una dona jove, tot just després que la vigília fos Alba Pujals qui encetava la programació del festival des de la Nova Jazz Cava: una nova generació pica a la porta.
I encarten amb el públic. Fins i tot amb qui treballa, com Maria Quesada, cambrera de Creps del Cremat: “És un dia brutal, la música dona molt bon rotllo”.Tant és així que Quesada tenia intenció de sortir a fer un tomb amb el seu fill un cop plegués. També entusiasmava els passejants, com Sandra Medina, qui s’havia trobat el concert “de casualitat”. “Passava per aquí i, en veure un lloc lliure m’hi he quedat per gaudir aquest moment” relata. “M’he deixat la jaqueta i no penso en el fred, penso en el moment que estic vivint” afegia. Tot i això, molta gent mostrava el seu agraïment pel clima. La Begonya i el Manel coincidien amb el fet que el dia “acompanya” i que l’ambient era “molt agradable”. I és que no seria fins la matinada que comencés a nevar Sant Llorenç, deixant una enfarinada sobre la Mola.
Tanmateix, el fet d’haver plogut durant la nit sí que va obligar a traslladar el concert previst a la plaça Catalunya, per a diumenge matí. Finalment, el concert d’Old Cats Swing Band es va reprogramar a la Nova Jazz Cava, amb un aforament més limitat que el que hauria gaudit al carrer, i que obligava els organitzadors a controlar l’aforament.
I és que totes les propostes van fer ple. Com ara al reobert pati de la Casa Baumann. El pati del MNACTEC. I el Menjazz, davant del Mercat de la Independència.
Perquè el jazz no només és música a la foscor d’una sala coberta, sinó que també dona molt de “flow” al migdia terrassenc.