L’obra de teatre “Lali Symon”, del dramaturg terrassenc Sergi Belbel, i interpretada per les reconegudes actrius Emma Vilarasau i Mont Plans, juntament amb la jove Júlia Bonjoch, va sumar aquest diumenge, al Teatre Principal, un nou èxit amb les localitats exhaurides. L’espectacle, protagonitzat per una actriu de monòlegs, va rebre les ovacions del públic, bona part del qual es va posar dempeus per agrair el treball realitzat.
“Lali Symon” explica la història d’una dona, la Joana (Emma Vilarasau), que es dedica al món del teatre i que fa monòlegs sobre coses de la vida. Ella mateixa s’escriu el guió i, a vegades, el què diu i com ho diu, sembla que fa un míting polític. La “Lali” s’atreveix, amb una seguretat fora mida, a parlar de tot i a opinar de tot. Ho fa d’una manera molt propera, tocant la fibra, i això fa que es posi el públic a la butxaca en un tres i no res.
Darrere la famosa estrella, però descobrirem que no tot és un camí de roses. La Joana, que sempre ha anat a la seva, és més fràgil i insegura del que tothom pensava. I ara mateix està en hores baixes. Ha d’estar pendent de la seva mare gran, l’Aurora (Mont Plans), i de la seva filla Violeta (Júlia Bonjoch).
La relació amb la mare és més complicada del que sembla i tant una com l’altre volen imposar-se i declarar-se en la possessió de la veritat. L’Aurora vol continuar decidint per a ella mateixa, mentre que la seva filla, la Joana, vol que faci el que ella vol. I enmig, la jove Violeta, que farà més costat a l’àvia que a la mare.
Un instant de l’obra, diumenge al Principal / DAVID RUANO
Història de dones, de tres generacions, amb vincle familiar, que Sergi Belbel, l’autor, relata amb to de comèdia i drama amb molt bona escriptura i girs sorprenents. L’obra va avançant en paral·lel entre la vida pública i privada, entre la ficció i la realitat. Els dos mons es van creuant i van configurant la identitat de cada personatge i la seva situació. Hi ha diàlegs, entre l’Aurora i la seva filla Joana, de tanta intensitat que es converteixen en un veritable “tour de force”, sense respir.
L’obra va captivar des del primer moment pel qual explica i sobretot pel treball excel·lent de les actrius, especialment d’Emma Vilarasau. L’actriu, amb molt de talent reconegut, va demostrar una vegada més que és capaç de canviar de registres en segons i de manera molt natural. La seva emoció, que hi va ser, va ser compartida per molts espectadors de forma espontània. I al seu costat, Mont Plans, amb una trajectòria més que consolidada, va defensar el seu paper de mare gran amb el mateix to i força. Les converses de totes dues atrapen des del primer instant per la seva energia i sensibilitat. Júlia Bonjoch tanca el cercle d’aquesta comèdia agredolça, complint les expectatives del rol de filla i neta, disposada a fer el seu camí malgrat els lligams afectius.
