Stefan Trinks va visitar Terrassa fa dues dècades, per un treball sobre el Camí de Sant Jaume que tenia entre mans. “Hi ha restes arqueològiques del segle XI, que són de 200 anys abans que les nostres”, explica. I és que Trinks prové d’Alemanya i és periodista del “Frankfurter Allgemeine Zeitung” (FAZ).
Però en aquesta ocasió no ve pel Camí de Sant Jaume, sinó que és part de la caravana d’una trentena de periodistes europeus (o “Publico” portuguès, “The Independent” anglès…) que van visitar la Seu d’Ègara dilluns passat. Ho feien en una ruta organitzada per la biennal Manifesta (que té lloc a la tardor) per donar a conèixer les ciutats catalanes participants arreu de diversos països d’Europa.
L’alemany Stefan Trinks / ALBERTO TALLÓN
Trinks, per tant, escriurà pels seus lectors alemanys sobre el que hagi vist aquests dies. I com està veient la Seu d’Ègara, des de la seva experiència? “After 20 years, it still looks like a romantic little village”, diu en anglès. O sigui: “Després de 20 anys, encara sembla un romàntic petit poble”.
Trinks, a més, no amaga que la descentralització de Manifesta 2024 en diverses ciutats metropolitanes de l’àrea de Barcelona li sembla “molt més interessant”. “Els alemanys que visiten Catalunya sempre es queden al barri Gòtic, a les Rambles… No ho dic a males, però el 95% mai no vindria a Terrassa. I ara sortirà als segon diari amb més tirada d’Alemanya”, explica. Pas mal.
I com és que Manifesta canvia enguany i es descentralitza, quan no havia estat així fins ara? Emilia van Lynden, membre de l’staff i Cap de Comunicació, explica: “Va ser una petició de l’Ajuntament de Barcelona, des de l’inici. I tot i que pugui ser més feina, és un repte i hi creiem totalment”.
Emilia van Lynden, de l’staff de Manifesta / ALBERTO TALLÓN
“Més arrelat”
I és que, efectivament, Barcelona (ens) enlluerna la projecció internacional de la resta d’urbs catalanes. Claire Moulène, periodista cultural del diari “Libération” (fundat per Jean Paul Sartre l’any 1973) havia estat dos cops abans, visitant el MACBA. “Però no havia sortit de Barcelona, així que em sembla molt interessant que aquesta Manifesta tingui moltes subseus, com Terrassa”, explica.
A més, hi veu més connexió amb el territori que en altres ocasions: “L’any 2020 es va fer a Marsella i ha quedat la sensació que la programació no estava massa arrelada a la població local, tot i que en part perquè va esclatar la covid”.
La francesa Claire Moulène / ALBERTO TALLÓN
En el cas de la gran Barcelona, per contra, hi veu molta connexió. “I la temàtica sobre la sostenibilitat ambiental en les ciutats és molt pertinent, amb la crisi de la sequera que esteu patint”, explica Moulène. “De fet, les polítiques en l’àmbit de l’ecologia d’Ada Colau eren un dels temes que es comentaven a París, quan es parla de Barcelona, sobretot en una redacció progressista com ‘Libération’”.
L’alemany Stefan Trinken afegeix: “I de la gentrificació, també es parla a Berlin”. A més, com que Trinken prové de Bavària, on també es parla una llengua diferent de l’alemany, diu: “Som conscients que es parla la llengua catalana i que teniu una organització administrativa federal”.
