No és un club lluminós ni diàfan. Ni d’estil Ikea. Perquè un club de jazz és, per definició, un cau fosc i nocturn, un polsim canalla i una xicra de la faràndula.
També una catedral laica, en aquest cas que venera el jazz. Estem a la Nova Jazz Cava, que a finals de febrer celebra el seu 30è aniversari d’ençà que una cercavila musical el va connectar (fil invisible) amb la seva anterior ubicació al carrer de Sant Quirze.
Trenta anys que han quedat documentats en múltiples fotografies, cartells i marxandatge. I que pengen de les atapeïdes parets del local. “Havíem d’embrutar-les una mica –com diem nosaltres–, perquè no semblés tan seriós”, explica Susanna Carmona (Terrassa, 1969). Perquè més que embrutar, són “els esperits dels músics” que hi han tocat, impregnats ara a les seves parets.
“Ara fa poc, vam actualitzar el recompte i portàvem 5.054 concerts fets a la Nova Jazz Cava”, diu Carmona. Així que són molts, quasi inabastables, els esperits que hi podríem trobar pels passadissos.
Ambient a la Nova Jazz Cava / LLUÍS CLOTET
Ens quedarem amb els que estan penjats de les parets, especialment per les signatures. “Té un punt de mitomania”, reconeix la coordinadora del Club de Jazz. I és que de les parets pengen desenes de targetons antics, signats pels músics que hi han passat per les diverses edicions del festival. De la 18a edició, de l’any 1999, trobem Paul Bley, Gary Peacock i Paul Motian. “Un trio d’avantguarda, avui dia irrepetible”, perquè ja són morts.
De la 19a edició, la signatura d’Hank Jones i altres músics mítics del be-pop, així com el violinista francès Jean Luc Ponty. Saltem a la 17a edició, on destaca el vibrafonista Milt Jackson. Tan sols és un any dels múltiples que va venir, tal com documenta el conjunt de fotos que se li dedica i també està penjat a l’esquerra de l’escenari. La fotografia en la qual va vestit d’etiqueta correspon al seu primer concert, l’any 1982, quan el festival encara es feia al Centre Cultural. De les parets també pengen altres curiositats com la fotografia del Quintet d’Ègara, datada del 1998, quan es celebraven els seus 25 anys de recorregut.
O una imatge del concurs de fotografies, coorganitzat amb la UPC, que es feia abans durant la jornada del Pícnic Jazz. I les “playlist” que el trompetista Benet Palet escrivia en petits fulletons (amb les cançons que interpretaria a les “jam session”), que Jaume Borràs va emmarcar en el seu dia per poder exposar.
Targetons signats pels músics / LLUÍS CLOTET
També hi ha un suro, més actual, en el que es pengen els retalls físics de Diari de Terrassa en els que fa referència a l’activitat jazzística.
Continuïtat
Però potser el conjunt de fulls de més valor històric és l’agrupat al voltant de la col·lecció “Continuïtat”, que mostra targetons de concerts des del 1959. Correspon a l’exposició homònima que es va fer fa cinc anys, coincidint amb el 50+e aniversari de la incorporació del Club de Jazz a Amics de les Arts i Joventuts Musicals. “És una mostra per entendre la transcendència històrica de l’activitat del Club”, explica Carmona, “tot recuperant materials impresos dels concerts a la sala d’actes d’Amics de les Arts, de l’antiga cava i de la Nova Jazz Cava”.
En una altra paret, prop dels lavabos, també pengen una vintena de portades d’LPs antics. Com la de Slide Hampton. “Ell mateix el va veure penjat, en l’ocasió que va actuar a Terrassa, i li va fer molta gràcia”.
Portades d’LP’s / LLUÍS CLOTET
Altres músics, en canvi, quan estan actuant a l’escenari es fixen en les grans fotografies que pengen del sostre. “Just davant hi ha un plafó de Joe Henderson en què molts músics s’hi fixen”, diu Carmona. El Club de Jazz, de fet, li va dedicar un festival de jazz a la seva memòria, poc després que morís. I va penjar quatre plafons, de les bigues del sostre. “Ho van haver de fer uns escaladors amb cordes, entre els quals Adrià font”, recorda Carmona.
Un altre festival va estar dedicat a la memòria de Roy Hargrove, moment en el qual es va fer un cartró-ploma de la seva silueta. Avui està damunt del camerino, en el qual –per cert– alguns músics han deixat la seva signatura estampada amb un “eding” a les rajoles. És el cas de Ginestà, Blaumut, Bountys…
Radio Zurich, Octavi Intente, Mitus Aurell…
Si la Nova Jazz Cava sembla un petit museu, encara ho fa més amb els quadres originals que hi pengen. Hi trobem un original de Radio Zurich (destacat pintor de la Moguda als anys vuitanta) que és la base del cartell de la 22a edició del Festival de Jazz (any 2003). També un original de Mitus Aurell, en un capçal de llit (tan icònic del difunt pintor), que il·lustra la 33a edició (any 2014). També hi ha una gran obra d’Octavi Intente, en tres llenços; a més d’un Xavier González abstracte.
