Pot semblar futurista, una fotografia en blanc i negre de principis de segle XX? O per què no. Pot la memòria històrica de fa cent anys, semblar impregnada de la tecnologia dels cent anys vinents?
Aquesta podria ser la síntesi de “Mutacions 3D Music Lab”, la instal·lació d’àudio immersiva que s’estrena divendres al MNACTEC.
Es tracta d’un espai tancat format per tres pantalles audiovisuals i fins a divuit altaveus, que ofereixen a l’espectador una certa sensació de 360 graus.
Un cop dins, es projecta una peça narrativa de 10 minuts de durada, en la qual es mostren retalls de la història del Vapor Aymerich, Amat i Jover (en el qual s’ubica el mateix museu MNACTEC). “El sistema territorial de museus havia confeccionat la llibreria d’àudios, gravant els sons de les fàbriques”, comença David Martínez, un dels impulsors de la iniciativa cultural terrassenca Mutacions.
“La nostra idea era agafar aquest patrimoni acústic i facilitar el seu coneixement”, diu, ja que escoltar un àudio a l’ordinador resulta un format poc agraït per al ciutadà. “Així que hem volgut muntar una obra visual, atractiva, en la qual els àudios conformen una mena de cançó i que conjuntament expliquen una història”, afegeix.
Els impulsors de la mostra / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Dit i fet, els sons de les fàbriques són la banda sonora d’una peça multidisciplinària. Cal afegir-hi les tres pantalles, cadascuna de les quals emet un estil de vídeo diferent.
La Filmoteca
La pantalla central és la que emet vídeos en blanc i negre rodats a principis de segle XX. “Ens els han cedit la Filmoteca i l’arxiu del Parc Audiovisual”, diu Martínez. De fet, avui dia estem més acostumats a veure fotografies històriques de la indústria terrassenca, perquè el format imprès va arribar abans i era més econòmic que no els rodatges.
Per això, aquests vídeos de la Terrassa antiga estan impregnats d’una gran peculiaritat. S’hi veu l’interior del Vapor Aymerich, però també l’exterior del Condicionament Terrassenc, envoltat de carruatges i altres escenes costumistes.
Les altres dues pantalles són les imatges futuristes. Juanjo Fernández, col·laborador del projecte des del seu estudi GenomaLab (i participant de la darrera edició del Sónar, així com del Primavera Sound i altres festivals): “Hem utilitzat la matèria primera, per crear des d’allà una nova mirada”.
Un espectador a la mostra / NEBRIDI ARÓZTEGUI
De fet, a la segona pantalla mostra maquinària real exposada al MNACTEC, que han escanejat i que representen ara en format 3D, acompanyada d’altres figuracions modernes.
Mentre que a la tercera pantalla està basada en els vídeos en blanc i negre, des dels quals Juanjo Fernández ha reinterpretat amb una mirada com de microscopi i en 3D (“en la part més experimental de la instal·lació”, matisa David Martínez).
La instal·lació es pot veure fins al dia 11 de febrer. L’objectiu ara és moure-la per altres dels 26 museus de la xarxa del MNACTEC (perquè darrere hi ha una feina de sis mesos, de la qual se’n pot treure més profit). “O fins i tot crear noves peces enfocades al sector econòmic de cada museu”, explica.
Per exemple, a Capellades podria parlar dels molins paperers; mentre que a Berga parlaria de la mineria o les colònies tèxtils; i el treball amb la pell a Igualada.
