Entre els passadissos de curiositats que aglutinen els dos edificis entrellaçats d’Amics de les Arts, allà s’hi troba el laboratori de revelatge fotogràfic de l’entitat.
Justament aquest divendres es va fer una reinauguració, per donar-lo a conèixer a la ciutadania i treure-li més suc. “Antigament, existia el laboratori de revelatge de la Casa Baumann. Paolo Cacais també en tenia un a l’estudi Tigo Migo. A més, hi ha aficionats particulars que tenen màquines de revelar a casa seva… Però avui en dia, l’única entitat que encara té un estudi obert és Amics de les Arts”, explica David Millán, un dels impulsors de l’espai.
I, tanmateix, si ara es “reinaugura”, significa que el seu recorregut no ha estat exempt de vaivens. Històricament, ja havia existit un estudi de revelatge impulsat pel mític Jordi Gual. Però el pas del temps el va conduir a perdre interès, fins que la sala es va convertir en un magatzem.
Llavors, serà l’any 2018 quan la generació de David Millán, Clàudia Borràs i Xavi Almirall -entre d’altres-, reimpulsen el laboratori. I aquest divendres, sis anys més tard, intentaven “donar-li més vida”, a la fi que més ciutadans puguin accedir-hi (es pot enviar un e-mail a fotografiamics@gmail.com per a més informació del seu funcionament).
Només en blanc i negre
I bàsicament, què s’hi fa? Doncs revelatge en blanc i negre. “Per revelar en color has de fer tot el procés a les fosques, mentre que en blanc i negre pots treballar amb llum vermella”, explica Millán, en referència a una llum tènue vermellosa que permet una mínima visibilitat dins la foscor de l’estudi.
“Això fa que la tasca sigui més fàcil de controlar i, per tant, resulti més agraït”, afegeix.
/ Alberto Tallón
De fet, si el lector està fantasiejant amb la idea de fer servir el laboratori, ha de tenir en compte que el procés de revelatge del rodet necessita un mínim d’una hora, mentre que positivar a paper requereix dues horetes.
I com és aquest procés? En primer lloc, s’extreu el carret de la càmera, es lliga a un gadget i s’introdueix en una capseta cega (per tal que no hi toqui la llum). “S’ha de fer a les fosques, així que cal anar agafant certa tècnica amb les mans”, apunta Millán.
Després s’hi introdueix en la capseta una fórmula de líquids químics (el revelador, l’aturador i el fixador). El resultat és un el tradicional negatiu (la tira allargada) ja tractat pel seu ús. Llavors situarem la imatge desitjada a la màquina ampliadora, la qual -a grans trets- emetrà un feix de llum damunt un paper fotosensible, en el qual es positivarà la imatge.
En aquest procés entraran factors com el temps d’exposició, la mida del paper, etc.
/ Alberto Tallón
Un cop tenim la “fotografia” inicial (per ara, només un paper en blanc), cal fer el mateix procés químic que amb el negatiu, per tal de consolidar la capa gelatinosa (que és la imatge): revelador, aturador i fixador. És la icònica estampa de col·locar aquest paper dins una cubeta amb líquid. “Aquest és el moment màgic, quan veus com comença a sorgir la imatge en el paper de revelatge”, explica Millán.
“Polaroid transfer”
Si les explicacions anteriors d’aquest article t’han semblat una mica de pa amb fonteta, és el moment d’anar als experts i apuntar-te als cursos que ofereixen en els propers mesos.
De fet, s’oferirà un taller bàsic de “Revelatge en blanc i negre”; així com un altre sobre “Emulsió”, consistent en elaborar “made it yourself” la teva pròpia emulsió fotosensible per després aplicar sobre el suport que vulguis (paper, fusta…) on es fixarà la imatge. També hi haurà el taller de “Polaroid Transfer”, consistent en extreure la gelatina (o sigui, la foto) i incrustar-la en una altra superfície rugosa (una ceràmica). Altres tallers que s’ofereixen són el de “Lith”, “Cianotípia” i “Tòners i virats”.
Petit museu
El laboratori també és un petit museu de màquines ampliadores de diferents èpoques del segle XX.
Potser la més peculiar és una “carranza”, datada dels anys 50, que permet revelar en format 6/9 (que és una estructura diferent de la de l’habitual rodet de 35 milímetres).
Una foto que presideix la plaça Progrés
La disciplina artística de la fotografia, exposada a l’espai públic. La pèrgola de la plaça del Progrés llueix –des de poc abans de Nadal– una fotografia impresa en format lona i penjada de la part superior. És, d’alguna manera, una “metaimatge”: La fotografia està presa a la mateixa plaça del Progrés, concretament a la zona d’escacs pintats a terra. La fotografia és obra de David Millán, inspirada en una imatge anterior que va prendre ell mateix a Amsterdam d’uns jugadors d’escacs de carrer. A falta de confirmació de la data, es preveu que l’1 de març s’hi faci un acte juntament amb el club d’escacs de Terrassa.
