Des de 1988, la Simfònica del Vallès ofereix el seu Festival de valsos i danses amb un èxit de convocatòria equiparable als programes de bandes sonores de pel·lícula.
La gira per diferents ciutats catalanes des d’abans de Nadal i fins a aproximadament Reis, és l’exemple del caràcter d’integració en el territori d’una orquestra més Nacional de Catalunya que la batejada així. I, a Terrassa sempre ens visiten el dia de Sant Esteve corroborant la fidelitat del públic egarenc amb aquesta proposta cada des de 1989.
Trencant la quarta paret
La identitat d’aquest festival rau en un “savoir faire” de la festa, en l’ús puntual de la broma per trencar la quarta paret escènica i per a implicar l’espectador més enllà de la mera contemplació.
Per exemple amb picar de mans i peus per a imitar els llamps i trons a la polca “Sota llamps i trons Op. 324” o el músic que apareix com a cap d’estació ferroviària tocant el xiulet a la polca “El tren del plaer Op. 281” també de Johann Strauss fill. Del germà mitjà, el més talentós, també van interpretar el conegut “Vals del deliri Op. 212” en una selecció que incloïa la “Polca italiana” de Rachmàninov.
Amb el fil conductor magníficament explicat pel director, Xavier Puig, amb dosis d’humor i un sa, pragmàtic i molt necessari que juga amb el punt de crítica, enguany el programa tornava a presentar una dotzena de peces vinculades a algun fet de l’any 2023 o del 2024 com a pretext per a escoltar danses i composicions diverses. Per exemple, recordant la defunció d’Espinàs del febrer passat escoltant el “Vals de barri” de Manuel Valls Gorina. I és que, a banda de dos activistes de la cultura catalana durant els anys del franquisme, Espinàs i Valls Gorina són dos dels noms associats a la creació de l’himne del Barça.
Reivindicant compositors
Si la quota catalana va ser present, tampoc va faltar la reivindicació de personalitats compositores com la de l’afroamericana Florence Price en ocasió dels setanta anys de la seva mort. Un fet que va aportar un tot jazzístic i de swing amb el tercer moviment de la “Ethiopia’s Shadow in America” que a més d’un li feia recordar la música del gran Gerswhin, contemporani i col·lega seu.
I és que l’OSV sap dotar de varietat i encert el repertori oferint uns estàndards artístics suficients amb moments d’elegància com el “Desembre” de Txaikovski en orquestració del sempre encertat Albert Guinovart.
Tampoc hi va faltar la lírica gràcies a la soprano Laura Brasó que va convèncer sobradament amb el vals de Juliette de l’òpera “Roméo et Juliette” de Gounod, el citat “Vals de barri” de Valls Gorina i la “tonadilla” “El majo discreto” de Granados tant vocalment com escènicament, sense por al registre agut i amb precisió en les notes picades i domini de la línia exposant un timbre homogeni en l’extensió que el públic va aplaudir amb entusiasme. Un públic, per cert, que va aplegar-se a l’actual Factoria Cultural de Terrassa amb una altíssima ocupació en una sessió ajustada a una hora i mitja sense descans que va passar com si res.
Xavier Puig va dirigir l’orquestra amb uns resultats que maldaven per l’impuls rítmic, la brillantor del so ja des de la “Dansa eslava núm. 7 Op. 72” del txec Dvorak amb què s’obria el concert, fins al bis de la “Marxa Radetzsky”, enginyosament distorsionada pel tema “YMCA” de Village People.
Sens dubte, un final com aquest suposa una aguda manera de variar la clausura ritual del concert de Cap d’Any, de donar un darrer cop efecte entusiasmant a una peça clàssica i d’establir ponts entre repertoris com també ho feien algunes peces dels Strauss.
Un Nadal “hiperactiu” de la formació
En total seran onze les ocasions en què s’haurà ofert el concert en una desena de poblacions catalanes: Barcelona, Terrassa, Lleida, Girona, Rubí, Puigcerdà, Sabadell, Vic, Sant Boi de Llobregat. A més, la Simfònica del Vallès està compaginant aquest programa amb el d’“El trencanous” de Txaikovski amb la participació de l’actor-doblador Lluís Posadas i l’artista de sorra Borja González, l’Homenatge a Morricone & Rota i el Concert d’Any Nou al Palau de la Música Catalana en les que segurament són les festes de Nadal més hiperactives de la història dels músics vallesans.
