[Domènec Ferran]
Sant Lluc, habitualment forma part del Tetramorf, iconografia cristiana amb origen a l’Antic Testament, al llibre d’Ezequiel en què el profeta descriu una de les seves visions, quatre criatures alades, que són els evangelistes, i es representen de la forma següent: Mateu, l’home o l’àngel; Marc, el lleó; Joan, l’àliga i Lluc, el brau o el bou. Sovint acostumen a envoltar el tron del Pantocràtor o Crist en Majestat.
Lluc es representa com el bou o brau alats, que en el bestiari popular és el signe de la bravesa i el sacrifici, però també perquè el seu evangeli comença amb el relat del sacrifici portat a terme pel sacerdot Zacaries a Déu. Aquest evangelista fou deixeble de Pau de Tars i el va acompanyar en les seves predicacions a Grècia, Roma i Egipte. El seu atribut, el bou alat, també és un dels quatre vivents de l’apocalipsi. Correntment, es representa amb actitud d’escriure el seu evangeli.
Les quatre representacions artístiques de Lluc que presentem estan a situades a la Seu d’Ègara i a la Catedral del Sant Esperit, i corresponen a cronologies, tècniques i estils diferents.
La primera, la més antiga, dels segles VI al VIII, forma part del retaule d’obra de l’església de Sant Pere i és una pintura mural, encabida dins d’una capelleta acompanyada de tres més, que corresponen a cadascun dels evangelistes. En aquest cas apareix el bou, aureolat i alat, sostenint amb les potes del davant el llibre de l’evangeli, en un estil molt esquemàtic i hieràtic. Podem dir que és la representació més antiga de Lluc en l’art català.
La segona, és la figuració de Lluc en una taula superior del retaule Major de Sant Pere de Lluís Borrassa de l’any 1411, actualment situat al pis superior de l’espai d’acollida/antiga rectoria de la Seu d’Ègara. Va acompanyat, dos a cada banda del carrer principal, dels altres evangelistes, Marc i Mateu a la dreta i Lluc, actualment sol a l’esquerra, el seu company Joan actualment desaparegut. En aquesta taula pintada al tremp, s’hi presenta a l’evangelista assegut en una escrivania, aureolat i amb la ploma a la mà dreta escrivint el llibre de l’evangeli i al seu costat, el bou ajagut alat i aureolat. Està pintat amb el que es coneix a Catalunya com l’estil gòtic internacional, expressiu i estilitzat.
Escultura de l’evangelista Lluc amb el bou, d’estil barroc, a la capella de Sant Valentí a l’església de Sant Pere.
La tercera és una escultura, relleu de guix, que decora la volta d’aresta de la capella de Sant Valentí acabada i beneïda l’any 1685, oberta al mur nord de l’església de Sant Pere. A cadascun dels quatre angles de la volta apareix un evangelista. Lluc, descalç, vestit amb túnica llarga, està agenollat subjectant el seu evangeli amb les dues mans, sobre el llom del bou ajagut i amb el cap reposat a terra. L’obra és d’estil barroc, amb expressió intensa de la cara i plecs en la vestimenta que mostren el moviment del cos.
I per acabar presentem l’ambó octogonal, el de l’evangeli, de l’any 1941, situat a la banda dreta, extern al mur que divideix la nau del presbiteri de la Catedral del Sant Esperit. La peça és un baix relleu, tallat amb pedra grisa de Montjuïc. Hi apareixen els quatre evangelistes, encara que algun d’ells costi de veure par la proximitat amb el mur. El nostre Lluc, en aquest cas és el bou alat, amb el cap amunt i amb aurèola daurada, sobre un filacteri i les potes del davant plegades sobre el llibre obert del seu propi evangeli, amb la inscripció: “Quoniam Quidem multi conati sunt” que es refereix a l’inici d’una frase del seu llibre, que en català diria: “Ja que de fet molts ho han intentat” i seguiria “de narrar ordenadament les coses que s’han verificat entre nosaltres”.