No són emergents, perquè fa alguns anys que s’hi dediquen. Però no havien assumit el protagonisme que els hi pertoca. El 2024 serà el moment: la generació millennial (subdivisió artística), o(k)upa la cartellera teatral de Terrassa.
Comanda el grup Alba Valldaura, puny en alt, amb el seu espectacle “Iaia. Memòria històrica” (26 de gener). “Va sorgir cap a l’any 2012, com a projecte final de l’Institut del Teatre”, explica Valldaura. I encara el mou, onze anys després. “Que sigui un espectacle ‘long-runner’, amb un circuit d’exhibició més llarg, fa que el teatre sigui més sostenible, en comptes d’estar produint coses noves tota l’estona”, afegeix Gabriel Sicília, tècnic d’Arts Escèniques de l’Ajuntament de Terrassa.
També hi actua Pau Gómez, amb un “Relleus” que ja ha assajat a la cúpula del Teatre Principal. “Cuinarem unes mandonguilles”, avança Gómez. Tant “Iaia” com “Relleus” reivindiquen la figura de les seves pròpies àvies, com un corrent de fons –de memòria i feminisme– que també es va poder veure aquesta tardor en la darrera exposició col·lectiva d’El Corralito i les “converses a la fresca” al casal cívic de Sant Pere.
Un tercer terrassenc, Adrià Viñas, portarà la seva “Gran Sonata” (14 de gener), en un espectacle de “clown” d’ambient familiar. “La trama parteix de la hipòtesi que estem tot el dia amb els mòbils, pantalles, tauletes… I que han desaparegut els teatres”, explica.
Alba Valldaura, a “Iaia”
De fet, la reflexió sobre la relació (o dependència) amb les xarxes socials i l’“smartphone”és present en moltes obres. Com ara a “Les penes del jove Werther”, en la qual l’actriu Mel Salvatierra (qui va viure un parell d’anys a Terrassa) porta a escena el “sadfishing”. “És la forma en la que intercanviem llàgrimes per ‘likes’, a les xarxes socials”, diu, “tot exhibint els nostres malestars per aconseguir l’atenció i suport dels altres, en una mena de negoci de la tristesa”.
L’obra “Todo esto era campo” (5 d’abril) també intentarà treure l’entrellat al perquè de l’addicció dels joves amb les noves tecnologies (si bé cal matisar que potser caldria obrir el focus als adults, que no es queden curts en la dependència del mòbil, com es pot veure quan caminen pel carrer o es mouen en trens i busos).
“Ara estem molt connectats, però ens sentim sols: sempre busquem ‘likes’”
També “A fuego” ens parla sobre el deliri narcista de les xarxes socials, amb direcció de la jove terrassenca Emma Arquillué, amb la cia La Bella Otero. A més, “Official presentation of the gadgets of our salvation” imaginarà el món cap al que anem, amb una “performance” que eviti caure en el futur apocalíptic.
A banda del debat sociològic sobre xarxes socials i món digital, la mirada feminista també té espai amb “Jauría”, la peça de teatre documental de Jordi Casanovas entorn de la violació d’una noia als “santfermins” d’Iruñea en el cas va conèixer com “La manada”.
L’actor Adrià Viñas
I l’obra “Com els pingüins”, amb dramatúrgia del terrassenc Jordi Palet, tracta la vivència d’una nena trans.
Finalment, l’antiracisme ve de la mà de “Todos los ángeles”, la peça de teatre comunitari que lidera Míriam Moukhles, juntament amb nois d’origen marroquí de Can Palet, que explicaran com és viure en una ciutat sense arrelament històric familiar.
Postdata: La Calòrica (companyia millennial per excel·lència) també hi serà, però haurem d’esperar fins la tardor de 2024.
“No entenc que se’ns programi més a Barcelona que a Terrassa”
Però la cartellera dels teatres municipals terrassencs de 2024 no estarà mancada dels grans noms de l’escena catalana contemporània. Vicenta Ndongo serà la primera en actuar (18 de febrer), en una “La plaça del diamant” molt coral.
D’Emma Vilarasau a Ramon Madaula
El 25 de febrer arribarà Emma Vilarasau amb “Laly Simon”, una dramatúrgia escrita ad hoc precisament del terrassenc Sergi Belbel.
A l’abril arribarà Jordi Vidal (que hem vist a “Bojos per Molière”, de TV3), amb un “Guillermotta” que transformarà el Teatre Alegria en un cabaret (sense grades).
Ja a la tardor, Ramon Madaula porta a Terrassa la comèdia “Conqueridors”, en clau satírica sobre el món de la faràndula (11 de novembre).
Poc més tard, els egarencs Pere Arquillué i Carles Martínez porten a terrassa “L’adversari” (30 de novembre).
Faemino y Cansado
Una de les cireres de la programació és la visita dels mítics Faemino y Cansado, el 20 d’abril. Porten “17 Veces Reloaded” al Teatre Principal. Faemino y Cansado sempre fan el que els rota i ara, per la seva edat, amb més motiu. Gabriel Sicília explica: “És un humor que no ha quedat obsolet. No té caspa, ni molt menys, sinó que mantenen bé el seu humor surrealista”.
