La pel·lícula “La tribu de los aurones”, dirigida pel terrassencs Josep Viciana l’any 1978 (i realitzada amb titelles) s’estrenarà per primer cop a Terrassa desprès de més de 35 anys.
L’equip de producció -la majoria terrassencs- seran presents avui al Cinema Catalunya (19 hores), on conversaran amb els espectador. També signaran exemplars del llibre commemoratiu “Zas, zas, zas lanzarrayos,”d’Octavio López San Juan, que documenta com va ser el procés de creació de l’univers dels aurons.
De fet, cal remuntar-se a inicis dels 80, quan un jove Josep Viciana, estudiant a l’Escuela de Medios Audiovisuales de Barcelona, té una transcendental trobada a un tren.
Bé, una trobada una mica forçada: Viciana escolta una interessant conversa entre dues persones, en torn dels titelles. Viciana, encuriosit, entaula conversa i així acaba coneixent Daniel Laín.
“Ens vam posar a parlar d’un possible documental, que tanmateix no vam arribar a realitzar mai”, recorda ara Viciana. En canvi, els titelles arrelen com una idea que els hi tornarà més tard.
“Jo treballava a la fàbrica Agut. Allà em vaig reunit amb Miguel Ortiz, que es va sumar al projecte fent els decorats”, recorda. A partir d’aquí, comencen a moure’s peces. L’Institut de Cinema de Catalunya els facilita una càmera amb la que rodar. La botiga Fotofilm els regala rotllos de negatius. Josep Roig s’incorpora per fer les músiques. José Luís Hernández fabrica els ninots. Llorenç Soler s’incorpora al projecte com a director de fotografia (que després continuarà Daniel Salas)…
Els titellaires, al set de rodatge
I com a cirereta, una amistat els cedeix el seu garatge, a un carreró transversal del carrer Ample, “Havíem d’estar dos mesos i vam acabar estant-hi un any”, recorda Viciana. De fet, aquella amistat va haver de demanar-lis recuperar l’espai, per necessita pròpia, recorda Viciana amb una rialla.
En aquest garatge de Sant Pere, tanmateix, es va plantar la llavor de l’univers dels aurons. I és que van treure un material editat de 15 minuts, que anys després van moure entre televisions. I Televisió Espanyola els va comprar la idea a aquesta cooperativa de més de 30 persones (tots ells entre companys, amics i familiars).
Ara fa 41 anys
De fet, la sèrie s’estrena definitivament al novembre de 1987. I posteriorment, la pel·lícula, l’any 1988. Però si bé la projecció d’avui coincideix amb aquesta darrera efemèride (35 anys del film), realment son 41 anys d’ençà que van arrencar a moure la idea.
El rodatge es va fer a Villa Comunicació, de Barcelona. I els titelles van generar estampes molt peculiars. “Els ninots son molt petits, de forma que l’espai en el que treballen els titellaires és molt petit i havien d’estar molt a prop els uns dels altres”, defineix Viciana. A més a més, els titellaires “passaven molta calor i suaven molt”, perquè el set estava il·luminat amb un conjunt de bombetes just damunt.
Foto d’equip, un cop acabat el rodatge
També era molt important la tasca dels ninotaires que els van confeccionar. “Primer els vam fer de silicona, però la superfície tenia oli i la pintura no s’aferrava”, recorda. Després els van fer làtex, però quedaven massa rígids. També els van fer de guix, amb motllos de làtex. De plastilina. “Tot era error i modificació. Tampoc no existia internet, per consultar-ho tot”, diu Viciana.
Amb tot, els ninots eren ben fràgils. “Així que en acabar cada rodatge, l’equip de reparació els retocava”, recorda. A excepció del darrer dia, després ‘haver gravat tant la sèrie com la pel·lícula. S’en van anar directament a unes capses, que Viciana ha guardat a casa seva durant 35 anys. “No els havia reobert des de llavors”, confessa els seu creador.
L’excusa? El llibre
Però el destí va voler que Octavio López San Juan, fan de la sèrie, volgués escriure un llibre sobre la sèrie i es posés en contacte amb Viciana. El llibre va ser presentat aquest octubre al festival de cinema de Sitges. I també s’ha fet un altre acte a l’Alacant natal de l’escriptor. Quedava la presentació de Terrassa. “I ens vam animar a afegir la projecció del film”, conclou.
Serà avui a les 19 hores i l’entrada és gratuïta.
El creador Josep Viciana, a la redacció de Diari de Terrassa / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Petjada terrassenca de “Los Fruittis”
Pocs anys més tard després de crear l’univers dels aurons, Viciana va seguir amb sèries de dibuixos animats. És guionista de dues sèries molt populars a principis dels anys 90: “Los Fruitis” i “Delfi y sus amigos”.
Són dues sèries molt acolorides i alegres, en les quals es lloen valors com l’amistat i el respecte entre diferents (en el món de les fruites animades) o la defensa dels oceans i el medi ambient (en el cas del dofí). L’univers dels aurons, en canvi, és més fosc. “Està molt influenciat per ‘El senyor dels anells”, reconeix Viciana. “Fins i tot feia por a alguns nens, que encara avui ho recorden”, diu el creador.
