Hi va haver un temps –si és que aquell temps no és vigent encara– en què anar a la muntanya era prou més que fer exercici. Exploracions espeleològiques, prospeccions prehistòriques, investigació sobre el romànic, estudi del folklore…
Així van néixer el moviment excursionista català de principis de segle XX. A Terrassa, en la figura del Centre Excursionista, té una entitat més que centenària. Nascuda el 1910, i amb l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques com a precursora catalana, l’entitat sorgia al caliu de la renaixença, aportant uns valors científics que la situarien més enllà d’una efímera expansió poètica.
Una excursió a Puiventós el 1924 / CET
“Van ser un temps per redescobrir el país, en temps de Prat de la Riba, en el qual les entitats cientifico-excursionistes comencen a estudiar els insectes i les plantes que hi viuen al territori, i es redescobreixen les pintures romàniques del Pirineu…”, explica Eduard Vives, veterà soci del CET i membre del grup editor del llibre “Centre Excursionista de Terrassa. 1910-1960” (juntament amb Montse Trullàs, Salvador Vives i Martí Puig).
Manuel Planchat
Es tracta del primer dels dos volums que documenten la història de l’entitat. Serà presentat el proper dimarts, 12 de desembre, en un acte a les 19.30 hores que comptarà amb els parlaments d’Òscar i Albert Masó. En el futur arribarà el segon volum, des de 1960 fins a l’actualitat.
Ara bé, en aquest segon cas no serà novament obra de Manuel Planchat Villacampa (1923-2014), qui deixà enllestida l’obra poc abans de morir.
Nascut a Terrassa, Planchat es va aficionar a l’excursionisme i l’esquí de ben jove. Amb 17 anys ja era soci i va assolir destacats cims dels Pirineus i els Alps, com ara el Cerví o el Mont Blanc. A més, va ser president de la Secció d’Alta Muntanya i durant els anys 1964-1966 va ser president del CET.
Els intel·lectuals
El llibre situa en el naixement del CET la creació d’importants seccions de l’entitat, com la de Ciències Naturals. “D’alguna manera, el CET feia la funció d’un ateneu, on s’aplegaven estudiosos i intel·lectuals”, explica Vives.
De fet, aquella primera fornada l’integren personatges com Josep Soler i Palet, Daniel Blanxart, Joan Cadavall, Alexandre Galí, Àngel Sallent, Josep Ventalló… “Són noms que avui en dia veiem al nomenclàtor de carrers i places”, afegeix Vives. Eduard Giralt i Esmerats en serà el primer president. I la primera seu estarà ubicada als baixos de Can Julià de la Quadra, una casa pairal al carrer Sant Antoni (on posteriorment hi haurà l’ampliació fallida de Tintes Guardiola S.A i que avui és un aparcament de cotxes).
La postguerra
És en els anys trenta quan l’excursionisme terrassenc assolirà fites com el Montblanc i els Alps. Tanmateix, el cop d’estat del 36 ho capgirarà tot. “Ja l’any 1940 es dona permís per tornar-lo a obrir, tot i que el Frente de Juventudes y Falange Española volia incorporar-lo sota el seu paraigua”, explica Vives. A més, el règim dona l’ordre de fusionar els cinc centres excursionistes que existien a Terrassa en aquell moment. Són els moments que el català queda absolutament prohibit i es purguen els llibres catalanistes de la biblioteca de l’entitat.
Una expedició a la Gelera de l’Aneto el 1933 / CET
Després d’aquest inici sota el comandament de Pere Parera, l’entitat aconsegueix fer un petit cop d’estat intern i aconsegueix situar un falangista catalanista com Manel Aurell al capdavant.
“Al ser una entitat aconfessional, en tots els sentits, el règim no va tenir una especial tírria amb l’entitat”, explica Vives.
També esdevindrà una entitat interclassista. “Hi podia anar tothom, si bé potser al fill d’un fabricant se li notava que portava unes botes més bones”, diu Vives.
I quan més allunyat de la postguerra, el CET –com tot l’excursionisme català– esdevindrà en una escletxa al règim. Doncs ambl’excusa de les excursions, serà un feu –tímid, caut de catalanisme.
Vestigis d’un temps –que potser encara és vigent– en què era molt més que fer esport.
Els Cafès Científics, hereus
Mantenint l’esperit científic tradicional de l’excursionisme, el CET organitza ara la segona temporada dels Cafès Científics. Aquest curs ja han acollit xerrades sobre l’estat ambiental del parc de Sant Llorenç i sobre una bio ruta transversal a Caldas (Colòmbia). Està previst que al gener es parli dels boixos de Sant Llorenç, al febrer sobre contaminació lumínica i especial i a l’abril sobre la comunicació de la sexualitat amb infants des d’una perspectiva antropològica; entre d’altres.
