Cultura i Espectacles

Pensar lentament abans del pinzell

La seu del COAC a Terrassa acull fins al 22 de gener l’exposició “Dibuixant la Fàbrica. Vapor Aymerich”, de Toni Crusellas

Una estampa de l’espai expositiu de la seu del COAC al Vapor Universitari / Nebridi Aróztegui

“Vaig aprendre a dibuixar amb eines de precisió –com el regle i el compàs– a l’escola”, rememora Toni Crusellas com aquell inici en què tot comença.

Més tard, a la universitat, li van ensenyar a fer-ho a mà alçada amb la màxima fidelitat possible a la “realitat”. A partir d’aleshores, al llarg de la seva vida professional, no ha deixat de dibuixar, sempre amb el dibuix com a eina fonamental per als seus projectes arquitectònics: molts dibuixos de pensament, d’imaginació i –no tants– de representació.

Tanmateix, fa un parell d’anys va acompanyar en algunes trobades el grup d’“urban sketchers” de Terrassa. Va resultar que Crusellas va participar en la trobada al MNACTEC, on va fer dos dibuixos. Avui, són presents en l’exposició “Dibuixant la Fàbrica. Vapor Aymerich” que acull fins al 22 de gener la seu del COAC a Terrassa.

La seu del COAC a Terrassa acull fins al 22 de gener

“Vaig anar practicant, fins que un company em va suggerir fer-ne una exposició, però no em va atraure la idea de mostrar un recull de dibuixos de diversos llocs sense relació”, rememora. “Així que vaig pensar a dur a terme un projecte centrat en un sol edifici d’una complexitat que em permetés fer el dibuix que m’agrada més: el d’estudi”, diu Crusellas.

Per dur a terme aquest treball d’estudi, ha utilitzat dues eines que Crusellas entén com a complementàries: el dibuix i la fotografia (concretament l’analògica i en blanc i negre). “Amb la primera eina expresso amb més facilitat les formes. I amb la segona, la llum; tot i que potser seria més correcte parlar d’ombres”, enraona.

Tant l’un com l’altre són mitjans amb un cert nivell d’abstracció amb el qual Crusellas se sent molt còmode. I és que la tecnologia digital que utilitza per al muntatge final li dona la llibertat per crear de la mateixa manera tant en el dibuix com en la fotografia. O sigui: “Pensar lentament abans, que implica documentar-me, mirar, sentir…”. I a continuació, executar ràpidament. “Per tornar a pensar lentament després, fent una lleugera edició, no més enllà de l’equivalent fotogràfic del procés de “revelat”, conclou.

Pensar lentament abans del pinzell
To Top