“Sembla que estiguem esbalaïts”, diu el grafiter terrassenc Vicenç Ferreres. “Estem perplexos, ens en cauen a damunt per tot arreu, però no reaccionem”, afegeix.
“Estem esbalaïts?”. Una pregunta retòrica, amb la que enceta la seva exposició, que mostra fins al 13 de desembre a la galeria Impaktes Visuals. Un terrassenc a una sala sabadellenca, en una formulació mixta que no és gens estranya al Vallès. Ferreres, de fet, fa anys que treballa en aquesta galeria expositiva i alhora botiga de pots d’esprai i ginys relacionats amb l’“street art”.
De les seves parets pengen ara uns quadres per dir que Margaret Thatcher estava equivocada quan deia allò del “There is no alternative”. N’hi ha, però que cal despertar de la doctrina del “shock”, en paraules de l’altermundista Naomi Klein.
Ferreres planteja un recorregut geopolític en els quadres que componen la mostra. I és que l’arrenca amb un boxejador d’estètica com de l’antiga Unió Soviètica. “L’expresso amb mirada perduda en el temps. Borni. És una persona que ha encaixat hòsties a dojo. I així s’ha quedat”, planteja Ferreres. “Em volia referir a la guerra a Ucraïna, a la qual van portar molts soldats que no tenien ni idea de què feien allà i per què els havien dut”, afegeix.
El recorregut continua amb una referència a la religió (sempre n’hi ha qualcuna, als seus treballs). Es tracta d’una mena de verge o monja, batejada com “Galleta maria”, vestida de “bondage” (cuir vermell i làtex).
La tercera aturada és un quadre de grans dimensions (fa 3,26 metres d’amplada), en una mirada de paisatge. S’hi veu una dona que s’esquinça els cabells, en memòria de Mahsa Amini, la jove que va morir assassinada pel règim de l’Iran per dur el vel mal posat.
D’Ucraïna a Gaza
I la quarta és Gaza, després de les aturades a Ucraïna i Iran. “Una nana escolta música amb auriculars, en un entorn explosiu, que reflecteix tot el que passa a Gaza”, contextualitza Ferreres.
“Reflecteix l’individualisme, perquè és una forma d’extreure’t de tot el que t’envolta.: Suprimeixes el so exterior i ja pots fer la teva història, la teva vida… i tot el que passa al costat ja no t’arriba a afectar”, sosté Ferreres.
Ara bé, la ubicació a Gaza té una segona lectura: “Una informació tapa una altra informació”. L’acceleració dels tempos de les notícies als “mass-media”, vaja. “Ara sembla que Ucraïna ja no hi sigui. Obres les notícies i Ucraïna ja no existeix. Ni les guerres de l’Àfrica, les de l’Àsia… El desastre al mar Mediterrani…”.
I és que el xoc diari i impactant sembla que ens esbalaeixi. “Però no ens dona el punt com per reaccionar. I no fem res per evitar-ho”, remata Ferreres.
Potser la contemplació d’aquests personatges anònims traslladen l’espectador a la mobilització o al desencís. En tot cas, Ferreres alerta: “We are still just a rat in a cage”. Clar i català: Encara som una rata en una gàbia.
Magneti Estudio
Ferreres havia estat part, fins fa prop d’un any, del Magneti Estudio. Un local aferrat al parc de Sant Jordi que havia tornat el cau dels artistes urbans a la ciutat.
Ara, però, està centrat a Impaktes Visuals de Sabadell. Des d’aquesta doble perspectiva, explica: “A Terrassa s’hi fan coses potents, com els murals del programa Terrassa Walls, que a Sabadell no estan cuidades”.
De fet, el Terrassa Walls (amb l’impuls inicial des de Magneti Estudio i l’artista Anna Taratiel) ha vehiculat una quinzena de grans murals als barris, en els darrers anys. A més a més, Ferreres també creu que l’“street art” mou molts d’egarencs. “Ja des d’edats molt primerenques, que comencen a fer “tags” a les parets per autoidentificar-se”, sosté.
Ara bé: Terrassa no té una botiga com la sabadellenca Impaktes Visuals. “De fet, la gent de Terrassa ve aquí a comprar els espais”, diu. Ni tampoc un col·lectiu d’artistes urbans de referència com Artefakto.
Tota manera, Ferreres demana que l’art urbà mantingui la filosofia amb la qual va néixer: “Que sigui combatiu”, diu. I mentrestant, mou fitxa en aquest tauler geopolític internacional.
