Benvinguts a un recorregut per 30 noms de l’art terrassenc. Som-hi, que hi ha feina.
Iniciem el recorregut amb Octavi Intente, que està exposat a l’aparador -ubicació noble- amb el seu “Natura viva”. Entre les peculiaritats d’aquest veterà pintor (d’una nissaga familiar que inclou literatura i teatre) es troba la inclusió d’un pot de Viandox al seu bodegó de la quotidianitat.
Seguim amb Mitus Aurell, el ja fa uns anys traspassat pintor, del que es recupera una de les seves característiques fustes pintades amb esmalt sintètic Titanlux de pot. “De fet, hem parlat amb la família i Aurell protagonitzarà la retrospectiva de gener de 2024”, explica Jordi Paüls.
Al davant, Joan Martínez (també actor, però en aquesta ocasió escultor) aporta una peça mòbil de pedres de Baikal, ferro i fusta.
Molt a prop trobem el collage que aporta el mateix galerista Jordi Paüls, un rei Sol amb la cara feta d’una pell i certs ornaments. “Ara potser he de fer la reina Lluna” diu, divertit.
El recorregut artístic terrassenc passa ara a un degà de l’arquitectura, qui recentment ha estat jurat del festival “One Shot” del Coro Vell: Jan Baca presenta un joc de cartes catalanes.
Passem ara a un altre veterà (encara més) com Saza, amb la seva pintura “pobles andalusos”. Està previst que Saza també tingui un reconeixement a la SalaPaüls, amb una retrospectiva en el futur.
Rejovenim ara de la mà de Josep Vila, qui presenta una escultura i làmpada “en protesta a la tecnificació i perfeccionisme actual del món del disseny, i de l’estúpida cerca d’estil orgànic, utilitzant la intel·ligència artificial”.
Igualment peculiar és la proposta de Jaume Farrés, amb una peça que ell anima a tocar i tafanejar: “Error, permisos i perdons 0001”. Inclou un poema “caligràficvolumètric”, en línia amb la “poètica de concepte”.
El recorregut continua amb les tres peces de Josep Pastor; qui, per cert, és l’artista que protagonitza la tertúlia artística de desembre (dia 28 al Bar Culla).
Passem ara a la família Badia: Josep, molt bon gravador, aporta la seva “L’home del sac”. La seva filla Àngels, escultura i ceramista, presenta “Arrel”.
Next station: Santi Coll, qui portava (juntament amb el seu germà Enric) la tradicional botiga de pintures del carrer de la Rutlla. No havia exposat amb anterioritat i portava un xic en secret aquesta faceta. Un moment idoni per conèixer-lo, doncs, en un collage esmaltat.
Passem ara al pintor Jordi Figueras, terrassenc però actualment resident a Olot. Mostra un autoretrat en aquarel·la, un músic amb guitarra que és precisament un dels seus oficis: forma part de la banda els Plom, amb la que anualment fan un “bolo” a la Nova Jazz Cava.
Rodem ara fins a la parella sentimental que formen Antoni Pineda i Assumpció Gonsàlvez. Ell presenta uns paisatges de costa abrupta, “costabravenca” potser, en tela. Ella aposta per un “bosc” d’aquarel·la.
Tornem a introduir-nos en el món de l’escultura, amb Sílvia Segura. Una de les seves peculiaritats és que encara treballa la forja. O sigui: a cop de maça. La seva obra està batejada com “Art i sa”.
I de l’escultura ens trobem l’Arnau Llobet amb una peça de fusta, guix… i fem! Una peça que no fa fàstic als materials naturals, d’aquest activista cultural de la família Llobet.
Una escultura més (una talla de fusta de xiprer), però amb dues cares, és la “Transcendència” de Joan Carraminyana Cols. “Més enllà del coneixement, transcendeix el temps i l’espai on la ment adopta el corrent d’un somni caòtic”.
Altres familiars a la mostra col·lectiva són els germans Serres: Rafel presenta els llaüts de la mallorquina Cala Figueres i Joan l’escultura “Sandra”.
Vers (resident ara a la Bisbal) presenta una obra amb tècnica de fotoceràmica. Així mateix, Fèlix Sampietro, qui treballa els “llibres d’art”, retalla i dissecciona frases d’un exemplar deconstruït (troquelant el text).
Molt a prop, Mercè Olivé mostra dues peces de ceràmica (esmaltades), batejades com “Blanc i negre”. Igualment, Cayetano Martínez mostra el gravat “Transparència” (fent servir un monotip sobre paper Fabriano).
Mere Làzaro és part del vessant escultòric, amb el seu conjunt de dues peces anomenades “Tendresa”.
De Samuel Garrofé es recupera una electrografia digitalitzada (de 1990) i Jordi Estivill presenta uns retrats en una barreja de pintura i collage. Joan Aguado (germà de l’exregidor de Cultura Amadeu Aguado) posta per una pintura abstracta. Anna Beltran ofereix el segon dels boscos de la mostra, mentre que Ferran Bunneri habita l’espai amb una de les línies horitzontals amb les quals va protagonitzar la mostra d’octubre a la Paüls. I Manu Gordillo amb una fotografia de la de novembre, mentre David Millán mostra una “antotípia”.
“Ens cal un gran espai públic d’art”
“Hi ha un món artístic soterrat, que només cal destapar-lo”. El galerista Jordi Paüls té confiança en la xarxa artística egarenca. D’aquí que cada mes programi una retrospectiva d’algú diferent i que estigui elaborant un “cens” informal d’artistes de la ciutat.
Però la seva galeria està ocupant, al seu paper, un espai que hauria de complir l’Ajuntament. “A Terrassa ens fa falta una estructura pública per donar rellevància al món de les arts plàstiques”, sosté, “perquè hi ha molts artistes que no tenen lloc”. A més, tret dels Amics de les Arts, no troba gaires espais expositius més.