Cultura i Espectacles

La foto nostàlgica resisteix davant del Google Calendar

Les llibreries ja han rebut els calendaris de paret de l’any 2024, i demostren la tirada que encara tenen a les llars.

El Colmado Roca distribueix el seu calendari del 2024 amb fotos antigues / ALBERT TALLÓN

A les 8 hores d’ahir, la pila d’exemplars de calendaris del 2024 feia dos pams d’alçada. Al migdia, se n’havia rebaixat a un justet.

I és que el calendari que edita anualment el Colmado Roca té una parròquia molt fidel, que l’esperava dies abans que ahir el posessin a la venda. “Jo me n’he emportat quatre”, se sentia a un client dir-li a un altre, a mig matí. Però la frase més habitual era un crit de sorpresa i una pregunta tipus “te’n recordes?”, mentre assenyalava una antiga estampa de Terrassa.

És la memòria sentimental. “Crec que sempre ha existit aquesta mirada d’interès pel passat. Clarament, a la gent l’atreu”, explica Sergi Navarro, editor del calendari juntament amb Pere Galceran. Enguany han tret una primera tirada de 1.500 exemplars. És probable que s’exhaureixi, ja que l’any passat es van acostar als 2.000 venuts. Així i tot, es venen a 1,90 euros i no generen beneficis. “El venem a preu de cost, perquè és una iniciativa que ens agrada fer per la ciutat”, apunta.

De fet, Navarro és barceloní i Galceran berguedà. “Però fa 10 anys que vivim a Terrassa i ens agrada sentir-nos arrelats”, explica, sobre el fet que siguin dos nouvinguts els que impulsin el “terrassenquisme” que més exemplars deu vendre any rere any.

El calendari del 2024 està format per dotze imatges facilitades per l’Arxiu Municipal, amb fotògrafs com Francino Angales Rodulfo, A. Zerkovitz i Jenair Indurain. No són, però, fotografies en massa antigues ni en blanc i negre. “Ens venia de gust retratar un passat més recent, amb fotos dels anys setanta, vuitanta i fins i tot alguna dels noranta”, diu Navarro. “De fet, el color abans significava modernitat, però aquestes fotos en color ja es veuen antigues per si mateix”, afegeix.

Tota manera, el blanc i negre també té el seu espai al calendari de l’editorial Efadós, amb fotos de principis de segle XX (cedides per l’Arxiu Tobella), que també s’espera que tingui èxit.

“El suport físic encara aguanta a les cases familiars i pisos compartits”, explica la terrassenca Cecília Canal Cardús (codissenyadora d’un calendari amb Mar Gil).
I posa un exemple: “Acabes tenint la necessitat de saber quins dies hi serà cadascú”. Tot i això, matisa que ella prové d’una família “monoanalògica”, amb molt de gust per apuntar-se les coses amb bolígraf.

N’hi ha que resisteixen, sigui per romanticisme del paper o la fotografia sentimental. I si bé no són incompatibles, les fotografies “retro” i la il·lustració cuidada presenten resistència davant la digitalització del paper i del Google Calendar.

Terrassa antiga

L’editorial Efadós escapa del centralisme i selecciona enguany per a la portada una foto antiga de la plaça de la Creu. També mostra l’ermita de Can Boada del Pi l’any 1920, tot i que es manté exactament igual. També, es veuen dos comerços de la Plaça Vella (l’any 1914) que encara avui dia resisteixen: l’estanc i la farmàcia. Una foto dels anys trenta d’una parada del Mercat de la Independència també mostra similituds amb el present.

Mar Gil i Cecília Canal Cardús

Aquest és el quart calendari en col·laboració entre la il·lustradora Mar Gil Humet i la dissenyadora Cecília Canal Cardús. L’edició del 2024 s’anomena “Aquí estic, en aquest lloc nou”. Mar Gil explica: “Sentia que estava en un lloc nou de la meva vida, coses que havien canviat en mi i que fa un any no ho vivia així”. D’aquí comencés a pensar en com (i on) es trobava. “Però un lloc no com a espai, sinó com un moment vital. Una posició en l’univers”, matisa. El calendari s’estructura per un únic poema, si bé cada mes de l’any és una frase. I cada frase una il·lustració. Com ara: “En aquest lloc em perdono, per haver-me quedat tan de temps en llocs on em feia mal l’ànima. I m’estimo, així”. Es pot aconseguir a la llibreria Synusia a partir del 4 de desembre i al compte d’Instagram @decelalsulls.

Oh My Gat / ALBERTO TALLÓN

“Malgrat que el món hagi canviat, els calendaris tiren”

La il·lustració ha viscut en els darrers anys una eclosió, de la qual Terrassa no n’és aliena. A banda de l’edició i venda de làmines, moltes professionals opten per il·lustrar calendaris. En tenen una bona mostra a la botiga Oh My Gat (ja consolidada a la seva ubicació al carrer de Sant Pere, després d’anys al carrer de la Palla). Ofereixen el “calendari lunar” de Marta Bendinat, el calendari perpetu d’Olga Molina (no té els dies associats a setmanes, de forma que es pot reaprofitar d’un any al següent), el calendari de gats de laura Agustí i el calendari “penjat” d’Albert Arrayás. De fet, des d’Oh My Gat, apunten que l’enterrament dels calendaris en paper queda lluny. “Malgrat que el món hagi canviat, segueixen tenint tirada; entre d’altres, perquè és una bona forma de fer un regal”.

Cultura popular

La Coordinadora d’entitats de la Cultura Popular ja ha presentat la seva edició del 2024, que enguany està il·lustrada per la fotògrafa local Mireia Comas. Ha seguit “in situ” les actuacions de les colles durant el 2023, captant moments com l’aparició de samarretes reivindicatives a l’assaig de ball de Plaça, de l’Esbart Egarenc, en el qual participaven els regidors de Vox; així com l’estrena de l’espai La Taifa (a la Torre del Palau) per Festa Major.

Ocells de sant Llorenç

Una de les recents incorporacions al mapa de calendaris terrassencs és el dels ocells que habiten el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. En canvi, la col·lecció de Calendaris Rocabert deixarà enguany de publicar un clàssic dels calendaris terrassencs: “De Sant Llorenç del Munt a Montserrat”. Una pèrdua que podria respondre a factors com l’encariment del paper i el fet que la baixada de vendes no el faci rendible.

Avan

L’entitat ha volgut fer un repàs dels seus trenta anys d’història a través de dotze pel·lícules, que han escollit els usuaris, els voluntaris i treballadors que també protagonitzen els cartells. Es pot veure a l’equip tècnic corrent davant d’un dinosaure; al grup SAD reencarnant als famosos Oompa Loompa de “Charlie i la fàbrica de xocolata; i a les dones del Racó del Soci de Rubí empunyant les armes dels protagonistes de “Men in Black”.

Policia local

És el sisè any que Policías por y para los Valientes presenta el seu calendari per recaptar fons per a la investigació del càncer infantil. Es tracta del Calendari Solidari de la Policia Municipal per a l’any 2024, que enguany porta per nom “Jo vull”, en benefici de l’associació Mua Solidaris. Des de la posada en marxa, s’han aportat al voltant de 430.000 euros al laboratori d’investigació del càncer infantil de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

La foto nostàlgica resisteix davant del Google Calendar
To Top