Aprofitem que Cardona ha tornat a passar unes setmanes a terrassa per reflexionar sobre la ciutat que es porta en el record.
Per cert, com arribes a parar a Terrassa? Vaig conèixer un noi terrassenc a Barcelona. El dia que vam quedar aquí, només de baixar de l’estació de Renfe em va dir: “Et duré a un lloc que t’agradarà molt”. I vam venir a la llibreria Synusia, on vaig conèixer l’Alchu.
Vas trobar una Terrassa suggerent o mediocre? Vinc d’Eivissa, així que aquesta estampa fabril i postindustrial del Vapor Albinyana és supernova per a mi. A banda del Poblenou de Barcelona, per a mi els referents de ciutats així eren les pel·lícules “working class” angleses en les quals surt Manchester.
Synusia està a un edifici de patrimoni industrial. Fem nous usos a tots, o així ho gentrifiquem? S’hauria de protegir i hauria de ser propietat pública. Els usos de cada espai poden ser comunitaris: entitats socials, més militants… Recursos públics amb gestió de la comunitat. Així es podria prevenir la gentrificació. És que aquests carrers són molt gentrificables, són un pastisset! Però Corralito, Tafanera, Tub d’Assaig… Fan xarxa comunitària.
Cites moltes entitats culturals… I tant! Potser que la gent de Terrassa no ho vegi. O vagi a Barcelona, pensant que allà estan les grans propostes. Però la cultura és una de les coses que més m’ha “flipat” de Terrassa!
Maria Cardona a Synusia / NEBRIDI ARÓZTEGUI
O sigui que tenim “barcelonitis”? Manresa ho està petant i no hi mirem. Mirem cap a “Barna”, que ja està trinxada i a més passa de nosaltres. Amb “Barna” tenim una relació tòxica, no eròtica. En tot cas, els terrassencs necessiten més autoestima.
Com ha canviat l’ecosistema llibreter en els teus deu anys? Quan vaig arribar, no existia La Temerària. Va obrir després. I més tard Bambú. I Cinta va arribar a tenir dos seus. Val a dir que estem totes concentrades al Centre.
Vau aguantar amb una pandèmia pel mig! I molt fàcilment podíem haver caigut. És cert que es va vendre molt llibre, però Amazon venia moltíssim més! I vam fer una campanya “para Amazonas, nosotras”, per conscienciar la gent.
L’eBook es carregarà el llibre en paper? No, fins i tot des de petits veus com agrada el paper. I també hi ha molta gent enganxada al mòbil, que igualment per la lectura prefereix el paper. Ens podem posar romàntics: l’olor del paper, el tacte, que pots escriure fàcilment…
A tu, “Eivi”, on et porta l’olor d’un llibre? A un lloc segur! Quan fa olor de nou, és quasi com començar a veure’t amb algú que t’interessa, la novetat, l’excitació de l’inici. I quan és antic, és com tornar a veure un amic, confiança real, dir-te “aquesta olor la conec”… En realitat és molt eròtic.
De vegades, segur que els lectors donem pistes peculiars, quan busquem un llibre però no sabem el títol. Com ara “ttenia la tapa blava”… Si! Ha, ha, ha! O et diuen una paraula. Passa molt! Però quan ets llibretera, tens una mica de radar, Si Netflix fa una sèrie, ja saps que els propers dies vindrà gent a buscar això. Ara bé: De vegades necessites un màster per entendre la gent.
Maria Cardona a Synusia / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Porteu escriptores superpotents, però no sempre funcionen pel que fa al volum d’assistència de públic. Què falla? De fet, va haver-hi una polèmica dient que les presentacions no sortien a compte i que calia posar preu d’entrada, inscripcions… Que no trobis una presentació amb tres persones, vaja. Però nosaltres no acabem de veure aquest model. Fem aposta pels textos que creiem, sent conscients que no siguin de masses. El criteri no és que vingui molta gent.
Per aquí ha passat fins i tot una “star-system” com Sílvia Federici. Amb qui et quedaries? Doncs amb les vaguistes de les residències de gent gran d’Euskadi, que van venir a presentar un llibre amb el seu relat. Quines “jefas”.
Sabeu els gustos de cada client! Nosaltres l’algoritme d’Amazon el tenim al cap. Sabem gustos i fem connexions. Això una IA no ho podrà fer mai. I per Nadal, passa molt que venen parelles i et xiuxiuegen comentaris, sense que ho sàpiga la seva parella. I per Sant Jordi! Has de tenir un mapa de les relacions, però és molt “diver”!
Hi ha hagut “matchs” i filtreig a la llibreria? Sí! Ha passat a les presentacions i també a la llibreria, amb la gent comentant gustos a la prestatgeria. A Synusia han nascut històries d’amor que encara duren.
Quina és l’herència que deixes? Una Terrassa més mamarratxa i brilli-brilli. Ha, ha, ha! Crec que valencians i illencs portem certa gràcia a Catalunya, som més del sud. Però, vaja, ara de debò: crec que no deixo cap llegat. En tot cas, jo m’he emportat moltes més coses que les que he deixat (com l’esclat feminista).
