“El mestre que va prometre el mar”
Cinema Catalunya. Fins el 30 de novembre
Quan el matí de diumenge passat per a esmorzar prenia un cafè a la terrassa empedregada de Cal Carter (a Mura), no sabia que en acabar el dia em transportaria a les mateixes taules i cadires. Però de l’any 1936.
Ja havíem tornat a Terrassa, després d’un cap de setmana d’amics a Mura (coincidint amb la seva Festa Major). I vaig enfilar al Cinema Catalunya per tancar-la setmana amb bon gust. “La de ‘El mestre que va prometre el mar’ fa bona pinta”, m’havien dit.
Dit i fet, la sala noble del Catalunya es va fer fosca. Arrencava així el film que recrea la història real del mestre republicà Antoni Benaiges, qui va ser destinat a un poble petit –i fatxa– de Burgos. El seu encant atrapa les criatures a les quals fa classe. I l’ímpetu aconsegueix superar –una mica– l’adversa reacció de la població.
Bé, no pas de tota. També hi ha alguns republicans aliats seus, amb els que pren un cafè o un got de vi a la terrassa del bar del poble. I el bar no és un altre que l’actual Cal Carter, igual que les taules de la terrassa estan en la mateixa disposició que avui en dia.
Una terrassa d’esmorzars de forquilla, sovint plena de ciclistes arribats des de Terrassa, famílies egarenques desplaçades per veure la Fira de Tions (a partir del 2 de desembre) i altres terrassencs que hi tenen segona residència.
De fet, tota la trama ambientada l’any 1936 està rodada a Mura (al parc natural de Sant Llorenç). Es reconeix l’església (tant a l’escena del ball, el comiat del mestre com el desencadenant final), així com altres característics carrerons.
Arhemí, a la dreta del tot, durant el rodatge / DT
Arqueòleg terrassenc
A més, la trama ambientada en el 2023 també està rodada entorn de Terrassa. Concretament, a Cerdanyola, a la masia de Can Catà (al costat de l’ermita de Sant Iscle).
Allà roden les escenes de treball de l’equip d’arqueòlegs a les fosses comunes. Casualment, un dels actors extra de les escenes és l’arqueòleg terrassenc Francesc Argemí, ja que els productors del film van contactar l’empresa en la qual treballa -Arqueòlegs.cat- per tenir professionals que incrementessin la veracitat de les escenes d’excavació.
La figura d’Argemí es reconeix perfectament al tràiler de la pel·lícula, que es pot veure al Cinema Catalunya fins al 30 de novembre. Paga la pena anar-hi: Ja que si bé la trama moderna és narrativament irregular, la trama ambientada a 1936 conté escenes d’una poètica preciosa.
Als mestres republicans: mai hi haurà un “gràcies” a la vostra alçada. Us pensem i us recordem.
