Una Sala de Juntes amb solera, havia de comptar amb elements nobles. Som l’any 1971 i la direcció de Cedisa (empresa dedicada a la fabricació i venda de cilindres i vàlvules pneumàtiques) decideix “dignificar” la sala amb una expressió artística local.
Dit i fet, contacten amb l’empresa local ELLSA Pintura i Decoració, de la qual el Suri era un dels tres socis. “Recordo veure’l com venia a pintar alguns dies i anava fent”, explica Jaume Simó, en representació de la família. S’hi va estar unes setmanes.
El resultat? Un mural d’una alçada de 2,8 metres d’alçada per 4,8 metres d’amplada, en el pis superior d’un edifici d’oficines del barri de Sant Pere Nord.
Com destaca la regidora de Cultura, Rosa Boladeras, “es tracta d’un mural de l’skyline de la ciutat, tan habitual d’aquella època”, assegura, en referència als murals de grans capitals com Nova York. De fet, es veuen els principals edificis egarencs -tant eclesiàstics com industrials- tot coronat per la Mola.
D’esquerra a dreta: Vicenç Viñas, Joan Salvador, Rosa Boladeras, Jaume Simó i Jordi Ballart / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Varen passar uns pocs anys i el Suri va rebre un nou encàrrec: Com que el mural de Terrassa quedava tan bé, li demanaven que pintés uns altres llenços ambientats en la ciutat de Barcelona. Aquests servirien per decorar la sucursal a la capital catalana.
De nou, dit i fet: el Suri confecciona quatre pintures horitzontals de grans dimensions (cinc metres d’amplada per dos d’alçada), per les dependències de l’antiga empresa Cedisa (avui en dia anomenada Imi Norgren). Dàlia Soriguera, filla del pintor, explica: “Com que l’empresa va canviar de mans i de noms, es van anar fent trasllats de seus… Doncs aquests quadres van quedar a l’oblit”, explica Dàlia Soriguera.
Tanmateix, uns 15 dies abans que el Suri morís (el passat 1 de març), Dàlia va rebre la telefonada d’un treballador d’Imi Norgren. “Em va explicar que estaven de mudança i que tenien ordre de llançar a la brossa tot el que no fos del funcionament de l’empresa. Però que ell se n’havia adonat de la troballa, al veure la signatura dels quadres”, revelava la filla Soriguera, tal com avança Diari de Terrassa el 28 d’abril.
De fet, el gendre del Suri, Vicenç Viñas, ja estava darrere dels “quadres perduts” de l’skyline de Barcelona: “Sabia de l’existència, perquè havíem vist els esbossos. No obstant això, per a quan vam saber que encara es guardaven, el Suri estava molt malalt i no vam ser a temps de dir-li, tot i saber que li hauria fet una gran il·lusió”, explica Viñas.
52 anys més tard
Tanmateix, un cop recuperats els 4 murals “perduts”, van rebre una altra telefonada. Provenia de la família Simó, la qual havia vist aquests quadres a l’exposició retrospectiva que va tenir lloc a la primavera (poc després de la mort del pintor) dividit en vuit subseus. A LaFACT Cultural, concretament.
I van anunciar l’existència d’un mural similar, però basat en la iconografia de Terrassa. Havien passat 52 anys, des que es va pintar l’any 1971. Malgrat que no era un secret a guardar, la seva existència tampoc s’havia anunciat públicament (o almenys de forma proactiva).
Reproducció exacta del mural / NEBRIDI ARÓZTEGUI
La seva aparició, però, és una sorpresa rodona. I mostra que el Suri segueix amb les seves peripècies, fins i tot en la mort.
Tant és així que l’Ajuntament instal·larà ara una rèplica del mural. “Hauria de ser algun lloc emblemàtic de Terrassa”, comenta l’alcalde Jordi Ballart, durant una visita a Sant Pere Nord, per contemplar “in situ” el mural.
El gendre del Suri, Vicenç Viñas, proposa tres espais. L’entorn de Cal Reig (el vapor industrial que acollirà la futura seu de Minyons), a l’entorn de la CECOT o a la façana de l’antiga Casa del Poble (al carrer Cremat). La regidora Boladeras reflexiona en veu alta sobre la conveniència d’instal·lar-lo a una rotonda, a l’entrada de Terrassa. Com per exemple, la rotonda “del Doré” (a la rambleta de pare Alegre).
En tot cas, és una conversa informal, en una visita històrica com aquesta: la posada en societat d’un mural del Suri. Inèdit. Icònic. I el més notable, dels “quadres perduts”.
No sabem, però, si de veritat serà el darrer “Suri” amagat.
La signatura antiga era “F. SORIGUERA”, abans que es passés a “SURI” / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Què s’hi veu?
Es tracta d’una gran pintura (uns 2×5 metres) que mostra l’skyline de Terrassa. Pel que fa a la natura, es pot veure Montserrat a l’esquerra i la Mola a la dreta. Pel que fa als edificis, el principal és el conjunt de la Seu d’Ègara (vista des de Vallparadís).
També surt l’església del Sant Esperit, la Sagrada Família i la Santa Creu (ca n’Aurell). N’hi ha quatre xemeneies, una de les quals s’identifica com la de la bòbila Almirall. Pel modernisme, es veu la Masia Freixa i l’Escola Industrial. I una darrera sorpresa: Al costat dret es veu el Monument als caiguts franquista, probablement l’únic dels elements pintats al quadre que ja no existeix.
