L’homenatge li ha arribat en vida. I per partida doble. El fotògraf Ramon Masats, de 92 anys, viu aquesta tardor dos reconeixements a la seva obra fotogràfica.
D’una banda, la regidoria de Cultura de Terrassa acaba de publicar el catàleg de l’exposició “Ramon Masats. On tot va començar”. Es tracta de la gran retrospectiva que se li va fer a la sala Muncunill a finals del 2012, que ara veu la llum en format imprès.
De l’altra, s’acaba d’estrenar un documental sobre la seva vida, “El ojo irónico”, cofinançat amb un ajut econòmic dels Terrassa Crea, juntament amb la cadena La 2 de TVE.
“Masats ha estat Premi Nacional de Fotografia i també és part de la generació dels fotògrafs catalans com Miserachs i Terré, molt reconeguda”, explica Imma Vilches, directora de Terrassa Arts Visuals. “Ara bé, en l’àmbit expositiu, no havia estat prou reconegut”, afegeix. Fins a la mostra de la Muncunill, es limitava a algunes mostres a Madrid (on Masats resideix, als seus 92 anys).
La mostra de la sala Muncunill podria considerar-se com “un punt d’inflexió”, sosté Vilches. I Terrassa podria treure més pit de la seva figura. I és que si bé Masats no és terrassenc de naixement, sí que va iniciar-se a la fotografia en els seus anys a la ciutat.
Nascut a Caldes de Montbui (1931), vivia a Barcelona, on els seus pares regentaven una bacallaneria a un mercat municipal. L’any 1952, reben l’oferta de regentar les parades 97 i 98 del Mercat de la Independència terrassenc i es traslladen al Vallès. Masats té llavors 21 anys. “De fet, Masats també treballava a les dues parades de pesca salada”, explica Vilches. Tant és així que feia el repartiment de les comandes, abillat d’una gorra que al davant tenia imprès “El bacallaner”. Bacallà, oliva, sardina fresca, seitó… En el temps lliure, també s’enrola al Club Garamendi, de bàsquet.
Som a mitjans anys cinquanta franquista. La família viu al número 137 del carrer Pare Llaurador i al seu voltant ressonen els telers del Vapor Cortés, de la fàbrica l’Anònima… I Masats és cridat a fer la “mili”, d’on torna amb una càmera Retina II.
Així comença un interès que el portarà al Casino del Comerç, on joves inquiets com Josep Maria Albero i Antoni Boada estan a punt de fundar el grup El Mussol. Joana Biarnés despunta, tot i que encara no ha marxat a Madrid. Forgen amistat amb Masats, com queda retratat en moltes fotografies.
I la Secció Fotogràfica del Casino de Terrassa és punta de llança, organitzant certàmens com el que Ramon Masats guanyarà deixant en xoc l’ambient del moment. “Treu l’esquena d’una vaca, a la qual ni tan sols se li veu la cara”, explica Vilches. “Això xoca amb el ‘salonisme’, que es considera la foto prèvia, bonica, de paisatge, amb tots els elements molt ben endreçats”, exposa Vilches.
De fet, trenca amb el llenguatge dels anys cinquanta, amb una fotografia molt humana, que posa les persones al centre. O com explica Chema Conesa al pròleg del catàleg: “Trenca amb la submissió de la fotografia als cànons estètics de la pintura clàssica”.
Arriba un moment en què marxa a Barcelona, seguint les passes de Biarnés. Però com hauria passat uns anys abans, allà li diuen que el sector ja està copsat i que busqui camí a Madrid. Així ho fa. I encara avui, als seus 92 anys, viu a la capital espanyola.
I des d’allà ha viscut aquest homenatge al quadrat.
