Ve de temps ancestrals. Si no t’ho planteges, no ho percebràs. Així funcionen els rols socials: són invisibles. I, tanmateix, hi ha qui els hi vol treure la capa d’invisibilitat.
“Vull qüestionar el rol de la bona mare, que ens han inculcat des de sempre. I que ens pesa molt: qui és bona mare i què ha de fer per tenir aquest estatus”, explica la fotògrafa Rocío Bueno, de visita ahir a Terrassa per inaugurar la seva exposició “Hilo”.
De fet, Bueno assegura que la maternitat “és un temàs” i que genera sensacions contradictòries, tot i que alhora compatibles. Parla des de la seva experiència: la vivència de la pèrdua, l’absència i el dol. “La meva mare va morir i jo vaig quedar òrfena. Llavors se’n va un mirall, un referent; del qual tampoc tenim clar si ens agradava o no”, diu amb sinceritat.
Aquesta reflexió sobre els vincles familiars sembla entroncar amb la darrera exposició d’El Corralito entorn dels afectes amb les àvies. I és que les relacions interpersonals guanyen pes en el debat públic (i la creació artística), vinculat a la transmissió de la memòria. I a la seva fragilitat. En aquest cas, simbolitzada per un fil roig. I és que la mostra està ubicada al Museu Tèxtil, que acull habitualment exposicions amb una connexió telar, com explicava ahir la seva directora, Sílvia Carbonell.
Les imatges de Rocío Bueno es poden veure al Museu Tèxtil / NEBRIDI ARÓZTEGUI
L’exposició, de fet, ha estat per a la fotògrafa un exercici de desfilar, per després tornar a filar. “Perquè el fil teixeix, sutura, cus… Però també estreny”, enraona, seguint el símil tèxtil. Aquest fil connecta algunes de les obres, en les que Rocío Bueno juga amb tècniques gràfiques per difuminar les imatges i negativitzar-les.
O tècniques més curioses: Un cop va cuinar una foto, així talment, a l’olla. Es van menjar el plat i la foto la van tornar a posar a assecar. “No cal saber de cuina, pel fet que siguis dona”, li havia dit la mare.
Una forma de parlar del caràcter fragmentari de la memòria, en el que a més ha tirat del seu propi arxiu familiar per confeccionar la mostra. Imatge de la seva mare. Imatges de Rocío. Imatges de les dues.
* Rocío Bueno era economista, fins que fa vuit anys va decidir abandonar l’ofici. Va estudiar un màster de fotografia, tot i que se sentia amb la síndrome de l’impostora, reconeix
