No era pas casualitat que la presentació es fes un 8 de novembre. Justament, l’aniversari d’Agustí Bartra. I alhora, el dia preferit de la seva dona i eminent escriptora Anna Murià.
Ahir, 8 de novembre, es va presentar la revisió de la novel·la “Aquest serà el principi”, d’Anna Murià. Tampoc l’escenari era innocent: la casa Alegre de Sagrera, que durant anys va acollir l’arxiu d’aquesta parella d’exiliats, de gent de lletres, de terrasencs (de naixement en cas de Bartra, d’adopció en el cas de Murià)
Picades d’ullet i complicitat per un dia excepcional: “Restituir l’escrit original, de forma integral”. Així ho explica Sam Abrams, tot contextualitzant: “Quan Murià aconsegueix publicar la novel·la, l’any 1986, ho fa amb una editorial petita. La qual, per motius econòmics, li diu que l’ha de retallar 100 pàgines”. O sigui, “Aquest serà el principi” queda mutilada. D’aquella manera.
Abrams tampoc no és implacable: “Era una editorial petita i molt avançada per aquell moment: només publicava llibres escrits per dones”. De forma que cal sobreentendre la decisió en el marc d’escassedat econòmica: era inassumible.
Dècades d’esforç
Tanmateix, estem parlant de la seva millor novel·la, a parer d’Abrams. “És la novel·la de la meva vida”, diria la pròpia Murià. No debades, va començar a escriure-la l’any 1942 i la va acabar -més o menys- el 1975. I encara la revisaria una mica més abans de l’edició fallida de 1986.
Exemplars del llibre / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Tot i així, Murià sabia que es moriria sense veure “Aquest serà el principi” publicat de forma integral. Però conversant amb el propi Abrams, Murià li digué en vida: “Si s’ha de reeditar, tu ja sabràs què fer”. L’escriptora s’esvaïa el 2002.
No han estat poc als anys que han passat des de llavors. Però ja l’any 2008 la petita (i reconeguda) editorial mallorquina Lleonard Muntaner editor s’interessa per l’obra d’Agustí Bartra. És qüestió de temps que l’interès s’escampi fins a Murià. I aquí entra Abrams, qui ha bussejat pels manuscrits de Murià i la novel·la original. “Juntament amb l’editorial, hem revisat paraula a paraula, frase a frase, pàgina a pàgina”.
El resultat són 100 pàgines inèdites, en aquesta edició que ahir a l’acte distribuïa el llibreter Àlvar Masllorens, en representació de La Temerària; i que estava organitzada per l’entitat Amics de les Arts, amb l’impulsor Jordi Fernàndez a primera filera. També hi era present la directora del Museu de Terrassa, Gemma Ramos.
Tàndem Abrams-Villatoro
La Casa Alegre de Sagrera va ser escenari d’una trobada què, de fet, repetia parella de conferenciants. I és que Abrams estava acompanyat de l’escriptor Vicenç Villatoro, el mateix tàndem que ja va presentar una edició renovada de “Poemes del retorn” (precisament d’Agustí Bartra), a l’abril d’enguany.
Villatoro va ser elogiós: “Aquest serà el principi’ no té una mirada cruel, però tampoc complaent”. I va enraonar com una certa part de la novel·la podria ser llegida a Samarcanda i la podrien entendre igual. “Hi ha una centralitat sobre la mirada de les persones que és universal, també es podria entendre en una narració de Tolkien”, aprofundia.
Però hi havia una altra arista de la novel·la, el fet que estigui ambientada a la Catalunya del segle XX, que la fa funcionar com una crònica d’un país i d’un temps.
