On és el límit entre diferents gèneres artístics? Podria ser un espai limítrof en el que la promiscuïtat dels gèneres dona pas noves a noves hibridacions?
Per exemple, de la intersecció de la plàstica i la pràctica fotogràfica acabaria naixent –a finals de segle XX–, l’anomenada “fotografia plàstica”. Allunyada de la fotografia documental o creativa, els seus seguidors no segueixen els cànons històrics. Per entendre’ns: No els interessa Cartier-Bresson.
Un bon exemple d’aquest concepte el forma ara “El límit”, l’exposició fotogràfica de Pep Busquet i Samuel Garrofé que ja es pot visitar a la sala Cúpula dels Amics de les Arts.
Exposició “El Límit”, a la sala Cúpula / ALBERTO TALLÓN
Tot i això, aquesta mostra és part del flamant festival Àlbum, que s’inaugura dissabte al matí a diversos indrets de Terrassa. La “road trip” fotogràfica arrenca a les 10 hores a la casa Alegre de Sagrera. Ja en horari de tarda, l’itinerari passarà per la sala Cúpula a les 19.30 hores.
“El límit” aporta així una mirada plàstica al festival de fotografia Àlbum. La mostra ha estat ideada des de la Secció d’Imatge del Laboratori Creatiu, que alhora penja del grup de Literatura dels Amics de les Arts. Aquesta teranyina és interessant en tant que la mostra no depèn –com es podria pensar a bote pronto– del Club de Fotografia dels Amics de les Arts. “Nosaltres treballem les arts visuals, vistes des d’una perspectiva literària”, explica Samuel Garrofé.
De fet, avui en dia ja existeix una important bibliografia sobre les arts visuals i les pràctiques fotogràfiques contemporànies. “Són textos fonamentals que fa tan sols unes dècades no en disposàvem, uns textos ja clàssics d’autors com de Bartres, Sontag, Dubois, Berger i Krauss”, afegeix Garrofé.
I n’han triat “La confusión de los géneros en fotografia” (editorial Gustavo Gili, 2004), com a guia del projecte. “A més, mitjançant aquesta confusió, pots arribar a petar a molts altres llocs”, diu Garrofé, ampliant el sentit a altres vessants de les humanitats.
Exposició “El Límit”, a la sala Cúpula / ALBERTO TALLÓN
Aquest llibre inspira el camp de batalla en el que es mouen Busquet i Garrofé a “El límit”. Ambdós partint d’estacions diferents. I és que -a grans trets- Busquet prové de la plàstica i Garrofé de la fotografia.
Per una banda, Pep Busquet (qui presenta Crepuscular-Variacions) arriba des de la seva formació en els preceptes d’una plàstica centreeuropea i progressivament ha introduït la fotografia.
En canvi, Garrofé (qui presenta Dixi) prové directament de la pràctica fotogràfica creativa i posteriorment ha explorat la fotografia plàstica i el gravat contemporani.
La secció Imatge del Laboratori Creatiu ha presentat quasi una trentena de mostres a la sala Cúpula, ja sigui d’autors o construït per la mateixa secció. “Ara, hem pres la decisió què, per ciutat com Terrassa, hem de tenir una postura pedagògica, des del punt de vista de la divulgació: no pas elitista, sinó generalista”.
Tota una declaració d’intencions a favor de la utilitat de l’art contemporani.
Darrer dia de Laura Sabaté i arriba el festival Àlbum
Avui és el darrer dia per veure la mostra “Stimmung o totalitat espiritual del paisatge” a la sala Alavedra dels Amics de les Arts. És obra de Laura Sabaté (Sabadell, 1978) pinta sobretot paisatge, però amb un vessant profund, íntims, que pretén mostrar una determinada
Mostra de Laura Sabaté / ALBERT TALLÓN
atmosfera relacionada amb les percepcions i els estats d’ànim. Amb un dia de transició per preparar el muntatge, arribarà dissabte el relleu a la sala Alavedra. Serà també de la mà del festival de fotografia Àlbum, que justament arrenca dissabte. En aquest espai s’ubicarà l’obra d’Ire Lenes (1981), amb el seu “Projecte Archipiélagos”.
Aquest treball explica la història del barri Naujoji Vilnia, ubicat a l’est de Vilnius, a Lituània. De fet, aquesta va ser la primera república a independitzar-se de la Unió Soviètica i tot símbol comunista va desaparèixer. En mig de la voràgine, Vilnius esdevindrà un oasi de convivència, on ètnies russes, lituanes, bielorusses i poloneses conviuran amb harmonia. A priori sembla un model d’integració però com més s’aprofundeix més gueto sembla.
“Carretera a Gusen”, dijous al Cine-Club
El Cine-Club dels Amics de les Arts reprèn l’activitat avui (19 hores) amb la projecció de “Carretera a Gusen”, el primer llargmetratge del director terrassenc (i graduat de l’ESCAC) Eloy Calvo Campos.
L’acte comptarà amb la seva presència i s’hi celebrarà un col·loqui posterior amb els espectadors. El documental aborda la situació dels exiliats republicans assassinats pels nazis, a través de la història real del bomber terrassenc Àlex Cirera, qui s’assabenta que el seu avi va morir a un camp de concentració de Gusen (Àustria) i emprèn un viatge en bicicleta de 2.000 quilòmetres fins allà.
