“Errand into the maze”, “Canticle for Innocent Comedians” i “Cave”. Cia Marta Graham
27 d’octubre, LaFACT Cultural
La presència de la companyia americana de dansa de Martha Graham a Terrassa havia creat molta expectació i no va decebre en absolut. La formació, que va actuar el passat divendres, va oferir un espectacle de tres coreografies que varen ser tot un homenatge a qui es considera la mare de la dansa moderna. Cadascuna de les peces va transmetre l’estil essencial de Graham. Un estil basat en l’experimentació dels moviments elementals de contracció i distensió del cos humà per comunicar emocions.
Graham irromp en la dansa cap a 1930 i en fa d’aquest art una mirada contemporània. El que compta és l’expressivitat dels ballarins a mercè del coreògraf, de la seva idea i de la música que l’acompanya. Graham va ser molt inquieta en conèixer i aprendre dels corrents artístics de la seva època. I no solament en l’àmbit cultural, sinó també social, econòmic i polític. I cal dir que, a vegades, ho feia en un sentit crític vers què veia al seu entorn.
Les tres peces que es van representar a Terrassa sumen aquesta manera de fer de la coreògrafa americana. La primera, “Errand into the maze” (“Tancat al laberint”) és una versió lliure del mite de Teseu creada per Graham l’any 1947 amb música de Gian Carlo Menotti. Aquí, va canviar els rols de la història. Ariadna (la jove enamorada de Teseu) és la protagonista i és la que lluita contra el minotaure. L’obra té mirada amb ulls de dona i reivindica el seu apoderament. La peça és un “tour de force” de moviment corporal, a voltes seductor i d’altres dissuasiu, en el qual Ariadna lluita de manera incansable fins a dominar la bèstia-home i sortir vencedora.
/ Josep Guindo
El programa va continuar amb “Canticle for innocent comediants” (“Càntic pels innocents comediants”) inspirada també en una obra de la coreògrafa americana i ampliada més tard amb l’aportació de més coreògrafs. Es tracta d’una peça coral, amb música de Jason Moran, que té com a fil conductor els principals elements de la natura: Sol, Terra, Vent, Aigua, Foc, Lluna, i Estrelles. L’obra es presentar a la manera d’un cor grec que invoca cada un d’aquests elements poderosos i que es mou de manera harmònica formant composicions diverses.
La peça ens va arribar com una gran pintura abstracta que es fa i es desfà en pinzellades molt variades, incorporant fins i tot danses ancestrals primitives. Els ballarins van demostrar una gran tècnica, domini del cos i molta complicitat en cada un dels moviments que s’encadenen sense a penes tenir un mica de respir. L’obra, a més, compte amb un vestuari fabricat amb ampolles de plàstic per conscienciar sobre el valor de la natura i la responsabilitat ciutadana per cuidar el planeta.
La companyia va tancar el programa amb “Cave” (“Cova”) de Hofesh Shechter, que també és coautor de la música. L’obra va ser creada després de la pandèmia de la covid-19 i és un cant a la llibertat i a les possibilitats de tot allò que es pot fer quan es sumen forces en comunitat. Vàrem gaudir molt d’aquesta peça perquè ens va fer connectar i vibrar per tenir un ritme corporal i musical visceral, frenètic i gairebé hipnòtic i catàrtic.
L’espectacle va agradar molt i bona part del públic es va posar dempeus per haver vist una de les millors companyies internacionals amb llegat i història. Afegir també que va ser un encert que una de les ballarines principals, Leslie Andrea Williams, fes una presentació del programa abans de començar, amb la traducció d’Adrià Fornés, director de LaFACT. Va ser un gest inusual però molt ben rebut pels espectadors.
