L‘“smartphone” i les seves aplicacions han assassinat desenes d’estris del segle XX: els mapes, la llanterna, les brúixoles, el despertador, la ràdio, el walkman…
Però bastants anys abans, més o menys en aquell canvi de mil·lenni (i el temut efecte 2000), van començar a popularitzar-se els primers telèfons mòbils. Grans com sabates i pesats com pedres. Però útils, al cap i a la fi. I fou llavors quan el telèfon mòbil es va convertir en assassí. Zsst!
Aquella primera víctima va ser la cabina telefònica. L’any 1999, n’hi havia 67.000 a tot l’Estat. Amb el pas dels anys van perdre utilitzat, perquè tothom va passar a caminar pel carrer amb un mòbil a la butxaca. I donat el desús, els ajuntaments els van començar a veure com una molèstia. Una andròmina en mig del carrer. I van començar a demanar a Telefònica que les tragués.
“Semblen una peça de museu!”, podria pensar algú jove. Algú que mai hagués tirat una moneda (forada) de 25 pessetes per telefonar a casa i avisar que arribaries una mica tard.
Però tu, lector, sí que has tirat monedes de 25 pessetes. I molt més. Així que ara sorprèn-te amb aquest anunci: El MNACTEC ha incorporat una cabina telefònica al seu arxiu històric. Si: en vida teva.
Es tracta d’una cabina de la dècada dels anys 2000, que estava ancorada al poble de Santa Bàrbara (Montsià). Aquesta donació de la companyia Telefónica de España tampoc és pas una relíquia. De fet, es tracta del darrer model de cabina que es va fabricar a l’Estat: el model Garza amb portes simètriques, fabricat per l’empresa Garza-Diviloc. Té unes mides de 243,5 cm d’alçada, 91,5 cm de fons i 112,5 cm d’amplada.
Dels anys 60
Les primeres cabines de l’Estat espanyol, formades per un cubicle d’alumini i vidre amb un telèfon públic a dins, es van instal·lar a mitjans dels anys 60 a les vies públiques de ciutats com Madrid i Barcelona, encara que no es van generalitzar fins a finals de la mateixa dècada.
Però l’any 2022 ja només en quedaven unes 15.000. Una dada curiosa: registraven una mitjana d’una trucada a la setmana.
Sense cabines, però, perdem part de la memòria sentimental del segle XX. Qui no es va angoixar veient com el mític José Luis López Vázquez no podia escapar de la cabina, al film homònim dirigit per Antonio Mercero l’any 1972? O qui no s’ha emocionat veient com Clark Kent es transformava en Superman, tot utilitzant una cabina per desvestir-se?
Ei Superman… Busca’t un altre emprovador.
A Terrassa n’hi havia 58 a l’inici del 2023
L’any 2022 les cabines van deixar de ser considerades part del servei universal de telecomunicacions de l’Estat i se’n va començar la retirada de la via pública. Hi ha llocs on no en queda cap, com Matadepera, on justament es va enretirar la darrera el passat 31 d’agost. A Sabadell, en canvi, a principis d’any encara en quedaven una desena.
A Terrassa n’hi havia 58 cabines, a principis de 2023. Però s’han anat enretirant durant aquests mesos. Tot i això, encara en queden algunes, com la de la plaça de la Creu Gran, per si us voleu fer una “selfie”.
