La nostra identitat és memòria, però aquesta memòria no la controlem”, sosté Joan-Carles Mèlich al seu recent assaig “L’experiència de la pèrdua” (editorial Arcàdia).
D’aquí que si no el controlem pels nostres mitjans (humans), en busquem d’altres per fer-ho. Com ara les noves tecnologies. I és que potser arriba el moment que un fàrmac sigui capaç d’esborrar-los –selectivament– de la memòria.
Per què no? Serà el 2121. L’any en el qual està ambientada “iA. Intel·ligència Artificial”, el nou film del cineasta terrassenc Marc Recuenco. S’estrena aquest divendres a una desena de sales de cinema catalanes, entre les quals el Cinema Catalunya.
“No és distòpica ni apocalíptica, sinó un exercici de ciència-ficció”, explica Recuenco en conversa telefònica, perquè ara resideix a França.
“La narració mostra una sèrie de diàlegs amb una evaluació de la física quàntica, el llenguatge de l’ésser humà, etc”, afegeix Recuenco.
“Un vestit a mida”
El disparador de la narració, tanmateix, el trobem en el personatge d’iA, qui decideix esborrar-se de la memòria els records d’una antiga història d’amor. La del Leo.
Només cal comprar productes d’iPharma, una empresa farmacèutica omnipresent que proposa supressions de records per temes i de manera parcial o completa. “La memòria esdevé un vestit a mida”.
Un desig llargament desitjat, caldria afegir, per qualsevol persona que hagi viscut el dol d’una ruptura amorosa. I que en el passat ha suscitat altres pel·lícules com “Olvídate de mi” (de l’any 2004).
Tanmateix, aquest aparent desig pot tenir matisos. Els beneficis per a la persona són evidents, però el risc d’un hipotètic monopoli també sembla ben real. Tenir un control privat de records humans no pot ser més atractiu per a tota mena d’inversors.
Mercantilitzar la memòria
Sense dubte, obre l’horitzó de la ciència, però també l’interès mercantil de la seva exclusivitat. Suggerir esborrar la memòria obre un ventall enorme d’opcions. Més aviat sembla l’última etapa abans de la deshumanització total de la humanitat.
“Quin és doncs l’interès de l’ésser humà per suprimir els records? Quin és l’interès de poder elegir allò que volem recordar? Per a què serveix l’experiència, la personalitat o equivocar-se de tant en tant?”, es demana Marc Recuenco. I prossegueix: “La perfecció prefabricada existeix? Cap on es dirigeix una societat que fa de les seves experiències personals un càlcul de dades binàries indesxifrables?”.
Rodatge a França
Recuenco signa tant la direcció com el guió del film. També la producció, amb la seva productora independent anomenada Olpama Film, que s’ubica a Barcelona. El rodatge, però, ha tingut lloc a París.
De fet, l’equip tècnic i artístic és més aviat francès. Héloïse Janjaud i Logann Antuofermo són els actors principals, acompanyats pel veterà Joseph Farnel. La direcció de fotografia ve a càrrec de Sylvain Goutard.
Tot just queden dos dies per a l’estrena (també casa). “Què n’espera?”. “No espero res. És una oportunitat per qui la vulgui veure, un gest. Però jo no guanyo diners amb això”, conclou.
