- Vas començar actuant al metro. Com era? Sempre estàs sota sostre, amb aquella llum blanca… I la gent va amb un petard al cul. Van d’un lloc a un altre. Així que actuar al carrer és més agradable.
I ara a Terrassa, quants de dies actues? Una mitjana de quatre dies a la setmana, en franges de dues hores.
La gent que està pel carrer és maca? Jo crec que és molt calorosa, en un 75%. Pensa que em passen milers de persones per davant, cada dia. La gent em somriu, em xerren, em diuen que els alegro el dia. Sento que em posen davant d’un mirall.
És cert, molta gent se li queda parlant entre cançó i cançó… I m’agrada molt. Igual algú em té mitja hora xerrant… Però això és afecte. No vull estar pensant per dins “que marxi ja, que jo he de tocar”… Ni que ho noti.
Creus que som conscients del regal que és un espai públic agradable, amb música en directe? Hi ha gent que no ho veu… Però sí molta gent que sí que ho valora! Sempre m’ho diuen els veïns, la gent dels comerços que m’envolten allà on toco… Aquí, per exemple, cada dia que vinc em conviden a un cafè.
Cartell que indica la possibilitat Bizum / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Se t’han queixat, mai? Algun dia m’han dit “atura ja, que em fot mal de cap”. Ha, ha, ha! Però, per contra, 15 em diuen que fantàstic. Tanmateix, si estic tocant a una plaça durant el dia i molesto a algun veí que treballa de nit, que no ha dormit gens perquè tenen un nadó… A mi si baixen i m’ho diuen, em canvio de lloc sense cap problema.
Ara són dies de sol, però aviat arribarà el fred a les places… Bé, el fred no m’espanta. És pitjor la calor. Encera que et posi a l’ombra, acabes tot xop.
Cap a on mires, quan actues? Depèn del dia. De vegades estic més tancadet i miro a terra, però habitualment miro als ulls de la gent. És com estar a un escenari, la mirada serveix per connectar amb els espectadors.
Tens un cartell indicant que acceptes ingressos de Bizum! És que cada cop portem menys monedes en metàl·lic. Però no creguis, continuo recaptant un bon grapat de monedes cada dia. De “bizums” potser tinc dos o tres ingressos. Però el gruix és més metàl·lic, que no pas Bizum. Potser acabarem amb un datàfon, com fa un conegut meu per Sant Cugat!
La BSO de la ciutat: els músics de carrer ja canten cada dia
