“Video killed the radio star”. Parafrasejant el gran èxit de The Buggles del 1979, després vam començar a cantar que el CD havia matat el vinil. O almenys, l’havia enviat a l’UCI musical.
Però quines paradoxes: la digitalització de la música va llançar el CD a la paperera, mentre que el vinil aguantava l’embat. “Curiosament, va ser el CD el dispositiu que va sortir molt més malparat”, explica Jaume Soldevila, impulsor de la botiga de vinils Hdscollectors, al carrer de Vinyals. “Tot i això, jo crec que el retorn del vinil és per quedar-se”, sosté. “Pot conviure amb Spotify, ja que cadascú té el seu espai”, afegeix.
Per ara, les dades semblen confirmar-ho. El primer semestre del 2022 la facturació de vinils a Catalunya va ser de 995.000 euros, un 75% més que en el mateix període de l’any anterior (569.000 euros. Concretament, es van vendre 42.000 unitats, un 67% més que les 25.000 de 2021.
Tanmateix, en un nou (i inesperat) gir de guió, els CD estan vivint un repunt en el darrer any. “Bàsicament, pels diners”, explica Soldevila. “Els vinils han apujat de preu i els nous que s’editen avui en dia no baixen dels 30 euros i escaig”, explica.
Això es deu als processos inflacionistes globals. “El plàstic i el cartró amb el qual es produeixen ha augmentat el preu. I també el transport. No és poca cosa. Cal pensar que un vinil és gran i pesa molt més que un CD”, enraona.
Jaume Soldevila, amb el disc dels terrassencs d’Anabel Lee / DT
En canvi, els CD mantenen un cost d’entre 16 i 18 euros (i són antics, 10 euros). “És com, un preu protegit”, explica Soldevila. “En canvi, el vinil no té sostre”, afegeix.
Si els més joves ho posen en la balança, la decanten pel CD, el qual viu un repunt. Sobretot d’una nova generació d’artistes com Taylor Swift, Lana del Rey, Harry Styles… Per un públic que voreja la majoria d’edat.
A Hdscollectors també hi entren nois i noies de 13 anys, de 14, de 15… “O sigui, hi ha una nova fornada de jovenets que venen a comprar a la botiga, tot i que existeixi l’accés digital”, explica Soldevila.
Alhora, una proporció superior de la clientela envelleix juntament amb els grups clàssics: o sigui, han superat els 40 anys i ja fa anys que ronden per les botigues.
Mentre el Diari de Terrassa visita Hdscollectors, hi entren dos clients separats. “Jo venia des de Barcelona només a la botiga”, explica el primer client, “tant pel tracte com per la varietat”. Marxa amb un CD a la mà.
El segon és Jordi Orellana, bateria d’Anabel Lee, el grup terrassenc que acaba de publicar el seu àlbum “Ganamos perdiendo”. Ve per unes agulles de tocadiscos i conversa animadament amb Jaume Soldevila. El seu àlbum, de fet, és en l’actualitat l’única novetat d’una banda terrassenca que es pot trobar en format de vinil a la botiga.
En CD, en canvi, es poden trobar àlbums de Miquel Pujadó, Un tal Pere, Ostiaputa!, Mabel Flores, Desquici, Wicked Dog…
Prestatge de jazz
Que Hdscollectors sigui una botiga terrassenca també es percep fàcilment a primera ullada dels prestatges. I és que el de jazz és inusualment gran i variat. “Es nota molt l’afició al jazz de la ciutat. De fet, a l’altra botiga que tenim a Sabadell, l’apartat de jazz és pràcticament testimonial”, diu Soldevila.
Tafanejant dins la botiga / ALBERTO TALLÓN
En tot cas, cal precisar que una major part de vendes són en línia. Un exemple, en el matí d’ahir dimarts, Soldevila va empaquetar 32 comandes, llestes per portar a Correus i enviar a domicili. “Cada dia atenem comandes, ja siguin una quinzena o una trentena de discos”, explica.
No debades, no els manca catàleg. Tenen fins a 60.000 unitats a la venda, entre vinils, CD, single i DVD (i repartits a parts similars entre el local sabadellenc del barri de Can Llonch i el del centre de Terrassa).
De venda… I de compra. I és que una altra tendència que s’està produint és la mort de veterans col·leccionistes de discos. De vegades, la família ofereix la col·lecció a Hdscollectors, que pot comprar-la per posar-la a circular al mercat de segona mà.
En tot cas, cal demanar-nos: serà certa la previsió de Soldevila i Spotify no matarà el vinil? “Spotify won’t kill the vinyl star?”.
Dels dissabtes al Parc Vallès
Soldevila treballava com a comptable, en una oficina, mentre alimentava la seva mitomania. “No hi havia Wallapop, però sí eBay”, explica, via per la qual venia discos per comprar-ne d’altres. Tot el que tingués relació amb Héroes del silencio, del qual va arribar a fer una col·lecció que va sortir a la “Rolling Stone”. “Llavors vaig anar professionalitzant-me”, diu.
Amb la seva tauleta es presentava dissabtes al Parc Vallès i diumenges al mercat de brocanters del Mercat de Sabadell. “Fins que l’any 2013 vaig plegar de la feina”, diu. Un any més tard munta la botiga, al carrer Miquel Vives. Serà el 2016 quan es traslladi al carrer de Vinyals.
