Un TNT amb accents de tot tipus d’idiomes i procedències geogràfiques. Però no pels artistes (o no només), sinó pels programadors professionals que han visitat terrassa aquests dies.
El festival TNT ha arribat a acreditar 130 vistaires, tant catalans, estatals, com estrangers. Es tracta del màxim històric del festival, celebra la regidora de Cultura, Rosa Boladeras.
Entre ells hi ha hagut representants de CAMPO (Ghent, Bèlgica), Santarcangelo Festival (Itàlia), Kunstenfestivaldesarts (Brussel·les, Bèlgica), Auawirleben Theaterfestival (Bern, Suïssa), The Spider Festival (Ljubljana, Eslovènia) i Teatro Municipal do Porto Rivoli (Portugal).
“És molt important la seva presència, de cara a la visualització dels nostres artistes als circuits europeus de nous llenguatges i escena híbrida”, enraona Marion Betriu, directora del TNT. “De fet, a Europa s’hi dona més suport, que no pas el que es dona aquí”, afegeix Betron.
Arribades internacionals
En aquesta línia amb la internacionalització del festival, Betron també fa referència a les dues estrenes internacionals (“All together” de Michikazu Matsune i “Ways to submit” d’Ira Brand). “Si volem treure els nostres artistes a fora, també hem de portar els altres aquí”, remata.
Exterior del Teatre Alegria, un dels epicentres del festival / ALESSIA BOMBACI
De fet, tots els centres on es representaven obres van rebre el llistat amb la identitat dels programadors (però no pas si era la seva intenció anar a veure una obra o una altra en concret).
A més a més, l’ocupació ha estat del 90%, que és una xifra d’assistència bastant similar a les de cada any.
Els espectacles de carrer han tornat a situar el TNT prop de la ciutadania. “Tot el que s’ha fet a l’espai públic ha funcionat molt bé”, comenta Betriu.
El parc Vallparadís i el correbou metàl·lic de Joan català han estat referents, com també el podcast “Llordes” (que clarament va assolir dos públics ben diferenciats depenent del dia: més juvenil dissabte tarda, més madur diumenge matí).
Pel que fa al perfil, la directora del TNT no evita el debat sobre l’arrelament del festival a la ciutat. “Una de les nostres obsessions és que connecti amb el públic de Terrassa i creiem que s’ha aconseguit”, diu Betriu, tot citant línies de treball com els itineraris específics per majors de 60 anys (de la mà de Margarida Troguet) i joves del projecte Virals (amb Cris Celada).
La nau Albinyana
Al TNT li senten bé els escenaris industrials. A El Corralito, Ateneu Candela i MNACTEC cal afegir un espai que molt poques vegades està obert al públic: la nau Albinyana (part superior del conjunt tèxtil, amb entrada des del carrer Cervantes). Es tracta d’un espai diàfan on avui dia es fan alguns rodatges publicitaris i que podria considerar-se una de les peces industrials més desconegudes per la ciutadania.
Interior de la nau Albinyana / ALESSIA BOMBACI
Microteatre (per un)
Pel record de l’edició d’enguany quedarà la peculiaritat de “Bautismo” (un sol espectador per funció!), la transmissió de calma d’Óscar Bueno (amb la seva “Apoyatura”) i sense dubte “Los Inescalables Alpes. Buscando a Currito”, de la malaguenya La Chachi, en un vespre emocionant que va aposar en peu el públic del Principal.
I es consolida la plaça davant del Teatre Principal com a espai de socialització amb una cerveseta (amb barra gestionada per Prodis) i una terrassa en un carrer sense cotxes. I per què no dir-ho, el foyer del Teatre Principal (aka La Cocteleria), on va haver festa fins entrada la matinada.
Mirant cap al 2024
Així mateix, ja tenim unes pinzellades del que veurem a l’edició de 2024.
I és que a la Jornada de Professionals celebrada divendres a l’Auditori Municipal, es van presentar les residències d’Alberto Cortés, Park Keito, Núria Coromines, Inés Sybille, Norberto Llopis i Nilo Gallego. D’aquí un any, el resultat.
