Què hi fa un senyor estrafolari i cobert de tubs, talment fos un correbou metàl·lic, intentant enxampar els passejants pel torrent de les bruixes?
Benvinguts al TNT, el festival que converteix la ciutat una mica en la Tàrrega industrial. I és que l’edició de 2023 està aprofundint en els espectacles de carrer, tal com ho fa la Fira Tàrrega (especialitzada exclusivament en el teatre exterior).
Ell és Joan Català i el seu “Idiòfona” és d’aquells espectacles itinerants únics, en tant que s’adapta en cada ocasió que esdevé a l’espai públic on s’hi desplega. I que busca la complicitat de tots els espectadors (els quals, amb un riure nerviós, es divideixen entre un 50% de vergonya adulta i un 50% d’entusiasme infantil).
Recorda l’enyorat circuit de la Cia Kamchàtka, que l’any 2015 va recrear les riuades en un itinerari teatralitzat (i amb àudio-guia) al voltant del Mercat de la Independència.
“El carnaval no es alegre”, a la Casa Alegre / ALBERT TALLÓN
De tota manera, l’escàndol s’espera pel cap de setmana, amb “Llordes”. Porques. Brutes. Marranes. Grolleres. Glòria Ribera i Gemma Polo posen veu al costat més mamarratxo i queer del festival. Serà dissabte a la Torre del Palau (19 hores) i diumenge al Raval (13 hores). I al pati de la Casa Alegre (19 hores), amb un “El carnaval no es alegre” que és a més a més gratuït i acvaba amb el públic ballant dempeus.
“Tàrreguejar”
I és aquí on el TNT “tàrreguejarà”. En el vessant més visible a peu de carrer i participatiu per les persones vianants.
Tampoc és pas és el primer cop que el TNT sacseja l’espai públic. Un desconegut Rodrigo Cuevas es va plantar una tarda de dissabte a la plaça Vella. “I malgrat el perfil de públic que hi havia en aquell moment, i que ningú no l’esperava… Es va posar el públic a la butxaca”, recorda la comunicadora cultural Anna Brullet.
També va venir al TNT una desconeguda Juana Dolores, abans que es fes viral per la seva entrevista al programa de Xavier Grasset de Tv3. O la celebèrrima compayia El conde de Torrefiel, amb una peculiar peça a l’Ateneu Candela, per tan dos espectadors per funció.
Çe Marche, al Principal / ALESSIA BOMBACI
Enguany han doblat l’aposta: Només un espectador per sessió ha estat el cas de “Bautismo”, a un soterrani del Teatre Principal, en el que la idea del microteatre es porta -sense dubte – a l’extrem. Alerta! Calia anar-hi amb tovallola i banyador!
Més agradable (en les formes) que la funció de Çe Marche, un pis dalt, a l’escenari del Principal. Una obra “agressiva”, per alguns espectadors, si bé amb una capacitat d’interpelació potent: “Depèn de com tinguis el dia”, comenta un grup a la sortida.
Ètica dels afectes
No tan per la forma sinó pel contingut, el TNT de 2023 sembla haver-se cansat de les distopies. I ha sortit a buscar utopies. A la recerca d’un catàleg de mons possibles amb les relacions interpersonals en el centre, com suggeria l’obra “All Together”, de Michikazu Matsune.
En uns moments en què l’ètica dels afectes està tan reivindicada per autores com Marina Garcès, “All Together” ens mostra com ens construïm en base (i amb) als altres. I com podem deixar de posar-nos exquisits i assumir que la nostra vida és intercanviable per la d’un altre. Només cal empatia.
“All Together”, a l’Alegria / ALESSIA BOMBACI
Poc abans d’entrar, una parella apurava una segona copa de vi. “Bah, posa’m una altra copeta, que el que anem a veure es dansa”, li diuen mig rient a l’Alfons Ferrero, que és quasi part del TNT com a “barman”, en els instants previs -i posteriors- a l’obra a la barra de l’Alegria del Teatre.
L’“outfit” modernet
És en aquest hall on es concentren cada any els modernets (una au migratòria de tardor, catalogada per l’ADENC), arribats de Gràcia via Ferrocarrils de la Generalitat. Nois i noies amb camises estampades i tote-bags (com a “outfit”) i amb Ginestà a la llista de Spotify.
“Què heu vist lo de l’Àngel Llàtzer?”, demana una jove, en referència al veto de l’artista a acreditar els crítics teatrals per a l’estrena del seu nou musical “The Producer”. Seguim la nit a la Casa de la Música, on ens rep Pau Gómez. Si existeix la figura del Terrassenc de Tota la Vida (TTV), ell seria “teneteru” de tota la vida. A dins s’hi representa “Gatzara”, amb la mallorquina Xesca Salvà a l’escenografia (no hi ha any que falli en la seva vista).
També hi ha obra al MNACTEC (amb la Cia Las Huecas, que aferra calcomanies a la pell de cada espectador) i a la nau Albinyana (amb “Calidoscòpica”). Un TNT que se sent a gust en les cartografies industrials de la ciutat.
Las Huecas, al MNACTEC / ALESSIA BOMBACI
El Corralito
Com també ho és el Corralito (al carreró del Vapor Navarro), on laSADCUM interpreta el seu “Navaja”, en una peça coreogràfica que es pregunta per la relació de les generacions més joves amb el sexe. I també, des d’un homoerotisme que planeja sobre l’obra per moments, sobre la construcció de la identitat sexual (probablement també influenciat pel sexe audiovisual, tot coincidint en el temps amb el programa “Generació Porno”, de Tv3, que ha rebut crítiques d’adultisme).
Un Corralito amb tan poques ganes de figuar com a “celebrities” que, el 2022, quasi deixen fora la programadora de La Casa Encendida (Madrid) per arribar un minut tard. Encara riuen, donada la importància de la seva presència.
Estampes delicioses d’un TNT que avui i demà encara ens sacsejarà. Ja sigui amb teatre de carrer o dins sala. O ambdues, que ho volem tot.
