El Teatre Principal dobla els espectadors del 2022 al 2023. Si l’any passat va tancar el curs amb 3.540 localitats venudes, enguany porta la mateixa xifra en tan sols el primer semestre de l’any.
Tot i així, la xifra d’obres representades està sent lleugerament inferior enguany, fet pel qual la taxa d’ocupació de l’equipament no es dobla exactament, tot i que sí que puja de forma notòria. Concretament, passa del 34% d’ocupació mitjana del 2022 al 71% d’enguany.
Pel que fa al Teatre Alegria, l’ocupació també millora, si bé no d’una forma tan espectacular com el principal. Passa del 43% al 51%, que també és un bon indicador.
“La trena” arrasa
Les obres teatrals que més èxit ha tingut enguany ha estat “La trena”, indiscutiblement. De fet, un cop es van exhaurir les entrades, la regidoria va decidir obrir una segona funció el mateix dia. El resultat és que 1.172 persones van veure l’obra entre ambdues sessions. “Tenir la capacitat d’obrir una segona funció és molt potent i ho tornarem a fer en cas que aquesta tardor torni a haver obres amb entrades exhaurides”, explica la regidora de Cultura, Rosa Boladeras.
També han funcionat molt bé obres com “El Pare” i “Quan temps em queda”. Per contra, les obres amb menor tirada de públic amb estat “Plancton” i “Las cantatas eufóricas”, amb 40 i 77 espectadors respectivament.
Una estampa del festival TNT, al Teatre Alegria / CEDIDA
El revers de les estadístiques és la lectura sobre les entrades no venudes: al Principal li queden buides -de mitjana- el 29% de les butaques. A l’Alegria es queden sense omplir el 49% dels seients. Són dades molt elevades que necessiten un pla de xoc.
I és que això implica que una de cada dues entrades de l’Alegria es queda sense vendre, el que suposa uns 800 seients buits. En el cas del Principal, han quedat buides unes 1.400 entrades.
En general, aquestes dades d’assistència a teatres donen per superat el pou en el qual van sucumbir arran de la covid, quan es va produir un doble moviment. Per una banda, les restriccions d’aforament provocaven dades d’assistència ja “per se” potencialment menors. Però sobretot, va ser l’efecte por al contagi, el que va buidar els teatres del seu principal públic: les persones de més de 60 anys (que alhora era la població de més risc en pandèmia).
Aquesta recuperació ha estat millor que la dels teatres de Barcelona. Durant la gala Catalunya aixeca el teló, celebrada al Paral·lel barceloní per encetar la temporada 2023-2024, es va donar a conèixer que la venda d’entrades fregava ja les dades prèvies a la pandèmia. En el cas de Terrassa, les ha superat.
La Cocteleria del teatre
Segons la regidora de Cultura, hi ha dos factors que ho explicarien. Per una banda, la millora en les campanyes de comunicació que fa Cultura, apuntant a la creació d’un canal de notificacions via WhatsApp i a noves estructures publicitàries al carrer com a vies que han ajudat a difondre la programació entre els ciutadans.
El segon és l’augment de l’activitat relacional al Teatre Principal. “Ara hi passen més coses. No només d’exhibició, sinó que també hi ha assajos de les residències artístiques, els joves de Virals s’hi reuneixen setmanalment, la cocteleria atreu molta gent programant poesia, piano, jazz…”, enraona Boladeras.
Cartellera de tardor
S’intueix que les xifres del segon semestre també seran bones. I és que hi ha obres que ja se sap que exhauriran entrades. És el cas de sengles obres de Pere Arquillué (“El cos més bonic que hauré vist mai en aquest lloc”) i Sergi Belbel (“Fitz Roy”), tant per ser artistes locals que juguen a casa com per haver tingut moltíssim d’èxit mentre han fet temporada a Barcelona.
Cal afegir La Calòrica, que presentarà “Els Ocells” i omplirà, encara més després de la seva rampant estrena d’aquesta setmana al Teatre Lliure. Igualment, la celebració del festival TNT (que supera anualment assistències del 90%) estirarà previsiblement les xifres del segon semestre.
Tota manera, no sempre l’ocupació és la mesura del tot. “Volem tendir a què els ingressos de taquilla serveixin per cobrir la despesa de programar cada obra, però l’accés a la cultura és un dret i l’hem de garantir com a servei públic que som”, sosté Boladeras, per justificar que algunes obres tinguin pèrdues.
