Dia i nit. I entremig un bon nombre de mots per determinar el moment en què ens trobem: alba, matinada, matí, migdia, tarda, capvespre… Paraules lligades al pas de les hores de llum i foscor, que el sol retalla o perllonga segons el dia i l’estació de l’any.
El sol i la lluna marquen el dia, però calia trobar un instrument per mesurar el temps que transcórrer per obrir i tancar el cicle de llum.
Les civilitzacions de Babilònia i de l’Antic Egipte, grans astrònoms i matemàtics, van ser els primers a descobrir que a través de les ombres del sol, es podia calcular el moment exacte del dia. Sobre aquesta base, van construir una superfície amb un gnòmon -una vareta-, l’ombra de la qual indica l’hora i hi van dibuixar les línies horàries. Va ser l’origen del rellotge de sol.
El més antic data de l’any 1500 aC a Egipte i va ser utilitzat de seguida pels treballadors del camp. L’enginy va viure la seva època daurada a l’edat mitjana i, donada la seva fiabilitat, va ser adoptat en múltiples formes i materials. Comunitats religioses el van menester en els seus monestirs per fixar l’hora de resar i anar a missa i, fins i tot, els pastors van adaptar el mecanisme construint un petit rellotge de sol de butxaca per orientar-se de l’hora que era.
L’objecte per mesurar el temps de llum solar va començar a perdre presència i utilitat cap al primer terç del segle XIV quan va aparèixer el rellotge mecànic. A Catalunya, però se’n conserven un bon nombre d’aquests instruments antics, sobretot a municipis, com Terrassa, que encara compta amb moltes masies de camp dempeus.
L’inventari que ha fet la societat catalana de Gnomònica de Catalunya situa a casa nostra un total de 27 rellotges de sol i val a dir que la majoria formen part de la façana dels masos pairals de Terrassa i del seu entorn. Són molt antics i, malauradament, estan força deteriorats. D’un bon nombre n’ha quedat com a testimoni visual en la col·lecció de dibuixos de l’artista terrassenc Mateu Avellaneda i Canyadell de rellotges de sol i de masies amb rellotge, que es conserven al Museu de Terrassa a la Casa Alegre, on té una sala dedicada a la seva obra i figura.
A banda de les cases pairals, aquesta peça de mesura del temps també té presència en esglésies, com al conjunt monumental de la Seu d’Ègara, on hi destaca el que hi ha a la façana sud de Sant Pere, i en edificis de serveis, com el de la farmàcia Albinyana (antiga confiteria Carné) del Raval de Montserrat. Així mateix, n’hi ha localitzats a equipaments educatius (Escola Pia), esportius (Atlètic Terrassa Hockey Club) i a residències particulars (carrer Salmeron, 101), entre d’altres.
El disseny és bastant comú. La majoria tenen forma rectangular i alguns ovalada, i sovint contenen el dibuix del sol que, a vegades, pren un traç més creatiu i singular. En aquest sentit, per exemple, hi ha rellotges que de manera simbòlica evoquen el pas de les hores, on l’astre solar s’acompanya de núvols, un gall i una lluna (masia de Can Palet de la Quadra) i d’altres que honoren a qui treballa la terra, representant la figura d’un pagès amb barretina (masia de Can Fonollet) i d’altres que prenen el rostre d’un senyor nostrat, probablement l’amo de la casa (restaurant Can Bondia).
I n’hi ha que són una obra d’art modernista com el rellotge de sol de la farmàcia Albinyana fet amb trencadís. I també hi ha alguna peça d’aquesta tipologia que ha incorporat el seu element d’identitat com el de l’Atlètic Terrassa que conté l’estic i la pilota.
En la seva construcció s’han usat materials com morter de calç o ciment i el metall per la vareta. Tots els rellotges estan localitzats en les façanes dels edificis, a excepció del que té el club esportiu citat, que és l’únic que està a terra en posició horitzontal. De tots ells, no ha quedat constància de la seva autoria. Tan sols en sabem el nom del que hi ha a la farmàcia Albinyana perquè s’integra en tot l’edifici que és obra de l’arquitecte i pintor Joaquim Vancells i Vieta.
Com a curiositat afegir que alguns d’aquests rellotges de sol tenien o tenen inscripcions, algunes d’elles prou recurrents, com ara “Si no fos Déu que se’n recorda, ni tu ni jo tindríem corda” (Ca n’Amat de la Muntanya) o “Una de les meves hores serà l’última teva” (carrer de Salmerón, 101). Aquesta darrera, a més, estava escrit en llatí –“Una ex horis meis evit ultima tibi–. La propietat actual explica que quan van adquirir la casa, cap a l’any 2000, van optar per deixar el rellotge i eliminar les paraules perquè els va semblar que es podien interpretar com un mal pressentiment.
Habitatge particular, carrer de Salmerón 101
Es tracta d’un rellotge de sol de forma rectangular pintat sobre plaques de formigó prefabricat, i orientació sud-oest. Situat a la façana, dalt de la porta d’entrada principal de la casa. Possiblement va ser dissenyat per l’arquitecte Jaume Mora, autor del projecte de la casa el 1982. El gnòmon és una vareta acabada amb bola, amb representació de sol irradiant, groc i vermell, al pol. Analemes de colors marró, blau i verd que evoquen la corba que descriu el sol a la mateixa hora durant un any. De les 8 a les 4 en números romans. Existia una inscripció a la part inferior que deia “Una ex horis meis erit ultima tibi” (“Una de les meves hores serà l’última teva”), que ha estat esborrada pels propietaris.
Masia Can Palet de la Quadra, avinguda de les Glòries Catalanes, 119-121
Aquest rellotge de sol està esgrafiat sobre morter de calç de color groc a la façana i té una posició vertical declinant. Pren una forma circular i una orientació sud-est. Marca les línies horàries de 4 a 6, té un senyal per a les mitges hores. Els números son romans. El gnòmon és de vareta simple.
Els números son a una banda que volta el quadrant, que s’acaba amb el dibuix d’un gall a l’esquerra i una lluna minvant a la dreta, i entremig hi ha uns núvols.
Farmàcia Albinyana, raval de Montserrat, 48
La peça que marca les hores està situada a la part superior de l’edifici, està construïda amb trencadís i integrada en la decoració de la façana. El dibuix del rellotge és obra de l’arquitecte i pintor Joaquim Vancells i Vieta, l’autor de tot l’immoble que en el seu origen es va destinar a confiteria i habitatge. Data de 1903 i és d’estil modernista. La seva orientació és sud-est. Presenta forma circular i està emmarcat per una garlanda de roses i tancant el cercle, una silueta d’orenetes. Consta d’una vareta metàl·lica i assenyala les hores de les 8 a les 5 amb xifres romanes. És l’únic rellotge de sol a dins el terme de Terrassa que se li pot atribuir el nom d’autor.
Can Minguet, pla de l’Ametllera, 1
És un rellotge de sol del tipus vertical declinant, de forma rectangular amb els dos angles superiors escapçats i orientació sud-oest. Situat a la façana sud de la casa, al primer pis, entre dues finestres. Està pintat en negre sobre en lliscat de calç blanca i emmarcat en l’arrebossat actual. Gnòmon de vareta amb representació de sol antropomorfa al pol. Línies horàries amb numeració aràbiga de les 6 a les 5, assenyalant l’horari d’hivern. Conte escrit el lema “Bon dia” i les dates 1888 i 1988, a banda i banda.
Església de Sant Pere, plaça del Rector Homs
La peça de mesurar el temps està situada a la façana sud de l’edifici de culte. Està esgrafiat sobre morter de calç. Té forma rectangular. El gnòmon té una orientació sud-est i parteix d’una estrella. El rellotge marca les línies horàries de 7 a 5, amb numeració aràbiga. Hi ha el senyal de l’Angelus a la línia de migdia. Segurament es va construir l’any 1747, segons consta en la documentació. Al mateix edifici, en els carreus de l’arc de la porta es conserven traces de línies d’antics rellotges.
