Si haguessin de posar tantes espelmes com anys en celebren, la coberta del pastís mostraria poc espai sense punxar.
Són 60 anys d’ençà que van néixer, un setembre de 1963. I 50 anys d’ençà que van començar a celebrar el seu Aplec anual, en un convuls 1973.
És tracta de l’agrupació sardanista Asert, que fa festa grossa aquest cap de setmana. El seu president, Jaume Pérez, avança que els actes arrenquen dissabte a la tarda, amb una ballada convencional de la Cobla Ciutat de Terrassa. Serà a partir de les 18.30 hores, a la Plaça Vella.
I ja l’endemà diumenge, arriben els plats forts. Pel matí, Terrassa rep la visita de la colla Violetes del bosc, actual campiona catalana en el Concurs de sardana esportiva. Com que l’actual temporada no acaba fins el novembre, Violetes del bosc -guanyadora el 2022- és la vigent campiona. Faran exhibició d’un galop, una sardana de lluïment i una de punts lliures. ·Tot i que venen sovint, ens fa especial il·lusió sent l’actual colla guanyadora”, explica Jaume Pérez.
Ja a la tarda, els balls tornen a les 16.30 hores, tot i que serà a les 19 hores quan estrenin la sardana “Doble aniversari Asert”, que com el seu nom indica, ha estat confeccionada per celebrar l’efemèride. L’autor és Frédéric Guisset, d’origen francès i parla catalana i flabiolista de la Cobla Mil·lenària. També hi haurà premis i se celebrarà el Concurs de Colles improvisades.
En el preàmbul de l’aplec, ahir dijous, es va celebrar una conferència sobre la figura de Martirià Font i Coll, a càrrec d’Anna Costal i Fornells, musicòloga i professora de l’Escola Superior de Música de Catalunya. També es va presentar el càntir 2023, tot un símbol d’aquesta diada.
El dia fort és diumenge: hi actua la colla Violetes del bosc, actual campiona del Concurs de Sardanes
Una celebració tan rodona com els 50 i 60 anys també demana una reflexió de futur. I més concretament, sobre el relleu per fer-ne 50 i 60 anys més. Una xifra que, per cert, hipotèticament es compliria (o dit amb ànim militant, es complirà) els anys 2073 i 2083, respectivament.
“Anem resistint. El relleu generacional costa. L’anterior director va estar 30 anys en el càrrec i jo mateix portava 25 de tresorer, abans de passar a ser-ne el director l’any 2017”, explica Pérez. “És una feina altruista, que fas perquè vols, perquè estàs en el món de la sardana des de petit…”, explica. Pérez, per exemple, va debutar en la sardana amb 10 anys. I ara en té 75.
Però no només costa trobar relleu en l’estructura de l’entitat. També entre els propis balladors i afició en general. “Als joves és difícil enganxar-los”, sosté. De fet, Pérez valora molt el fenomen del “Coti x coti”, de The Tyets, però hi posa calma en el tsunami d’optimisme desfermat. “Fa uns anys també va aparèixer la Sardanova, amb guitarra i bateria, que fins i tot anaven a les discoteques a actuar… Però va quedar en res i no se’n va saber més”, recorda el president d’Asert.
Això no implica que no ho valori molt. “Coti x coti’ engresca molt. Durant la cercavila de Festa Major la vam ballar i senties que la gent, en la rotllana, se la sabia i la cantava”, explica.
“Però no sé el temps que durarà. Perquè el jovent té de tot, avui en dia. És difícil lligar-los”, conclou. Tanmateix, s’imposa cercar qualque fórmula. Per arribar l’any 2083.
