Mai no hi ha temps que no torn”, diu la dita mallorquina. I si bé en alguns casos es podria intuir el caràcter irremeiable de la desgràcia cíclica, en d’altres és el retorn inexorable del fill pròdig.
En aquest cas, la filla pròdiga, que és la coreògrafa Maria Rovira amb la seva adaptació del clàssic “Carmina Burana”. De fet, va ser l’any 2018 quan va estrenar aquesta versió a l’escenari de LaFACT Cultural. De fet, l’entitat terrassenca era coproductora de l’espectacle, incidint així de ple en el seu vessant de “factoria cultural”.
Posteriorment, va girar per tot el territori estatal, durant el curs el 2019-20, passant per poblacions com Sant Cugat del Vallès, Mataró, Toledo, Gandia, Sevilla, Santander, Albacete, Guadalajara i diversos municipis de la Comunitat de Madrid, entre d’altres.
Ara retorna, perquè no hi ha temps que no torn. I ho fa amb l’èpica clàssica. I és que “Carmina Burana”, que entre les seves composicions pot presumir de tenir l’“Oh, Fortunata”. Si al lector no li ve al cap pel nom, sense dubte la reconeixerà amb els seus primers compassos.
De fet, l’“Oh, Fortunata” és una de les simfonies clàssiques més utilitzades al cinema. De quina pel·lícula era? La més recordada, amb probabilitat, sigui “Excalibur” (1981).
Però també s’ha pogut escoltar a “La caza del octubre rojo”, “Asesinos natos”, “Tiempos de gloria”, “La hija del general”…
Temporada BBVA de dansa
“Carmina Burana” serà l’obra que reprengui la Temporada BBVA de Dansa. La posada en escena, juntament amb la Crea Dance Company i l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), recrea els poemes que van inspirar al compositor Carl Orff.
Uns textos que parlen de l’exaltació dels sentits, el plaer d’experimentar al màxim la vida terrenal, la matèria, la luxúria, els diners, un conjunt de valors tergiversats que provoca aquest extremisme contraposat als valors religiosos d’aquella època.
De fet, “Carmina Burana” significa “cançons populars de Beuren”. El manuscrit va ser trobat el 1803 al monestir bavarès de Beneditkbeuren. Es tracta d’un conjunt de 228 textos recitats per goliards, antics clergues reconvertits a trobadors que sovint empraven el llatí per fer broma, per cantar a la primavera, cançons d’amor i enamorament, o per fer befa de reis i papes.
Maria Rovira
L’adaptació ve de la mà de la coreògrafa Maria Rovira. Formada en dansa clàssica, contemporània i flamenc, va començar els estudis de dansa a l’Institut del Teatre de Barcelona.
També va aprofundir en la dansa contemporània al Conservatori Internacional de la Dansa de París, a l’escola de Merce Cunningham i Martha Graham a Nova York i va treballar amb els mestres de la Folwang Shule a Essen, on treballava Pina Baush.
L’any 1985, Rovira crea a Mataró Trànsit Dansa, una de les companyies pioneres en la dansa moderna a Espanya amb repercussió internacional. El 1998 se li va concedir el Premi Nacional de Dansa per la seva gran trajectòria artística nacional i internacional. L’any 2012 es converteix en la directora artística del Ballet Folklòric d’Antioquia a Medellín (Colòmbia).
Rovira també ha treballat en diverses companyies internacionals com el Ballet Hispànic de Nova York, el Ballet Nacional de Cuba, d’Uruguai…
20 i 18 hores
Les funcions tenen lloc dissabte a les 20 hores i diumenge a les 18 hores. El preu de les entrades es mou entre els 12 i els 36 euros. Ambdues se celebren a LaFACT Cultural
