El director i dramaturg terrassenc, Sergi Belbel, serà dels primers a aixecar el teló de la nova temporada d’arts escèniques a Catalunya. Belbel, de reconeguda i premiada trajectòria, firma la direcció i adaptació teatral -la primera- de l’exitosa pel·lícula “Party”, de Sally Potter (Londres, 1949), una comèdia agredolça sobre les coses de la vida. La cita és el 15 de setembre al teatre Poliorama. Sobre l’escenari, un repartiment de luxe, d’aquells que tria Belbel. Preneu nota: Queralt Casasayas, Jordi Díaz, Biel Duran, Àngels Gonyalons, Montse Guallar, Marta Ribera i Lluís Soler.
La història de “Party” s’obre amb una festa a casa de la Janet, per celebrar que ha estat nomenada ministra de Sanitat. La responsable política convida als seus amics més íntims per tal de compartir el nou càrrec. La trobada té un bon propòsit, però a poc a poc es convertirà en un malson. Els amics semblaven una cosa i en són un altre. I tot això, ho anirem descobrint al llarg de les converses que escoltarem i en les que es parlarà de tot; de salut, de sanitat pública i privada, de la fe religiosa, dels jocs financers, de les infidelitats, de la família, de gènere… En definitiva, el que constatarem és fins on arriba la doble moral de l’espècie humana.
“No se salva res, ningú”
Belbel ha explicat, amb motiu d’aquesta estrena, que va veure el film de Potter durant el confinament i que la història el va atrapar de seguida. Qualifica l’obra de “vodevil polític” i apunta que “l’autora londinenca és molt crítica amb tothom i tot”. Subratlla que en aquesta obra “no se salva res ni ningú”. I ha afegit que “està bé que ho hagi escrit una dona perquè si fos un home, poder li retraurien que s’ha passat de la ratlla”.
L’espectacle és una aposta de l’empresa Anexa, que fa gestió, distribució i producció d’espectacles. La iniciativa va sorgir de Jofre Borràs, ajudant de direcció de Belbel, i l’empresa va acceptar de seguida el suggeriment i va confiar a Belbel l’adaptació teatral i la direcció. Posteriorment, es va parlar amb l’autora pels drets de l’obra, qui també va donar carta lliure per introduir modificacions.
Més rèpliques en els diàlegs
Belbel ha apostat per deixar el títol en anglès perquè considera que té un doble significat, de festa i partit (polític) i que juga molt bé amb el que descriu l’obra de Potter. Sí que ha introduït algunes variacions en l’escriptura com, per exemple, més rèpliques en els diàlegs dels personatges.
Amb tot, ha destacat que es tracta d’una peça que funciona d’una manera molt directe i trepidant i que ell, com a director, se n’ha quedat bastant a l’ombra donant molt de joc als actors i actrius i al seu equip de treball.
Pel que conta i pel repartiment artístic, “Party” promet ser una de les grans estrenes de la nova cartellera teatral i amb llarga durada. La primera cita és del 15 de setembre al 5 de novembre, però caldrà seguir si es converteix en un èxit i amplia funcions. Belbel, un dels directors i dramaturgs de més prestigi a Catalunya i a Europa, porta més de 30 anys en la professió i intenta que si una cosa funciona, es pugui programar de nou.
Aquest “Party” podria esdevenir com aquell “Agost”, de Tracy Letts, que va dirigir amb un triomf rotund al Teatre Nacional de Catalunya durant dues temporades, entre 2010 i 2012 “Agost” feia una autocrítica molt dura també, però en el seu cas era de la família. Per aquella obra es va rodejar, com sempre, d’un repartiment de primera fila que encapçalaven les grans actrius catalanes, Anna Lizaran (malauradament traspassada) i Emma Vilarasau.
Belbel també recull èxits quan forma tàndem creatiu amb Jordi Galceran. Ambdós firmen “El Mètode Grönholm”, “El crèdit” i “Paraules encadenades”. En aquest sentit, cal citar que la primera es va estrenar l’any 2003 i s’han fet reestrenes posteriors fins avui dia.
Per cert, els actors Jordi Díaz i Lluís Soler, que ara estan al “Party”, van formar part del primer equip artístic del “Mètode…” que va pujar primer al Teatre Nacional de Catalunya i després al Poliorama.
