Tot va començar quan Stéphane Corbinais, editor de Bang Edicions, li va proposar portar un clàssic de les lletres al còmic. Pep Brocal, autor de còmics terrassenc, va posar-s’hi i va acabar triant a Ramon Llull i, més en concret, el “Llibre de les Bèsties”, una de les faules inclosa en el “Llibre de Meravelles” de l’autor mallorquí i que, bàsicament, passa i no de puntetes per tot el que envolta l’ànsia de poder i les confabulacions per accedir-hi, però amb animals com a protagonistes.
“S’han fet adaptacions de llibres d’aventures i de novel·les del segle XIX i buscava fer alguna altra cosa diferent del més habitual”, explica l’artista egarenc. Brocal també comenta que volia fer un còmic “d’un text català”, que considera que “era molt pertinent”, tenint en compte que s’han fet molts còmics d’obres de moltes altres cultures i procedències diferents. En aquest cas, va triar un autor d’alt reconeixement en la literatura catalana i un llibre que reflecteix com pocs alguns dels defectes més accentuats de la condició humana.
Era inevitable, assegura, pensar en Ramon Llull, que és com “el patriarca de les llengües catalanes i amb ell comença tot, es pot dir”. De tots els seus treballs, va veure que “Llibre de les Bèsties” era el que més s’avenia a convertir-se en un còmic i que “dona més joc”.
Admet que, “de nano”, havia llegit aquest obra i, per tant, la coneixia, no era un llibre nou per a ell. “A casa teníem una col·lecció d’Edicions 62, de les millors obres de la literatura catalana, em sembla que es titulava així, i hi havia “Llibre de Meravelles”, que té deu capítols, i el setè és aquest”, manifesta.
L’argument, a grans trets, és la història d’un grup d’animals que es troben reunits per escollir un rei i és el lleó qui surt vencedor. Na Renard, que queda fora de la seva cort, es valdrà de l’engany per accedir al poder. La primera vegada que es va editar aquesta obra va ser l’any 1872.
Amb guionistes
Durant molt de temps, Brocal ha col·laborat amb guionistes en feines on “no se sap on comença el guió i on comença el dibuix” i s’havia concentrat en les seves pròpies històries, però durant la pandèmia va participar en el Premi Ara de còmics i va canviar algunes coses. “Era una cosa diferent del que havia fet fins ara i em va agradar això d’obrir portes i experiments, que el còmic s’hi presta, de fer el que et passi pel barret”, diu. En aquest “Llibre de les Bèsties”, s’ha encarregat de tot.
“Adaptar un clàssic m’ha vingut donat per les circumstàncies i des d’un bon començament, m’hauria fet respecte, però si vas fent petites aproximacions, t’hi veus més capaç”, detalla. Considera que fer l’adaptació del text clàssic a còmic és “com si fos una traducció a un medi diferent”.
Una vinyeta del còmic sobre aquesta obra de Ramon Llull
Pel fet de poder expressar la història a través de dibuixos, “pots explicar les coses d’una altra manera”, comenta. Afirma que ha sigut “força fidel” al text original i a la seva essència, això sí, “amb algunes llicències, no molt greus, però sí en el to humorístic, en el tractament dels personatges i ho he ubicat en un suposat segle XX, en mig del bosc”.
No se centra en el segle XII perquè creu que “no és una història tan atemporal i la pots portar a un nivell d’abstracció forma gran”. Els animals protagonistes reben un “tractament humanitzat”, perquè no deixa de ser “una faula política”, que no parla d’animals, sinó de persones i, en concret “la trama es desenvolupa en una cort d’animals en la que hi ha dues faccions enfrontades, la dels carnívors i la dels herbívors i la guineu va pel seu compte, fent la seva carrera, intrigant amb els uns i els altres, per aconseguir pujar graons en el poder”.
El primer d’una nissaga
Podria ser que aquest sigui el primer d’una nissaga de còmics de Brocal relacionats amb llibres clàssics? L’autor de còmics egarenc no ho descarta, si bé ara es troba immers en l’elaboració d’una adaptació d’una novel·la recent, no històrica, i d’un autor viu. “Estic obrint una part del meló que deia, d’experimentar en el còmic”, manifesta.
Li agradaria, està clar, “fer alguna altra adaptació d’un text clàssic, perquè ho trobo molt enriquidor”, diu. Desgrana que, “d’una banda, és un repte important”, i recorda que, en aquest cas del “Llibre de les Bèsties”, s’ha assessorat amb experts en Llull, a més de ser un tema que l’interessava força.
Al seu pensament
Volia aproximar-se el màxim possible a l’escriptor balear, “al seu pensament i a les seves intencionalitats i al que diu de veritat el text”, apunta. Afegeix que, com que això no s’havia fet mai en còmic, “em donava una certa corda, una certa llibertat per fer la meva i fer la meva proposta”.
De cara al futur, assegura, que si es veu en unes circumstàncies similars i amb un llibre comparable pel fet de ser un clàssic, treballaria de la mateixa forma. Reprèn el tema de continuar en aquesta línia. “No pots fer pronòstics de què faràs d’aquí a dos anys, però m’agradaria fer algun altre clàssic que no s’hagi fet mai en còmic, perquè m’ho he passat molt bé”, sentencia.
Una trajectòria repleta de treballs d’èxit
Pep Brocal (Terrassa, 1967), té al seu darrere una trajectòria amb moltes obres reconegudes. Va començar en revistes històriques com “Totem”, “Cairo” o “Zona 84” i, l’any 1995, es va endur el Premi a l’Autor Revelació del Saló del Còmic de Barcelona. Amb “Inframundo”, va guanyar el premi de l’Associació de Crítics i Divulgadors de Còmic d’Espanya (ACDComic), l’any 2019, i, un any més tard, també va rebre el guardó de la primera edició del Premi Ara de còmic en català amb l’obra “Caritat del Río”, que tractava sobre la biografia de l’espia soviètica i mare de Ramon Mercader, qui fou l’assassí de Trotski.
