L’actriu i dramaturga Alba Valldaura (Terrassa, 1984) presenta la darrera obra de la Cia Mos Maiorum, “Solar”, aquest cap de setmana al festival Grec de Barcelona.
Parleu de la instal·lació de plaques fotovoltaiques en terres que podrien ser agrícoles. La idea neix perquè una de les actrius de la companyia, Martina Tresserra, és de Sant Martí de Tous (a l’Anoia) i militava en una plataforma que es diu Salvem Tous. I dos anys després, podem veure que la seva implantació ha anat a més. El punt és que les empreses oligopolístiques són qui estan liderant la transició energètica –que és necessària–, però des d’un enfocament privat. A Catalunya tenim pobles molt petits als que arriben les grans empreses, que s’adrecen als pagesos i els ofereixen omplir els camps rurals de plaques fotovoltaiques o amb molins de vents. Si un 7% de Catalunya ja està urbanitzada, això significa que encara es trauria més terra productiva. Destruïm el món rural.
S’han cansat els pagesos de defensar la pagesia? Com que ara mateix tenen difícil guanyar-se la vida, accepten canviar. A l’obra surten les tres generacions de Joan Vidal, actualment vius (amb el mateix nom i la mateixa tasca). I tenen el seu discurs, la seva manera de pensar. Diuen: “Els ametllers estan morint”. I clar…
Ha de ser complex fer discurs crític, quan en l’àmbit popular tot allò “renovable” s’identifica com a positiu. Exacte. De fet, nosaltres mateixes, quan comencem el projecte, ens diem: un moment… Com ens hi hem de posicionar? I comences a rascar… I veus on rau la dificultat. Uns pensen que s’han d’implementar com més aviat millor. D’altres, en canvi, sostenen que cal ubicar-les a ciutats, autovies i espais que ja estan urbanitzats.
Per temàtica, recorda al film “Alcarràs”. La cultura transformarà l’opinió pública? “Solar” ha anat molt en paral·lel. I amb la pel·lícula “As bestas”. A la companyia sempre debatem sobre la capacitat transformadora del que fem. Sabem que des del teatre arribem a menys que un audiovisual, però arribem d’una forma diferent. Més propera i directa.
Però els vostres espectadors… No estaran ja conscienciats amb el tema ecològic? Cert. Tot i que amb Mos Maiorum estic molt contenta, també és veritat que penso que amb les obres anteriors hem arribat a un públic que ja estava conscienciat. Però justament, amb el conflicte de les renovables i com ho enfoquem, ja canvia. Perquè no tothom ho sap de què va, perquè de fet és ara que s’està visualitzant. Ara bé, hem entrat a una línia molt interessant: la juvenil. Hi ha instituts que ens estan contactant, tant per fer funcions a ESO com a Batxillerat. Però en l’àmbit local, m’agradaria arribar a Ca n’Anglada, a la Maurina…
Valldaura forma part de la Cia Mos Maiorum / NEBRIDI ARÓZTEGUI
De fet, fa la sensació que us programen molt més a Barcelona que no a Terrassa. És una gran pregunta i estic plorant per això. No ho entenc. Jo com a actriu a nivell personal faig un espectacle amb els Farràs Brothers. Estem a Tàrrega, al Grec… No estem aquí. Mos Maiorum? Grec, Teatre Lliure… No estem aquí. “La Iaia”? No estic aquí. A mi m’han dit que per fer “La Iaia”, doncs que pagui. No ho sé. No sé quin és el criteri de selecció. Estic trista. A molts barris no arriben al teatre Alegria i Principal, que estan al centre. Pagats, aniríem a tots els barris a obrir debat. Però el nostre activisme no el fem des d’aquí.
Terrassa programa poc? O no t’encaixen els criteris? Crec que es programa poc, tot i que suposo que hi ha un problema de diners. Llavors, al TNT, acabo veient les mateixes persones –programadores i artistes–que són de fora. I en l’àmbit de programació general, enguany, per exemple, torna a haver-hi l’“star system” (que no sé per què hi és). Però aquí, potser es barreja el meu ego personal.
El TNT és un emblema comsolidat. Què seria el que li manca a la ciutat? Un Grec d’estiu? Canvis en la programació estable? Microteatre? Per a mi li falten teatres petits, independents, que li donin múscul. I un canvi en la programació general. També és cert que Terrassa està al costat de Barcelona i la gent s’hi va allà. I clar, no tenim una TV3 per publicitar la cartellera. Ara bé, segur que s’estan fent coses, per descomptat.
Aquest cap de setmana actuen al Maldà, teatre en una zona ple de turistes com les Galeries Maldà i el barri del Gòtic en general. Una de les vostres obres era, precisament, “Gentry” (sobre els processos de gentrificació). El Grec ens va dir que si col·laboràvem amb algun teatre, entràvem. I el maldà ens va dir: “Us vull”. Que encara és més lloable perquè no és el seu tipus de programació. De fet, el teatre Maldà és un bolet allà. Tot ple de guiris. L’ascensor és compartit amb un hotel, que vaig poder agafar perquè anava amb la meva criatura…
