De vegades es fa difícil contemplar tot l’art exposat. La visita al conjunt monumental de la Seu d’Ègara demana una bona estona per entrar a cada una de les esglésies i admirar el seu contingut artístic. I potser deixem per una altra ocasió l’edifici de la rectoria que interpreta el conjunt, acull objectes arqueològics, pintures i retaules relacionades amb el bell indret patrimonial.
En el primer pis s’exposa una de les obres del gòtic català més rellevant i l’única que es conserva a casa nostra de l’artista Lluís Borrassà (Girona, cap 1330-Barcelona, 1424, 1425). Ens referim al retaule dedicat a Sant Pere que va ser l’altar major de l’església de Sant Pere. Aquest retaule va decorar aquest altar des de 1411 fins a 1785, any que va ser substituït pel nou retaule barroc de l’escultor barceloní Nicolau Traver.
La pintura de Borrassà a Terrassa es considera una obra mestra del gòtic català dins l’anomenat corrent internacional i de fet, és una de les que es destaca i es fa visible en imatges quan es fa la cerca sobre l’artista gironí. La peça, de creació espectacular, va ser restaurada els anys 2001-2002 dins les actuacions del Pla Director de la Seu d’Ègara i es va reubicar a la rectoria. Abans, havia estat exposada a l’església de Santa Maria.
El retaule, segons contracte, va ser encarregat l’any 1411 pel comitent de la Universitat de Terrassa per un preu de 272 florins. El conjunt constava de dinou taules, de les quals se’n conserven tretze. En cadascuna de les obres dedicades a Sant Pere es manifesta l’expressivitat i l’estil de l’artista. De l’obra sobresurten com a més brillants la representació de Sant Pere assegut a la seva càtedra com a primer papa de l’església o la que protagonitza el mateix apòstol, pescador d’ofici, quan es llença al llac de Genesaret (mar de Galilea a Israel) per rebre la benedicció de Jesús, que hi és dempeus a la riba.
/ Nebridi Aróztegui
En les recerques que s’han fet durant els anys s’han localitzat només dues de les sis taules desaparegudes. Són les de Sant Joan i Santa Bàrbara, que forma part del fons del Fogg Art Museum de Cambrigde-Massachussetts als Estats Units, i Santa Caterina d’Alexandria; Crist, que està en dipòsit del Museu Nacional de Catalunya (MNAC). Totes dues estan datades entre 1411 i 1413 i encaixen en el temps de realització del retaule principal.
De les dues taules, la que correspon a Santa Caterina d’Alexandria; Crist, és la troballa més recent documentada. Va ingressar al MNAC l’any 2015 a través d’una donació que va fer l’empresari Antoni Gallardo Ballart. Aquesta peça ha estat exposada, recentment, en el marc d’una exposició al MNAC on, per primera vegada, s’han pogut veure les pintures que Borrassà va fer per la catedral de Barcelona ara fa 600 anys.
El retaule de Sant Pere de Terrassa, a hores d’ara, té el cos dividit entre Terrassa, Barcelona i els Estats Units. I no sabem si amb el temps sortiran a la llum les altres quatre taules que es donen per desaparegudes. Quin és el motiu que una obra d’aquest valor artístic estigui fragmentada? L’historiador en Art, Domènec Ferran, explica que “la causa de l’inici de la dispersió de les taules està relacionada amb la retirada i desmuntatge del retaule de Borrassà a finals del segle XVII, quan va ser reemplaçat pel retaule barroc de Traver. Ara per ara, encara no tenim cap constància documental de les que van desaparèixer ni de les que varen anar a parar a museus i col·leccions particulars. Per aquest fet no és gens fàcil la seva reclamació i, per tant, la possible reintegració al retaule principal”. I conclou que “només una hipotètica acció voluntària dels actuals tenidors faria possible el seu retorn”.
Aquesta manca de documentació fa que, a vegades, no es pugui donar un fet com a segur. En aquest sentit, la mateixa obra referent a Santa Caterina; Crist, que formava part de l’exposició de Borrassà al MNAC, citava com a procedència les Esglésies de Sant Pere de Terrassa, però hi afegia un interrogant. Per a l’historiador, “és del tot probable que aquesta taula pertany a Borrassà i a Sant Pere de Terrassa i que la mateixa formava part de la predel·la del retaule de l’altar major d’aquesta església. En les primeres recerques que vàrem fer, figurava com a propietat particular de la col·lecció Miquel Mateu i després hem sabut que va ingressar al MNAC a través d’una donació que va fer l’empresari Antonio Gallardo Ballart del seu fons privat”.
El camí que pot seguir una obra artística es fa, a vegades, molt complicat. Els mateixos museus solen anar sovint a mercats artístics. El mateix MNAC va impulsar la primera exposició de Borrassà a la primavera passada després de comprar dos retaules del mestre del gòtic, procedents de la catedral de Barcelona, en una subhasta artística. Va ser una oportunitat esplèndida per reunir i mostrar una gran part dels retaules de la catedral que va realitzar l’artista gironí.
/ Nebridi Aróztegui
Santa Caterina d’Alexandria; Crist (1411-1413)
Nascuda l’any 290 dC, la llegenda diu que va ser una estudiant destacada, que es va convertir a l’edat de 14 anys i que va ser martiritzada a l’edat de 18 anys a mans de l’emperador romà Maxenci. Un dels atributs imprescindibles que formen part de la seva iconografia és una roda. No en va, l’emperador va ordenar que fos torturada amb una màquina formada per unes rodes amb ganivets afilats, però les rodes es van trencar i va resultar il·lesa. Després, Maxenci va ordenar que fos decapitada. Alguns acadèmics moderns diuen que la llegenda de Santa Caterina s’inspira en la vida i mort de la filòsofa grega Hipatia (també nascuda a Alexandria), amb rols invertits de cristians i pagans.
Lluís Borrassà, el mestre del gòtic català
L’autor del retaule de Sant Pere va néixer i es va formar en el taller familiar de pintors i artesans a Girona, però la seva trajectòria vital i artística es va desenvolupar fonamentalment a Barcelona. Allí hi va obrir un obrador que es va acabar consolidant com un referent pictòric a Catalunya a les primeres del segle XV.
Al llarg de quatre dècades, Lluís Borrassà va ser autor i mestre, formant a un bon nombre de joves aprenents en el seu ofici artístic. Entre aquests aprenents hi figuraven alguns joves pintors contractats en la condició d’esclaus, un fet que fou bastant comú en l’època. Un dels esclaus més destacats va ser en Lluc, que va entrar a l’obrador l’any 1392 a través d’un contracte de compravenda del pintor Borrassà amb Guillem Vila, fuster de Mallorca. Així mateix, va establir un segon contracte amb Maria, la companya d’en Lluc i mare de la seva filla Agneta.
/ Nebridi Aróztegui
Documentat com a pintor, va desenvolupar gran part de la seva trajectòria al costat del seu mestre gironí, malgrat que va intentar fugir un parell de vegades sense èxit i no es va poder alliberar del mestre fins després de la seva mort.
Considerat com un mestre introductor del gòtic internacional a Catalunya. El seu estil es caracteritza per l’expressivitat i el dramatisme. És autor de nombrosos retaules, amb cossos superposats, amb un cromatisme que es qualifica de brillant. Les obres més destacades són els retaules de l’arcàngel Sant Gabriel de la catedral de Barcelona, el retaule de l’església de Sant Pere de Terrassa, el retaule del Salvador a Sant Salvador de Guardiola i el retaule de Santa Clara a Vic, entre altres. De la seva obra hi ha peces a París i als Estats Units.
