Et deus sentir estimada, amb aquest nou premi (i tant rellevant). Però, també et sents llegida? Trobes que la teva obra és coneguda? L’obra es va venent. No estic descontenta.
Ho dic per la poesia molt poc espai a les llibreries… I habitualment a prestatgeries clandestines. Si les llibreries decideixen exhibir poesia a llocs secundaris, doncs no hi puc fer res. Però a mi em preocupa més el que estem escrivint. La poesia està força bé, el nivell es bo.
I de la generació de joves que ve? Hi veig una qualitat mitja-bona. Sempre són els inicis.
I els teus inicis, com van ser? Jo havia estat escolaritzada en castellà i mai no vaig arribar a fer un examen en català. De fet, tenia unes cartes de petita, que començaven “Queridos papás”. I jo mai els deia així! Però Em vaig comprar la gramàtica de Fabra i me la vaig llegir diverses vegades. I així vaig començar a escriure en català.
Quins eren els seus referents? Als 14 anys ja volia ser Federico Garcia Lorca. Els meus referents eren més castellans que catalans. Llavor ja era amiga de Paulina de la Serra, però mai em vam dir: com és que escrius en castellà? Va ser una decisió personal, ningú m’ho va indicar.
Ha traduït les principals dones escriptores del segle XX, n’ha fet assajos… Feminista de primera hora? Doncs tinc una carta autògrafa de la Simone de Beauvoir de l’any 1960, que vaig escriure a la seva l’editorial, sobre “El segon sexe” (considerat un dels llibres més influents pel moviment feminista) . Com que es deia que l’havien insultat… Doncs jo li vaig dir: no es preocupi, tinc unes amigues que la defensarem. I vam tenir la sort que als anys 60 va néixer el Nou Feminisme. De fet, quan estava a la Universitat de Nottingham ja havia un grup de dones.
Com veu l’esclat feminista actual? Ara sembla que perquè a Madrid es fa soroll el 8 de març, hagi guanyat en importància. Doncs perdona: L’any 1976 vam llogar els cotxes amb cavalls pels turistes , ens vam vestir de sufragistes i vam anar fent voltes per les Rambles el dissabte al matí. Uns ens van insultar, altres ens van aplaudir… De tot.
Hi ha divisió entre la seva generació feminista (3a Onada) i l’actual, del #MeToo. Sent que falta col·laboració entre generacions? Jo sí que hi veig, la inter-generacionalitat. No pretenc, com deia la Maria Aurèlia Capmany, muntar una paradeta. Però tinc amistats molt mes joves i veig que estan fent carreres molt bones. No sóc pessimista respecte la poesia en llengua catalana.
Pessarrodona rebrà el premi el proper 7 de setembre / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Et preocupa l’ús del català? Sempre hi ha un cert alarmisme. Sembla que com més terrible, millor. Però ara qualsevol persona obre la televisió i la pot escoltar en català, si vol. Jo quan vaig publicar el primer llibre, és que només existia en català la revista Serra d’Ors! Ara hi ha de tot. S’ha donat un pas que ja no es pot tornar enrere. Així ho veig jo, però no vull tenir raó.
I la disminució de la lectura? Si ara vas en FGC de Sant Cugat -on vius-, fins a Terrassa… Ningú té obert un llibre, tot són telèfons mòbils! Bé, es llegeix des de suports diferents. Però sí que és cert que hi ha una cosa molt greu, com les biografies. D’aquí 20 anys no es podran escriure. Perquè no és el mateix enviar un WhatsApp (que jo ni el miro) que fer cartes. Quan vaig fer la biografia de la Rodoreda vaig llegir com unes 3.000 cartes postals. Em va donar peu a moltes coses. I ara si has de llegir els whatsaps i els correus electrònics… Se les desitjaran per confeccionar una biografia.
No ets amiga de les xarxes socials… Potser per la manca de reflexió prèvia que poden afavorir, en una societat hiper-accelerada? Exacte. Jo no n’estic a cap. Perquè es poden dir tot de bajanades. Ara bé: el perill ja el vaig veure en el moment que vaig tenir un fax. Posaré un exemple: Abans de tenir-ne, jo rebia una carta i la contestava. Però la deixava reposar una nit. Saps? I l’endemà, si em semblava bé, la posava al correu. I si no… No. O sigui que hi havia una reflexió. Però amb el fax va ser: “Oh, aquest diu això, doncs ara escric una carta al Director…”. I aquesta dinàmica és perillossísima. Abans, cal reflexionar. Almenys jo ho necessito.
I si transposéssim aquesta idea a la edició de llibres? Estem publicant massa títols i massa ràpid? El que passa és que hi ha una petita trampa. Tens un llibre que ha sortit fa dos mesos i ja està en segona edició? Clar, perquè es fa un tiratge curt. I després dius: “Faci’m 50 llibres més”. I et posen el segell de 3a edició. És fals! Però els comercials encara juguen amb això, per fer veure que aquell llibre és espaterrant.
Però la digitalització també ha democratitzat la possibilitat que et publiquin un llibre. Ara fins i tot hi ha eines i editorials amb les que ets pots auto-publicar. Oi tant! Pots fer el que vulguis. Jo crec que molt en el llibre, en el paper. Soc antiga, però m’és igual. Soc antiga i ja està. I visc tranquil·la.
